El cristianisme catòlic ha marcat des de la conquesta de les balears, la major part de les manifestacions culturals de Mallorca. Les festes patronals de cada ajuntament, coincideixen amb la veneració d'algun sant en alguna data important del poble. Els temples cristians estan presents en cadascuna de les poblacions de les illes i la major part de la població continua declarant-se catòlica. Tanmateix, la religió cristiana no ha estat ni de bon tros l’única que s’ha practicat a les illes Balears, inclús després de la reconquesta.

A Palma, la ubicació de la catedral sobre l'assentament d'una antiga mesquita dóna testimoniatge d'un conflicte religiós que va acabar amb la conversió forçosa dels jueus al segle XIV i l'expulsió dels moriscs a principis del segle XVII. Fins llavors, havia existit una societat plurireligiosa en què musulmans, cristians i jueus coexistien en el mateix territori, no exempt sempre de conflictes.

Aquests darrers, els jueus, van anar patint les diferents incursions en el al call de la ciutat fins que foren obligats a convertir-se al cristianisme. Els descendents d'aquests jueus han estat, fins a fa molt poc, discriminats despectivament sota el nom de xueta en referència a la seva dubtosa conversió al cristianisme. Cal destacar que a hores d'ara no s'ha conservat una religió hebrea viva, de manera que, en l'actualitat, la religió de dit col·lectiu és la cristiana catòlica. Tot i així, hi ha hagut algunes tímides temptatives per part de descendents de jueus de reprendre la religió dels seus avantpassat, si bé es tracta de casos anecdòtics.

Actualment però, ens trobem amb que l’església catòlica té una crisi de adeptes i sobretot de practicants que, si bé no és nova, està deixant a la religió catòlica en un plànol cada vegada més secundari. Segons les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques d’abril de 2008, el 55’5% dels espanyols que es declaren catòlics practicants o d’altres confessions religioses no van mai a missa i tan sols un 15’3% hi va tots els diumenges i festius. Enmig, un 16’7% hi va varies vegades a l’any i un 9’9% varies vegades al mes. De l’enquesta, destaca que tan sols un 1’7% hi va varies vegades a la setmana i que el sentiment i la pràctica religiosa és major en la gent de dreta i conservadora que entre la gent que es declara d’esquerres.

L'hegemonia del cristianisme catòlic de Mallorca, ja es va enfrontar als anys 60 del segle XX a una allau de desercions morals entre els practicants que no ha deixat d’incrementar-se des d’aleshores. La religió ha anat perdent gran part del seu antic poder en els àmbits més directes del procés de socialització, afavorint una desvinculació de les noves generacions respecte l’església i religió catòliques. Per contra, l’arribada de fidels d’altres religions amb una fe i pràctica religiosa majors que les nostres ha fet que a poc a poc s’obri el debat sobre quin ha de ser el rol de les administracions envers la religió.

Encara que amb el restabliment de la democràcia als 70, Espanya i, en conseqüència, també les Illes Balears, passava a ser un estat laic trencant amb la tradició franquista anterior, continuen existint lligams entre església i estat en aspectes crucials com ara: dies festius, escola (assignatura de religió) i finançament públic de l’església.

Al segle XXI amb la irrupció de la immigració estrangera, l'Església Catòlica s'enfronta amb la competència dels protestants alemanys i anglicans, l'Islam i altres religions que fins aleshores tenien un pes gairebé testimonial a la nostra comunitat. Amb això no volem dir que existeixi a hores d’ara un grau significatiu de conversions del cristianisme catòlic a d’altres fes sinó al fet que a poc a poc la religió cristiana va perdent pes i influència en detriment de noves comunitats religioses que reivindiquen el seu espai tant en allò públic com en allò privat (73).

L’article 16 de la Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte per als ciutadans si bé estableix un punt que deixa un marge ampli per al debat. Encara que diu explícitament que cap confessió tendra caràcter estatal, diu que els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola mantenint les conseqüents relacions de cooperació amb l’església catòlica i amb les altres confessions.

La indefinició ha fet que novament s’obri el debat sobre quin ha de ser el model de "laïcitat", atès que en l’actualitat l’Estat continua primant clarament l’església catòlica. En aquest sentit es van configurant dues tendències que tenen per objectiu donar una resposta efectiva a la demanda d’una igualtat de tracte de l’Estat cap a totes les religions. Una primera que defensa que el model laic acabi d’establir-se definitivament eliminant qualsevol vestigi de religió del sistema públic i que aquest només funcioni en aquells centres educatius, comunitats o associacions no religioses. Una segona que demandaria que es reconegui el fet multireligios prenent mesures per equiparar els ajuts que actualment rep l’església catòlica a les altres religions.

Malauradament, no existeixen investigacions exhaustives sobre la confessionalitat religiosa de la població resident, i per tant real, de les Balears així com sobre el seu grau de fervor religiós. Per això, es pot fer una aproximació a partir de les dades existents a nivell nacional afegint-hi aquelles de la nacionalitat dels ciutadans estrangers.

Segons les dades del CIS la major part dels ciutadans de nacionalitat espanyola es declara catòlic (76’67%). Només un 1’6% es declararia practicant d’una altra religió mentre que un 13’2% es declara no creient i un 6’8% ateu. Tanmateix, la població immigrant amb nacionalitat espanyola és minoritària i per tant les dades no reflecteixen l’actual diversitat religiosa de l’Estat.

Per a calcular a grosso modo la religiositat dels ciutadans de les Illes Balears, hem de tenir en compte que, en general, pocs països són homogenis religiosament parlant. Alemanya, per exemple, presenta dues comunitats clarament majoritàries, ambdues de religió cristiana: catòlics i protestants. Les dues comunitats són més o menys proporcionals si bé la zona nord d'Alemanya és majoritàriament de la branca protestant, mentre la del sud és catòlica. El cas del Regne Unit és una mica més complex. Mentre que els anglicans són majoritaris a Anglaterra i a Gal·les, a Escòcia, presbiterians calvinistes i catòlics són la majoria davant una minoria d'anglicans. El Marroc és un cas més homogeni en predominar la religió musulmana sunnita.

A més, una part dels conciutadans poden manifestar-se com a agnòstics i ateus essent difícil d’avaluar en alguns països en què ni tan sols consten en les estadístiques oficials.

No hi ha dubte que avui en dia són presents a les Illes Balears gran part de les religions del món, ja que la religió no és generalment un fet independent de les persones. Els diferents col·lectius d’immigrants a les Illes cerquen la manera de trobar espais i moments de dur a terme les seves creences i pràctiques religioses, així doncs és possible trobar mesquites, locals de culte, esglésies de tot tipus, etc. De fet, segons el registre oficial del ministeri de Justícia, al 2007, el nombre d'entitats o centres pertanyents a religions minoritàries a Palma representa actualment el 16% del total dels dedicats a cultes religiosos amb 22 centres enfront als 109 catòlics.

Estudis recents en relació al paper de la religió en els processos migratoris internacionals arriben a la conclusió que els valors religiosos constitueixen importants indicadors que permeten diferenciar les societats tradicionals de les societats secularitzades, aquest fet és perfectament visible a l’àmbit de les Illes Balears quan observen la immigració procedent del Nord i la immigració procedent del Sud. Així, per exemple, si a les esglésies catòliques la presència de població autòctona ha seguit una línia descendent durant les darreres dècades, avui dia amb la presència de població procedent d’Iberoamèrica s’està produint una reactivació de les mateixes; el dinamisme de la religió musulmana amb la proliferació de mesquites, n’és un altre exemple.

Un dels aspectes que mes controvèrsia ha originat ha estat el del suposat major esperit religiós dels immigrants respecte als seus conciutadans del país d’on són originaris. Generalment es posa l’exemple de França on les diferents mesures en contra del vel islàmic haurien promogut una major religiositat dels immigrants, juntament amb la por a perdre part de la identitat dels pares o del país d’origen.

Tot i amb això, l’anàlisi de l’evolució del procés migratori a Espanya realitzat per J. Díez Nicolàs (2005:383) mostra com mentre que tan sols un 52% dels espanyols afirmava trobar consol i fortalesa en la figura de Déu, segons dades de l’any 2000, aquesta dada pujava fins al 74% en el conjunt de la immigració segons dades de 2004. Déu ocupa un lloc major entre la població immigrant en: els grups nord-africans, subsaharians i llatinoamericans; i és inferior a la resta de grups i s’observa però una correlació per la qual els emigrants tendeixen a perdre la fe una vegada s’estableixen a Espanya o dit d’altra manera, els marroquins espanyols tenen menys fe que els marroquins del Marroc.

Com a conclusió podem indicar que els valors religiosos són mes propis de les societats tradicionals, que es perden a poc a poc a les societats industrials i més encara a les postindustrials. No es tracta d’un rebuig cap al fet religiós o als seus representants, més bé que les actituds i comportaments de les persones no es regeixen per criteris religiosos sinó per criteris civils.

Els immigrants per tant s’allunyen dels valors religiosos tradicionals als seus països d’origen, societats més tradicionals que l’espanyola. Malgrat tot, la meitat de la població espanyola sembla encara mantenir actituds favorables a les creences religioses.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1. Increment percentual de l’alumnat estranger a les Illes Balears (2004-2007)

Taula 2. Increment de l’alumnat estranger a les Illes Balears (1996-2008)

Taula 3. Alumnat estranger d’Educació Primària, per illes i titularitat dels centres educatius. Curs 2006-2007

Taula 4. Alumnat estranger d’Educació Secundària Obligatòria, per illes i titularitat dels centres educatius. Curs 2006-2007

Taula 5. Evolució de la distribució de la població escolar de nacionalitat estrangera a les Illes Balears, per etapes educatives (2004-2007)

Taula 6. Nacionalitats d’alumnat estranger a les Illes Balears (2002-2007)

Taula 7. Població escolar estrangera, per Illes i nacionalitats superiors a 100 alumnes (Curs 2006-2007)

Taula 8. Evolució d’alumnes matriculats a estudis universitaris de tipus presencial a les Illes Balears

BIBLIOGRAFIA

AMER FERNÁNDEZ, J. (2006): Turisme i política. L’empresariat hoteler de Mallorca. Documenta Balear. Palma de Mallorca.

BATES, D.G; F. PLOG (1990): Cultural Anthropology, MC Grau-Hill, New York.

BENNÀSSAR, B. (1987): «L’impacte social del turisme de masses a la Mallorca els anys 60». Mallorca ara. Palma de Mallorca: F. E. Darder, p. 63-70.

BERLIN, I. (1998) : Nacionalisme, Tàndem, València.

BINIMELIS, J. (2002): «Canvi rural i propietat estrangera a Mallorca». A PICORNELL C.; POMAR J. (ed.). L’espai turístic. Palma de Mallorca: Instituto de Estudios Ecológicos.

BONNÍN C. (2004): Tribuna de la mediterrània http://www.tribunadelmediterraneo.com/entrada_cat.php3?temas=true&codigo=9

CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLÓGICAS (2008): Barómetro del CIS: población de nacionalidad española y residente en el país de más de 18 años.

DÍEZ NICOLÁS, J. (2005): Las dos caras de la immigración. Documentos del Observatorio Permanente de la Inmigración. Minesterio de Asuntos Sociales.

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2003): Enquesta sociolingüística, Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca.

FEBRER, J (2006): Imatges i realitats de la immigració a Menorca. Estudi etnogràfic sobre els nous menorquins. Consell Insular de Menorca

GEA (2004): «Entrevista a Antoni Torrens», núm. 15, Fundació Sa Nostra, Palma de Mallorca.

GELLNER, E. (1997): Nacionalismo, Destino, Barcelona.

HOBSBAW, E. (1991): Naciones y nacionalismo desde 1780, Crítica, Barcelona.

ITURRASPE, A.; J. MIRALLES (2004): «Opinions i actituds envers el català dels estrangers d’origen europeu residents al Pla de Mallorca», Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 18, Barcelona.

JURDAO ARRONES, F. (1990). España en venta. Compra de suelo por extranjeros, Endymion, Madrid.

KYMILKA, W. (1996): Ciudadanía multicultural, Paidós, Barcelona.

LISÓN J. C. (1992): «¿El turismo como futuro inevitable? El caso del valle de Gistau». A ERISMAN, H. M, Los mitos del turismo, Endymion, Madrid, pp. 147-176.

MARÍ, I. (2002): Una política intercultural per a les Balears? Informe per al debat. Inèdit.

MATHIESON, A.; WALL, G. (1990): Turismo. Repercusiones económicas, físicas y sociales, Trillas, Ciudad de México.

MELIÀ, J.; L. MESTRE (2006): Estudi sobre les característiques i motivacions dels alumnes dels cursos per a estrangers, per a no catalanoparlants i de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma, Cresib.

MIRA, E. (1974): Sobre Erwin Broner. Cap a una normalització de l’arquitectura d’Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa.

MIRALLES PLANTALAMOR J. (2004): Impactos socioculturales del turismo residencial en España. Análisis comparativo del fenómeno en las diferentes comunidades autónomas a partir del caso mallorquín (Tesi doctoral inèdita).

MIRALLES PLANTALAMOR J. (2005): «El impacto cultural del turismo residencial en Mallorca», En MAZÓN i ALEDO, Turismo residencial y cambio social, CAM i UA i FRAX, Alacant.

MOLL, A. (1989): «Sobre la integració lingüística dels immigrants». Les migracions en Quaderns «Cultura Fi de Segle». Ajuntament de Palma, Palma de Mallorca, pp. 77-93.

NAÏR, S. (2006): Y vendrán... Las migraciones en tiempos hostiles, Planeta, Madrid

PICORNELL, C. (1989) : «Turisme i societat a les Illes Balears (Crònica d’un canvi accelerat)». El Mirall , núm. 30, Obra Cultural Balear, Palma de Mallorca, pp. 40-44.

SALVÀ TOMÀS, P. A. (2004): «La nova realitat geodemogràfica de les Illes Balears al començament del S XX I: creixement de la població i fluxos migratoris». Treballs de sociolingüística catalana. Benicarló.

SANTANA, A. (1997): Antropología y turismo, Ariel, Barcelona.

RIERA FONT A (2007): Informe econòmic i social de les Illes Balears, Centre de Recerca Econòmica, Sa Nostra, Palma de Mallorca.

SEGUÍ LLINÀS, M. (1995): Les nouvelles Baléares, L’harmattan, París.

SMITH, V. L. (1978): Hosts and Guests. The antropology of tourism. Oxford: Basil Blackwell.

TUSON, J. (1992): Mal de llengües, Empúries, Barcelona.

VALLESPIR J. (1999): «Interculturalismo e identidad cultural». Revista interuniversitaria de formación del profesorado, núm 36, pp. 45-56.

WILLIAMS, R. (1976): Keywords, Fontana, Londres.