El dia 18 de desembre és el dia internacional de les persones migrades, per això les diferents associacions d’immigrants no comunitaris de les Illes Balears sota la direcció de la FAIB (Federació d’Associacions d’Immigrants de les Illes Balears) va organitzar durant el mes de desembre de 2007 (i ha continuat durant el 2008) en col·laboració amb la Direcció General d’Immigració de la Conselleria d’Afers Social del Govern de les Illes Balears tot un programa d’actes per sensibilitzar la població balear de la nova realitat social conseqüència de la presència de 230.000 persones residents procedents de l’ampli ventall de països de tot el món, segons la darrera actualització de l’INE (gener 2009).

Aquesta és tan sols una de les múltiples actuacions que han fet els diferents governs de les Illes Balears per a fomentar la integració a la nostra comunitat a partir de l’aprovació dels diferents Plans d’immigració. Concretament a les Illes Balears se n’han aprovat 2 amb el títol de "Pla integral d’atenció a les persones immigrades de les Illes Balears". El primer, s’aprovà durant el primer govern del pacte de progrés (1999-2003) al si de la Conselleria de benestar social. Se’n feia un diagnòstic de la immigració a les Illes Balears i es planificaven una sèrie de mesures per fer front als reptes que això suposava. Tot i la pèrdua del govern, el Partit Popular continuà amb la tasca iniciada aprovant un segon pla que dividit en 8 eixos marcava uns objectius generals i uns altres d’específics proposant una sèrie de mesures a emprendre:

• Eix 1: Serveis socials
• Eix 2: Acollida
• Eix 3: Educació
• Eix: 4 Formació i ocupació
• Eix: 5 Habitatge
• Eix 6: Salut
• Eix 7: Igualtat de tracte
• Eix 8: Gènere

Actualment aquest Pla, tot i el nou canvi de govern i el retorn del pacte de progrés, continua en vigor, mostra del fet que independentment del color que governi, els partits són conscients sobre la necessitat de planificar i dotar a l’administració de recursos per a la immigració.

7.1. Els recursos de l’administració per a la immigració

La creació durant la legislatura 2003-2007 de la Conselleria d’Immigració a les Illes Balears va detectar una sèrie de necessitats per part de la població estrangera immigrada a l’arxipèlag que fins aleshores cobrien els incipients centres o associacions d’immigrants (especialment extracomunitaris) com per exemple la FAIB . Durant el darrer any de la legislatura (2006) es va crear una xarxa de centres d’atenció, d’informació i assessorament a la immigració (OFIM) (82) amb dos objectius bàsics:

• Informar sobre la xarxa de recursos del sistema social de Mallorca.
• Informar i assessorar jurídica i administrativament als estrangers.

La nova Conselleria d’Afers Socials després de les eleccions de 2007, que s’ha fet càrrec de les competències sobre Immigració, ha mantingut aquesta xarxa de centres, que en el cas de l’illa de Mallorca són 5, cadascú d’ells amb un àmbit competencial municipal:

1. OFIM Palma capital i comarca de Palma

2. Punt d’atenció de Calvià-Magalluf

Àmbit d’actuació: Palma ciutat, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campos, Deià, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Llucmajor, Marratxí, Puigpunyent, Santanyí, Ses Salines, Sóller, Valldemossa.

3. OFIM Comarca Manacor

Àmbit d’actuació: Artà, Algaida, Ariany, Capdepera, Felanitx, Manacor, Montuïri, Petra, Porreres, Santanyí, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç, Son Servera, Vilafranca.

4. OFIM Comarca d’Inca

5. Punt d’atenció de sa Pobla

Àmbit d’actuació: Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Costitx, Escorca, Inca, Llosseta, Llubí, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Muro, Pollença, Santa Eugènia, Santa Maria, Santa. Margalida, Selva, Sencelles, Sineu.

7.2. El codesenvolupament

Finalment és important destacar que a més de les actuacions que es realitzen a les Illes Balears en matèria d’immigració, des de fa d’anys s’ha començat a parlar de la possibilitat de començar a treballar des del mateix país d’origen dels immigrants. Aquest fet però no és exclusiu de les Illes Balears i de fet, les recomanacions de l’ONU van en la línia d’integrar les polítiques migratòries dintre del marc de les polítiques de desenvolupament. Per això, la via adient per tractar aquestes qüestions són les que es refereixen al codesenvolupament entenent aquest com un instrument a cavall entre les polítiques de desenvolupament i les d’immigració, que consisteix a vincular personalment els immigrants que resideixen en un país determinat amb el desenvolupament del seu país d’origen (83).

Les principals conclusions del 2n Seminari sobre Immigració i Codesenvolupament organitzat pel govern de les Illes Balears a Palma el 15 i 16 juny de 2006 foren:

• Cal conèixer amb major profusió els fluxos migratoris internacionals, potenciant els aspectes positius i pal·liar els negatius.
• Els països receptors han de fer un esforç per donar més visibilitat a les contribucions de la població immigrant: creixement econòmic, diversitat cultural i creació de societats més obertes i tolerants. Per tant, lluitar contra estereotips negatius.
• Les polítiques de desenvolupament han d’incorporar necessàriament el paper dels immigrants en la promoció dels seus països d’origen en tots els àmbits: les remeses econòmiques (84), la transferència de coneixements, la facilitació d’inversions, l’obertura de les seves economies locals a nous mercats.
• S’ha de controlar per part dels països emissors l’anomenada fuga de cervells tant necessaris per al seu desenvolupament.
• És necessari el reconeixement i l’homologació de títols de les persones immigrades per que puguin exercir la seva professió i desenvolupar els seus coneixements en el seu camp de treball.
• L’associacionisme es presenta com una forma de participació eficaç de l’immigrant a la societat d’acollida.
• Les remeses constitueixen un element vital del desenvolupament econòmic i social dels països emissors. S’ha de vetllar pels abusos (gravàmens) per part de locutoris, entitats financeres, etc.
• Els governs del països d’origen han de mantenir una bona comunicació i tutela amb els seus ciutadans emigrats (consolats, ambaixades, etc.)
• A l’hora de planificar polítiques immigratòries s’han de tenir com a interlocutors als representats d’aquests col·lectius.

Tot i aquest consens existeixen frens a la solidaritat. La major part dels analistes coincideixen a afirmar que els països del Sud seran els més afectats per l’actual crisi financera internacional atesa la seva actual dependència de les economies del Nord. Malauradament, en èpoques de crisi, justament quan és més necessari, es tendeix a reduir al màxim la despesa social i de manera molt més popular, la despesa en cooperació internacional i cooperació per al desenvolupament, ja per si paupèrrima. Aquest fet és deu sobretot a la necessitat de disposar de liquiditat amb què fer front a les enormes despeses que genera l’Estat en un context marcat per la manca d’ingressos i les altes taxes d’atur. Sobretot però, al fet què és més fàcil explicar a la ciutadania que es reduirà l’ajut a un país que hom no coneix, que al propi.

Per això, el codesenvolupament es configura cada vegada més com a un instrument vàlid per lligar el desenvolupament de Nord i Sud que com iniciàvem al present capítol es troben estretament lligats per les migracions contemporànies actuals. Ajudar des d’aquí als d’allí ajuda a acostar a la ciutadania a d’altres realitats alhora que ajuda a conèixer la realitat propera d’aquí. D’altra banda, el codesenvolupament significa una certa garantia de continuïtat d’una solidaritat en que les Illes Balears han estat capdavanteres a nivell estatal. A més de ser la comunitat que més diners destina a cooperació per càpita, existeix una tradició cada vegada més consolidada que independentment de qui governi s’ha de promoure una cooperació al desenvolupament planificada, professionalitzada i continuadora d’aquella ja iniciada. Una mostra del fet que el consens entre els polítics i governants és la major garantia d’èxit.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1. Distribució de les famílies per nacionalitat dels cònjuges

Taula 2. Tipologia de famílies mixtes a Palma

Figures

Figura 1. Cartell xenòfob aparegut a un establiment informàtic (Alcúdia 2008)

BIBLIOGRAFIA

ALENYAR, M. (1989): «Economia, llengua i immigració a les Balears», Les migracions a Quaderns Cultura Fi de Segle, Ajuntament de Palma, Palma de Mallorca, pp. 9-19.

ÁLVAREZ JUNCO, J. (1995): «Elites y nacionalismo español». Política y sociedad, núm. 18, Madrid, p. 93-106.

APARICIO, R. i A. TORNOS (2002): «La investigación sobre migraciones en España» http://dgei.mir/es

BAUBÖCK, R. (1994): Transnational citizenship: membership and rights in international migration. Aldershot, Elgar.

BELTRAN J. (2005): La Interculturalitat. Editorial UOC SL. Barcelona

BENNÀSSAR, B. (2001): Procés al turisme. Turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000), Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca.

BOURDIEU, P. (1991): Language and Symbolic Power, Cambridge, Polity Press.

DE KADT, E. (1991): Turismo: ¿Pasaporte al desarrollo? Endymion, Madrid.

DUMONT, F. (1995): La europa ridée, El festín de Cronos, Rialp, Madrid.

EQUIP ECONÒMIC de MONCLOA (Presidència del Govern d’Espanya) «Immigració i economia espanyola 1996-2006», Madrid.

ESCRIBANO ESQUERRE (1996): «Una fuerza peligrosa», Dialnet. Universidad de La Rioja.

GASCON J. i E. CAÑADA (2005): Viajar a todo tren. Icaria. Mas Madera, Barcelona.

JURDAO ARRONES F. (1990): España en venta. Compra de suelo por extranjeros, Endymion, Madrid.

KYMLICKA, W, (1996): Ciudadanía multicultural, Paidós, Barcelona.

MORÉN ALEGRET; M., SANTALA C. (1998). «Entrevista a Rafael L. Ninyoles. Nacionalisme espanyol, encara». Illacrua, núm. 59, València, pp. 6-7.

NAGEL, J. (1989): «La Persistencia de la Etnicidad. Aspectos Nacionales e Internacionales de los Movimientos Etnicos Modernos». En PÉREZ AGOTE (ed.). Sociología del nacionalismo. Universidad del País Vasco: Servicio Editorial UPV, pp.123-149.

NAÏR, S. (2003): El imperialismo frente a la diversidad del mundo, Areté, Madrid.

- (2006): Y vendrán... Las migraciones en tiempos hostiles. Planeta. Madrid

SMITH, V. L. (1978): Hosts and Guests. The antropology of tourism, Basil Blackwell, Oxford.

SOYSAL, Y. N. (1994): Limits of citizenship: migrants and postnational membership in Europe, University of Chicago Press, Chicago.

TURNER, L.; ASH, J. (1991): La horda dorada. El turismo internacional y la periferia del placer, Endymion, Madrid.

TURNER, T. (1993): «Anthropology and Multiculturalism: what is anthropology that multiculturalists should be mindful of it?» Cultural anthropology, núm. 8, pp. 411-429.

VAN GUSTEREN, H. (1994): «Four conceptions of citizenship». En VAN STEENBERGEN, B. (ed.), The Condition of citizenship. Sage, Londres, pp. 36-48.

YOUNG, I. M. (1997): Intersecting Voices, Princenton University Press, New Jersey.