24. El problema de la disminució de la productivitat associada a la disponibilitat en abundància del factor treball és una qüestió que encara planteja interrogants i que treballs que analitzen de forma específica aquest tema encara no han resolt. Vegi's entre d'altres: Gual, J; Jódar Rosell, S i A. Ruiz Posino (2006) i Malo de Molina, J. L. (2007).

25. Per al període 2000-2006 l'estudi considera que l'aportació de la immigració al creixement de la renda per càpita és la següent: factor demogràfic (0,35), taxa d'ocupació (0,21), productivitat (-0.51)

26. Els autors realitzen una simulació que consisteix a restar el component d'immigrants a la població i a la població activa, per calcular aplicant els coeficients de Bloom i Williamson quin hauria estat el creixement del PIB per càpita sense comptar amb l'entrada dels immigrants.

27. Més del 50% de les noves llars creades a Espanya tenen el sustentador principal estranger (Informe Caixa Catalunya, 2006)

28. Vegi's també: Beltrán, J., Oso, L. i N. Ribas (coord.) (2006).

29. Vegi's per exemple l'encàrrec de la House of Lords britànica per a l'elaboració d'un estudi que reculli l'evidència sobre l'impacte econòmic de la immigració al Regne Unit (House of Lords, 2008)

30. L'estimació més recent del Banc Mundial estima les remeses cap als països d'origen en 170 bilions de dòlars, una xifra que supera àmpliament el muntant global de l'ajuda externa i s'aproxima significativament al volum d'inversió estrangera a tot el món (Dolado i Vázquez, 2006). Malgrat tot, també les migracions poden perjudicar econòmicament els països emissors degut a la fuga de les persones amb majors capacitats, o l'efecte del 'brain drain'.

31. Per a una revisió i classificació més detallada sobre els models i les teories explicatives sobre les conseqüències de la immigració per als països que acullen als estrangers vegi's Argerey i al. (2006)

32. Considerant una oferta laboral inelàstica a curt termini, la immigració (M) incrementa l'oferta de treball de S a S' , baixant els salaris de w(o) a w(1). Com a conseqüència es produeix un guany econòmic a causa de l'increment de la producció corresponent a l'àrea BCD.

33. Una de les característiques més descriptives del fenomen migratori és la concentració territorial i l'homogeneïtat en quant a la seva qualificació. A Espanya quasi el 60% dels immigrants resideixen a tres Comunitats Autònomes (Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana) (Dolado i Vázquez, 2006).

34. Vegi's els treballs de recopilació o revisió d'estudis previs de Friedberg i Hunt (1995), Smith, J.P. i Edmonston, B. (ed) (1997) per a l'Acadèmia Nacional de Ciències del Estats Units. l'informe per al Fons Monetari Internacional de Hanson i al. (2001) o la més recent recopilació d'Okkerse (2008).

35. Per a una revisió més detallada vegi's Vicens, J. (2005).

36. Utilitzant la hipòtesi més desfavorable, un increment del 10% de la ràtio d'immigrants suposaria una disminució de l'ocupació del natius en un 1.8%, quan s'utilitzen dades de la seguretat social. Quan utilitzen dades censals les estimacions no són significatives sota cap dels supòsits analitzats.

37. Aquest excedent de la immigració aïlla els guanys econòmics per als autòctons del país d'acollida, sense tenir en compte en el càlcul l'impacte de la immigració en els propis immigrants ni en els països d'origen.

38. Vegi's Borjas, G. (2008).

39. Per als 'guanyadors' estima que els benefici que n'obtenen són d'aproximadament el 2% del PIB. Per als detalls vegi's Borjas (1995)

40. Vegi's, per exemple, López Casasnovas (2008) en premsa.

41. Es construeixen els comptes generacionals (la suma descomptada dels ingressos menys les transferències) dels natius i els immigrants i s'estima com variaran aquests comptes en funció de l'entrada d'immigrants. La principal conclusió és que l'entrada d'immigrants alleuja la càrrega fiscal de les futures generacions (amb la hipòtesi d'una incorporació de 200.000 immigrants anuals la càrrega fiscal disminuiria un 18% respecte a la situació que no s'incorporessin).

42. Vegi's Borjas (2008) per a una explicació detallada sobre les mancances d'aquesta anàlisi.

43. Borjas (2008), utilitzant un dels supòsits més raonables, calcula un excedent fiscal a nivell nacional de 12.000 milions de dòlars l'any, i uns guanys totals de la immigració de 20.000 milions anuals. La qual cosa equival en termes per càpita a l'entorn de 70 dòlars per persona.

44. Aquesta definició és diferent a la que ha utilitzat tradicionalment l'INE i el Govern espanyol, en la qual s'identifica els immigrants com a les persones estrangeres que habiten en el país. A les Illes Balears el percentatge de la població balear que és estrangera se situa en el 20,7% (Padró, INE, 2008), mentre que segons la nostra definició, el percentatge d'immigrants respecte a la població total se situa en el 22,8%. La diferència entre ambdues magnituds, la qual no fa canviar significativament les conclusions qualitatives de l'anàlisi, es troba en el fet que la primera no inclou els immigrants que han pogut assolir la nacionalització espanyola. En les dues definicions no es comptabilitzen els immigrants il·legals o indocumentats que es troben en situació irregular en el país, ja que no són recollits en cap de les estadístiques oficials.

45. La categoria turístic-residencial aglutina les següents motivacions per al trasllat: jubilació, qualitat de vida, cost de la vida, clima. La categoria laboral-econòmica: canvi de destinació laboral, falta d'ocupació, recerca d'una ocupació millor, raons familiars (reagrupament). La categoria d'altres està composta per: raons polítiques, raons religioses, raons formatives o educatives, estada temporal en país de trànsit, o altres raons.

46. Encuesta Nacional de Inmigrantes, INE (2007) i Encuesta de Población Activa, INE (2007).

47. Vegi's annex metodològic

48. La renda o PIB per càpita és, tot i la controvèrsia que pugui existir, l'indicador més utilitzat i reconegut com a aproximació del nivell de vida d'un país o regió.

49. S'utilitza aquest supòsit simplificador que obvia els efectes indirectes que poden existir entre ambdues taxes d'ocupació, donat que no existeix cap estudi que quantifiqui aquests efectes per a l'àmbit balear, i perquè sembla raonable pensar que donat el perfil econòmic dels immigrants aquests efectes són ambigus o neutres. En el cas que el treball dels immigrants fos substitutiu es produiria un efecte negatiu sobre la taxa d'ocupació dels natius, mentre que si existís complementarietat entre ambdues tipologies de treballadors l'efecte seria positiu (per exemple, la incorporació de treballadores domèstiques immigrants hauria fomentat una major participació laboral de les dones natives).

50. Segons dades de la Fundació FOESSA (citat a Argerey i al. 2005) l'economia submergida ocupa entre un 22% i un 13% sobre el total de la xifra de treballadors donats d'alta a la Seguretat Social, resultant especialment significatius sectors com l'agricultura, el servei domèstic, el comerç, l'hostaleria i la construcció, sectors en els quals s'han inserit majoritàriament els immigrants.

51. La immigració laboral està formada per joves amb un bon estat de salut, i que per tant tenen menors necessitats d'atenció sanitària, a excepció de les que pugui ocasionar l'atenció a mares i fills producte d'una major fecunditat. En canvi, els immigrants turístics-residencials, en la seva majoria persones de major edat que poden patir problemes de salut amb major freqüència, si que poden requerir unes majors necessitats d'atenció sanitària.

52. Per a poder realitzar la imputació territorialitzada de les necessitats de finançament sanitari es va aplicar el criteri de població, segons les dades valorades a l'any 1999, sense que s'hagi actualitzat des d'aquest moment.

53. El Defensor del Poble (2003) en el seu informe sobre escolarització de l'alumnat immigrant estableix un 30% com la màxima capacitat de gestió d'alumnat estranger per un centre (citat a García i Moreno, 2007).

54. IBI: Impost sobre Béns immobles; IP: Impost sobre el patrimoni; IIVTNU: Impost sobre l'increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana; ITP: Impost de Transmissió patrimonial; IVA: Impost sobre el valor afegit; AJD: Actes Jurídics Documentats; IS: Impost de Societats; IRPF: Impost sobre la renda de les persones físiques; IAE: Impost sobre activitats econòmiques; ISD: Impost de successions i donacions; ICIO: Impost sobre construccions, Instal·lacions i obres.

55. La traducció és nostra.

56. S'han calculat les freqüències per a habitatges familiars convencionals. La superfície per ocupant és el resultat de dividir la superfície de l'habitatge pel nombre d'ocupants, posteriorment s'ha agrupat per trams.

57. Utilitzem aquest concepte de vivenda familiar lliure per referir-nos a aquelles famílies que no disposen de cap altra residència secundària.

58. El informe econòmic i social de Sa Nostra 2006 diu que durant el període comprès entre 1998 i 2006, tan sols es visaren més habitatges que població es va incrementar durant alguns mesos de l'any 2004.

59. Per més dades, vegi's el capítol II: Caracterització sociodemogràfica i anàlisi territorial de la població immigrant a les Illes Balears

60. Quan parlem de gènere ens referim a les diferències entre dones i homes establertes pels convencionalismes i per les forces socials, econòmiques, polítiques i culturals; reflexions que tenen la seva motivació en un punt de partida, generalment deficitari cap al rol social, laboral, polític,etc., de la dona respecte al de l'home.

61. Segons les dades de la Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination Against Women. Organisme que depèn de Nacions Unides amb la missió de lluitar contra la discriminació de la dona.

62. Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination Against Women.

63. La traducció és nostra.

64. La traducció és nostra.

65. (Institut Balear d'Estadística, 2001)

66. Programa AD: Atenció a la diversitat; PALIC: Projecte d'Acollida Lingüística i Cultural.

67. Font: Universitat de les Illes Balears

68. Un projecte de recerca finançat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (inèdit).

69. Entrevista a A Torrens. GEA núm 15: Quadern de la terra, editada per la Fundació Sa Nostra (2004).

70. Amb la incorporació de nous estats de l'est a la Unió Europea la immigració de ciutadans de l'Est creix assolint una representativitat significativa en el si dels col·lectius d'immigrants de les Illes Balears transformat l'actual divisió entre ciutadans comunitaris rics i ciutadans extracomunitaris pobres.

71. Ikea, per exemple, ha aconseguit influenciar i homogeneïtzar l'estètica i forma de vida de la major part de les llars dels països més rics del món.

72. El Col·lectiu pagès estava format pel professor de geografia humana de la UIB, Jaume Binimelis Sebastián i els estudiants: Joana Cardona Bonet, Cristina Mestre Ferrer, Catalina Martínez Serverea i Bartomeu Sastre Canals.

73. Així per exemple la Federació Islàmica de les Illes Balears reivindicà el passat mes de febrer de 2007 la construcció d'un cementiri i la possibilitat de rebre classes de religió islàmica. D'altra banda, la Unió de Comunitats Islàmiques d'España (UCIDE) acusà al Govern d'exercir una discriminació religiosa en negar la possibilitat d'assistir a classes de religió islàmica als centres públics i concertats tal i com es possibilita al conveni signat al 1996 amb el Ministeri d'Educació.

75. Entenem per transició demogràfica el pas d'una societat amb fecunditat alta a una altra amb una fecunditat baixa o fins i tot decreixent.

76. El terme és un dels indicadors més usats darrerament per mesurar l'impacte ecològic de la població en un territori determinat. Segons Jordi Gascón i Ernest Canyada (2005:65) té per funció mesurar l'apropiació de superfície biològicament activa per part de la població humana per a cobrir el seu consum de recursos, energia i infraestructures. Si es concep la terra com una reserva de capital natural que cada any produeix uns interessos en forma de recursos naturals renovables, la sostenibilitat mediambiental exigeix que la humanitat visqui dels interessos i no del capital que els genera.

77. En el moment d'escriure aquest treball (2008) una de les problemàtiques a què s'han d'enfrontar les Illes Balears és la manca de recursos econòmics de l'Estat que no té en compte el fet migratori a l'hora de distribuir els pressuposts de l'Estat.

78. Inicialment, el terme melting pot promovia la idea de fusionar les diferents cultures existents als EUA per a crear-ne una de nova.

79. Font: http://www.ocb.cat/index.php?camp=1

80. Hem emprat el terme balearista tot i que no existeix una consciència forta de pertànyer a una nació balear. Hi ha hagut diferents intents de promoure aquest sentiment col·lectiu a partir de la concepció d'identitat illenca de cadascuna de les Illes Balears per part, sobretot, dels partits nacionalistes. Tot i aquests intents, el sentiment més consolidat sempre ha estat el mallorquinisme, menorquinisme...

81. Ponència presentada al Simposi Internacional "El català al segle XX" de l'Institut d'Estudis Catalans (2007).

82. Oficina D'informació, Orientació i Assessorament sobre la Immigració. Depenent de la Direcció General d'Immigració de la Conselleria d'Afers Socials del Govern de les Illes Baleares. Hi ha diferents OFIMs distribuïdes per comarques, municipis, etc. de les illes Balears.

83. La definició s'ha pres del punt 6.3 del Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2005 de la secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya.

84. Ens referim a les transferències o enviaments de diners de fan els immigrants als seus països d'origen.