"…La diversitat és un dels nostres millors actius.
Som immigrants o descendents d'immigrants:
gairebé tots som de fora, així que ningú és de fora …" (1)

(David Millar, alcalde de Toronto. El País, 04-06-2008)

Des de la dècada dels seixanta del segle XX, el turisme i la immigració han estat els principals agents transformadors de la societat mallorquina: el primer, perquè ha potenciat el desenvolupament d’una indústria turística que ha transformat una economia basada en l’agricultura en una de serveis. El segon, perquè ha suposat l'inici del mestissatge social i cultural actual.

Si bé turisme i immigració s’han estudiat, per norma general, de manera independent, existeixen uns lligams obvis responsables de l’actual configuració sociològica de les Illes Balears, així com de la morfologia del seu territori. La relació dels dos fenòmens ha estat demostrada en nombroses ocasions i s’hi pot establir una correlació directa: en desenvolupar-se el turisme, s’inicien una sèrie de migracions a la nova destinació turística fruit de la necessitat de mà d’obra de treball que genera.

A diferència d’altres moments històrics, la realitat migratòria actual de les Balears es força complexa. En primer lloc perquè actualment els immigrants provenen d’altres països i no de la resta de l’estat Espanyol. En segon lloc per la seva heterogeneïtat atès que tan sols comparteixen amb els primers i entre d’ells la recerca d’una vida millor. Tot i amb això i en el sentit anterior, cadascun dels grans impulsos de desenvolupament turístic i residencial a Balears ha necessitat de mà d'obra per cobrir les necessitats del sector turístic i del cada vegada més important sector de la construcció, tant pel que afecta a l’edificació immobiliària privada com a les infraestructures impulsades pel sector públic.

Com a d’altres territoris que han conegut un fort desenvolupisme a les dècades de 1950-1970, la primera etapa va ser coberta per treballadors arribats de l'èxode rural i en el nostre cas, arribats sobretot de l'Espanya peninsular. La segona va estendre la urbanització i les àrees d'explotació turística per mitjà d'urbanitzacions de xalets i segones residències dirigits i comercialitzats entre la població autòctona i els primers turistes residents europeus. Finalment, la tercera, anomenada per Onofre Rullan com a "Tercer Boom del turisme", es caracteritzà per l'explosió del turisme residencial (2), fonamentalment per part d'estrangers, que adquireixen les seves residències en qualsevol espai de les illes, però sobretot a la zona litoral i casc antic de Palma.

Així, des de principis dels anys noranta, ens trobem que per primera vegada els turistes han començat un procés de residencialització massiu, afavorit entre d’altres per l’existència d’un important precedent turístic. A aquestes migracions, posteriorment s’hi ha sumat una nova migració de ciutadans comunitaris i extracomunitaris que venien atrets pels nous jaciments laborals que apareixien en la construcció, serveis i en definitiva tots aquells sectors que de manera directa o indirecta es relacionaven amb el turisme i la construcció.

La residencialització de part de la demanda turística ha produït que la frontera entre turista i immigrant hagi quedat de cada vegada més difuminada, fet que ha obligat als investigadors del turisme i la immigració a plantejar-se noves conceptualitzacions que possibilitin una anàlisi exhaustiva d’un fenomen d’arrels profundes.

Si bé existeix una constant discussió a l’hora de dotar-los amb un o altre nom, generalment són anomenats turistes residents o estrangers residents. Aquest col·lectiu, molt heterogeni, conforma un grup difícil de conceptualitzar i caracteritzar car no entren plenament en les definicions clàssiques d’immigrant, turista o resident. Entre d’ells, l’única característica comuna és la tinença o lloguer d’una segona residència a les nostres Illes per a passar-hi temporades més o menys llargues si bé, com succeeix per exemple amb els jubilats, no són pocs els casos que englobats en el terme acaben convertint la segona en primera residència passant a viure a les nostres Illes Balears de manera permanent.

D’altra banda, per a construir aquestes noves residencies i infraestructures (canonades, carreteres, enllumenat, clavegueram, etc.), desenes de milers de ciutadans de països del tercer món, han vingut a les Balears atrets per la forta demanda de mà d’obra de treball. Alhora, es produïa un creixement econòmic i demogràfic que mantenia la demanda de mà d’obra provinent de l’estat Espanyol així com també, i per primera vegada gràcies al tractat de Maastrich, de països comunitaris entre els que cal destacar els principals emissors de turisme: Alemanya i el Regne Unit.

La venta de segones residències a Mallorca ha provocat l’esclat d’un nou boom de la construcció en què una nova classe social conformada per petits i grans constructors i gestors immobiliaris ha emergit gràcies als quantiosos beneficis que el mercat immobiliari ha atorgat al llarg dels darrers 15 anys. Per a molts experts ens trobaríem davant un canvi de model econòmic global en el que la totalitat de l’illa es comercialitzaria en clau immobiliària.

Aquest nou model ha estat fortament criticat en considerar-se insostenible fins i tot per part de sectors que fins aleshores eren propers als constructors. El sector turístic, temorós de perdre competitivitat per mor d’un entorn degradat i malmès, ha demanat en diverses ocasions una major protecció del territori adduint que el consum territorial del model turístic residencial actual és exagerat i insostenible tan a nivell econòmic com mediambiental. A més, s’ha acusat al turisme residencial de "parasitari" en el sentit que aprofita les infraestructures turístiques per a desenvolupar-se absorbint a més part de l’oferta que a diferència de la turística tradicional, poques vegades està reglada.

En aquest sentit és important remarcar que per a desenvolupar-se el turisme residencial, abans ha d’existir un cert desenvolupament turístic. Per això, el nostre fort desenvolupament turístic ha estat un element clau a l’hora de possibilitar l’arribada d’immigrants no tan sols pel que fa a la demanda de mà d’obra, sinó pel que fa l’existència d’unes infraestructures que han permès l’arribada de desenes de milers d’immigrants des de l’altre punta del món.

Les Illes Balears han esdevingut així, en paraules de P. Salvà, una "cruïlla de pobles i cultures", representatius de la diversitat existent a nivell mundial. Juntament amb els nascuts a les Illes Balears, que representen el 55% del total dels residents, trobem un 25% de la població nascuda a les diferents comunitats autònomes i ciutats autònomes que constitueixen el conjunt de l’Estat espanyol i, per últim, al llarg de les darreres dècades s’han incorporat al conjunt d’habitants permanents a l’arxipèlag balear un 20% de residents procedents de més de 130 països del món.

Aquesta nova realitat presenta nombroses incògnites sobre quins seran els seus efectes a nivell econòmic, ambiental i sociocultural. La nova realitat econòmica, social i humana ha fet aparèixer noves necessitats i sobretot nous reptes. Un d’ells és la necessitat de donar unes respostes adients des del punt de vista de la integració dels nouvinguts per a garantir una societat balear cohesionada. Dins el conjunt de prioritats podrien destacar-se dues: el dret a la ciutadania i la igualtat plena de drets i deures entre tots els residents a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB).

No obstant, com a arxipèlag la immigració no ha afectat amb la mateixa intensitat a cadascuna de les illes. En principi, igual que succeí amb el desenvolupament turístic, l’illa de Menorca ha estat la darrera en incorporar de manera significativa població immigrada al seu territori, tot al contrari del que ha succeït a les illes Pitiüses i Mallorca que presenten durant la darrera dècada, un important creixement de la seva població degut al factor immigratori.

Cal avançar que l’impacte del fenomen de la immigració a les Illes Balears no ha estat estudiat d’una manera sistemàtica a causa de factors diversos:

• La rapidesa en què s’ha produït el fenomen en uns anys marcats per l’entrada d’Espanya a la CEE, l’any 1986.
• La complexitat en relació a la procedència dels fluxos migratoris Nord-Sud i Sud–Nord que marca una divisió molt clara entre ciutadans europeus i ciutadans extracomunitaris així com entre immigrants regulars i irregulars.
• L’heterogeneïtat dels immigrants des dels punt de vista cultural, lingüístic, per sexe, per grups d’edat, etc.
• La manca d’unes fonts i estadístiques fiables pel ritme i acceleració del fenomen, especialment des de l’any 1996 fins al 2007.

Una de les poques línies de treball durant aquest anys que han fet referència a aquesta qüestió han estat: l’anuari de l’equip de recerca econòmica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) elaborat per Sa Nostra, el treball dins el camp de la sociologia de la Fundació Gadeso i les anàlisis des del punt de vista geogràfic dels professors Pere Salvà, Jaume Binimelis, Onofre Rullan, Climent Picornell i Miquel Seguí. D’altra banda en relació al turisme residencial o immigració en referència directa a les Illes Balears podem trobar les tesis doctorals de J. Miralles, L. Vidaña i A. Pasqual.

Dins l’àmbit educatiu es poden destacar la realització a Palma del I Congrés d’Educació de la Mediterrània (2005) que tenia com a objectiu l’estudi dels fluxos migratoris i el seu impacte al món educatiu.

A nivell de trobades, jornades, conferències, exposicions o debats sobre immigració i amb la finalitat de sensibilitzar a la població en general s’ha fet una major feina per part de diferents institucions, caixes d’estalvi, Conselleria d’Immigració, Fundació Gadeso, UIB, etc.

La nostra condició de zona turística complexa ens obliga a una major planificació del territori i de les polítiques econòmiques, socials i culturals per damunt d’altres territoris mes homogenis i estables. És necessari per tant prendre consciència de la nostra fragilitat com a destinació atès que existeix un consens gairebé absolut en el fet que el turisme és i ha de ser el pilar de la nostra economia.

El present treball parteix de les tasques citades i, en major mesura, és una feina d’elaboració i d’interpretació pròpia de les dades estadístiques i de les entrevistes a persones coneixedores de la nova realitat fruit de la forta immigració de l’exterior cap a l’arxipèlag balear. Vol ser una anàlisi descriptiva global del fenomen migratori contemporani a les Illes Balears explicat des de la perspectiva que ofereix la sociologia i geografia del turisme. Concretament es vol investigar la relació existent entre turisme residencial i migracions per analitzar posteriorment els impactes econòmics, socials i culturals que d’aquesta relació se’n deriven.

La funció d’aquest tipus d’anàlisi és la de permetre realitzar diagnòstics realistes que no s’allunyin dels factors reals que han propiciat el fenomen migratori actual.