L’entrada d’Espanya a la Unió Europea implicà la modificació de l’article de la Constitució espanyola relatiu al vot dels ciutadans de la Unió. Actualment la legislació europea garanteix el vot a les eleccions municipals al país de residència a qualsevol ciutadà europeu i això implica, des de fa una sèrie de legislatures, que els ciutadans estrangers procedents dels països de la UE residents a les Illes Balears tenen dret a votar. Si bé aquest dret tan sols es pot dur a terme a la convocatòria d’eleccions municipals i no a les autonòmiques i generals, a poc a poc es va obrint el debat sobre la influencia que els estrangers poden tenir en alguns municipis on la seva presència sigui significativa.

La importància del vot immigrant s’ha començat a constatar i, en conseqüència, a tenir en compte per part de polítics, ciutadans i administracions per tres raons bàsiques:

• La importància numèrica dels ciutadans europeus residents a les Illes, cada vegada major. Aquests representen a determinats municipis de les Illes més del 20% de la població (Calvià, Pollença, Alcúdia..).
• La integració d’aquest a l’àmbit municipal des de diferents punts de vista, econòmic, social, cultural, etc., que implica, cada vegada més, un major compromís cívic amb el municipi.
• L’existència de persones estrangeres de la UE que ja ostenten càrrecs polítics al municipi i, per tant, de qualque manera han obert el camí de la representació política d’aquesta població d’origen estranger.

Aquesta capacitat dels estrangers europeus de modificar els escenaris polítics municipals s'ha tractat en diferents ocasions. Molt sovint però, s’ha fet amb moltes reticències i temors com mostra el següent fragment del llibre España, asilo de Europa de Jurdao Arrones i Maria Sánchez (1990:157)

Un municipi està integrat per un territori, una població i una administració. A Mijas, el territori ha passat a les mans dels estrangers, la població és majoritàriament estrangera i, si aconsegueixen els estrangers fer-se amb el poder local, què quedaria als mijeños del seu poble? (63)

És important diferenciar les reaccions socials de la població sobre la representativitat política dels immigrants sobre la base de si aquests s'integren en els partits existents o per contra organitzen un partit propi. En el primer cas, ja existeixen diversos precedents que en general han estat ben acceptats i assumits per la ciutadania. El segon cas, si bé no prosperà en el seu moment, existí un precedent que creà una forta reticència per part de la societat local que percebé aquesta possibilitat com un intent de colonització i una amenaça a la seva integritat i identitat, ens referim al cas de Mallorca de l’intent de crear el partit Amigos Alemanes en España liderat per Horst R. Abel.

En una entrevista realitzada per Sebastià Verd per a la revista ONA (Verd, 1998) a Horst R. Abel, aquest afirmava que la seva intenció era la d’oferir representativitat social als alemanys residents a Mallorca. No obstant això, la confrontació amb extenses capes de la societat mallorquina provocà que poc després Horst Abel anunciés que retirava la iniciativa. En declaracions als diaris alemanys Bild i L’express deia que la seva vida ja no era segura a Mallorca. Mes endavant, aquests mateixos diaris es feren eco de les campanyes nacionalistes existents arreu de l’illa de Mallorca que basades en cartells i pintades tenien com a eslògan "Mallorca no és Alemanya" (Roque, 1998).

En qualsevol cas, s’ha de diferenciar clarament el pes polític que representen els immigrants entre la població estrangera amb dret a vot municipal (ciutadans de la UE) i la població estrangera no comunitària, sense cap tipus de dret polític a representar o estar representat als municipis, a la Comunitat Autònoma i a l’Estat. Tot i amb això, diferents iniciatives polítiques i civils, van en la línia de concedir el dret al vot a les eleccions municipals a tots els estrangers residents a Espanya amb una antiguitat mínima de 3 anys.

Sami Naïr (2003) apunta que el dret al vot municipal dels estrangers ha estat un element fonamental d’integració, ja que als països on està reconegut aquest dret (Suècia, Dinamarca...), la passa següent d’aquest col·lectius ha estat la sol·licitud de la ciutadania com a mecanisme bàsic de participació i d’inclusió social. Per tant, és d’esperar que tard o d’hora una part significativa dels immigrants dels països no comunitaris puguin votar als comicis augmentant així la seva influència política.

A hores d’ara, ja comencen a sentir-se veus entre els col·lectius d’immigrants, partits polítics i entitats cíviques que van en aquest sentit. Així per exemple per a Norbey Andrade, president de l’associació de colombians de Mallorca que aglutina a mes de 3.500 membres originaris d’aquest país afirmava en una entrevista que: "El vot és un dret que correspon a qualsevol ciutadà que paga impostos" (Diario de Mallorca 20-4-2004) (64).

Centrant-nos en l’impacte polític sobre les institucions de representació democràtica veiem que aquest es manifesta sobretot a les localitats costaneres on existeix un major percentatge de votants estrangers europeus. Aquest col·lectiu és el responsable que a hores d’ara el percentatge de votants estrangers a les eleccions locals sigui molt superior entre els estrangers que entre els nacionalitzats espanyols. Així, per exemple, en el període comprès entre 2003 i 2007, l’augment del percentatge de votants a les Illes ha estat del 2,4% per part dels nacionalitzats espanyols i d’un 14,8% per part dels nouvinguts degut a l’augment poblacional a la immigració i a la nacionalització d’una part dels nouvinguts.

Per part dels emigrants, tradicionalment s'ha considerat que donat el seu elevat poder adquisitiu, tenien una ideologia liberal-conservadora. Però aquesta tipologia és excessivament simplista i admet multitud de matisos. Així, per exemple, molts dels residents alemany i britànics que es presentaren com a regidors a les llistes electorals municipals de les Illes al 2007, ho feren per candidatures socialistes i/o nacionalistes com són els casos d’Stela Sandor (PSOE-Inca), Jürgen Keiholz (EU-Andratx) i Patricia McGregor (Calvià-UM) entre d’altres. Cal destacar que, com a punt en comú, tots els candidats estrangers tenen per objectiu el desig d’una major integració dels seus iguals.

D’altra banda, al treball de camp de la tesi realitzada per Miralles (2004) es concloïa que els vots emesos pels ciutadans europeus no diferien excessivament dels de la resta de ciutadans dels municipis del pla de Mallorca si bé s’ha de fer èmfasi en el fet que la mostra es realitzà en municipis petits de l’interior de Mallorca i per tant s’ha d’anar alerta a l’hora d’extrapolar les dades a la resta de la comunitat. A més, en tractar-se d’eleccions municipals i tal com es desprenia de les entrevistes personals, els estrangers europeus determinàvem més el vot en funció del candidat per sobre de la ideologia del partit. Com a particularitat qualitativa, es detectava com molts dels alemanys i britànics que votaven al PSM, que a la part forana hi té una forta implantació, ho feien sobretot pel component ecologista del partit.

En aquest mateix treball, la major part dels estrangers entrevistats es definien com liberals. Aquesta opció ideològica representa un 42% de les respostes totals. Ara bé, hem de considerar que les respostes a aquesta pregunta, lluny de ser única, es van convertir en una variable de resposta múltiple, car molts dels entrevistats no s'identificaven amb una sola de les categories. Així, la segona categoria amb un major nombre de respostes és la d'ecologista. La resta d'opcions polítiques és més minoritària.

 

Taula 11. Ideologia política dels estrangers europeus residents al Pla de Mallorca

 

Ideologia	Percentatges
Liberal	42%
Ecologista	34%
D’esquerres	18%
De dretes	7%
Progresista	16%
Ns/nc	8%
Altres	2%

Font: Miralles (2004)

Com dèiem, en les eleccions municipals tant el vot dels estrangers com els dels nadius, ve més determinat per la persona que no pas pel partit si bé, en alguns aspectes, pot existir un cert grau d’ideologització. Així per exemple, tal i com es corroborà en les entrevistes, entre els estrangers és important el vot ecologista que, en el cas del Pla de Mallorca identificaven amb els partits d’ideologia socialista.

Les dades anteriors, però, cal prendre-les amb molta cura ja que el fet que el votant voti més en funció d’un candidat que d’una ideologia concreta pot influenciar als estrangers a votar opcions amb les que altrament potser no s’identificarien. Per això, les dades anteriors, referides al Pla de Mallorca no es poden extrapolar a tots els municipis de l’illa i menys encara als del litoral de les diferents Illes que a nivell demogràfic, social i cultural, presenten una realitat molt diferenciada a la de l’interior de Mallorca.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que la influència de la immigració en la política municipal i autonòmica serà cada vegada major entre altres raons perquè la immigració cada vegada centra més els discursos dels polítics balears i estatals. Ens trobem per tant a l’inici d’un debat que no ha fet més que començar i que cada vegada més tindrà una importància cabdal en qualsevol procés electoral. No s’ha de deixar de banda a més, que el dret a vot és el pilar de la ciutadania i que en conseqüència, si volem que els nouvinguts d’allí siguin d’aquí, tard o d’hora hauran de tindre els mateixos drets i obligacions que els autòctons.

Existeixen però frens al fet que això sigui possible a més de curioses paradoxes. Així per exemple un immigrant comunitari que estigui empadronat a qualsevol municipi balear però que hi visqui ocasionalment té de facto més dret que un immigrant senegalès que dugui anys visquent a l’illa. Caldrà doncs que a poc a poc es posin les bases de com s’ha de fer possible que els nouvinguts puguin participar de la vida pública i política de les Balears, a hores d’ara com veurem al capítol VII, una de les reivindicacions de les associacions que representen els immigrants.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1: Població ocupada, per sectors econòmics al darrer trimestre de l’any. Illes Balears.(unitat milers)

Taula 2: Distribució per edats dels actius per sectors econòmics (65)

Taula 3. Estructura per edats de la població estrangera resident a les Illes Balears, per nacionalitat (2007)

Taula 4. Població immigrant i habitatge (2007)

Taula 5. Població i habitatge. Residents en habitatges familiars a les Illes Balears (2001)

Taula 6. Població i habitatge. Residents en habitatges familiars a Palma (P), Calvià (C), Eivissa (E) y Maó (M) (2001)

Taula 7. Població i habitatge. Nombre relatiu de llars (%) segons la superfície de l'habitatge per ocupant (en m²) a les Illes Balears (2001)

Taula 8. Població i habitatge. Nombre relatiu de llars (%) segons la superfície de l'habitatge per ocupant (en m²) a Palma (P), Calvià (C), Eivissa (E) i Maó (2001)

Taula 9. Situació dels lloguers a les Illes Balears per nacionalitat de procedència

Taula 10. Evolució del preu del m2 de l’habitatge (1992-2006)

Taula 11. Ideologia política dels estrangers europeus residents al Pla de Mallorca

Quadres

Quadre 1. La fiscalitat directa sobre els béns immobles

Figures

Figura 1. Piràmide de població per sexe i edat de la població espanyola i estrangera empadronada a les Illes Balears (2007)

Figura 2. Estan dins o fora? Edifici Flex, carrer Aragó, Palma

Figura 3. Justícia social? Edifici Flex, carrer Aragó, Palma

BIBLIOGRAFIA

AADD (1989): Les Migracions. Quaderns "Cultura Fi de Segle". Gràfiques Miramar, Palma de Mallorca.

AADD (1992): Immigració, racisme i xenofòbia a Mallorca. Palma. Justícia i Pau. El Tall, Palma de Mallorca.

AADD (2001): La immigració a les Balears (2000-2001), Estudis sobre història, geografia humana i realitat social, Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca.

AADD (2002): L’espai social de l’exclusió a les Balears. Una proposta d’àrees d’atenció preferent. Estudis socials i socioeconòmics. Fundació Sa Nostra, Palma de Mallorca.

AADD (2003): La immigració, països emissors i les Illes Balears. Cort. Els Ullals/9, Palma de Mallorca.

AADD (2004): Estudi sobre la situació sociolaboral de la dona immigrant a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Institut Balear de la Dona. Gràfiques Planisi, Palma de Mallorca.

BAYONA, J. (2005): «Implicaciones demográficas y espaciales de la internacionalización de los flujos migratorios: el caso de la ciudad de Barcelona», a Congrés Internacional de Joves Investigadors en Demografia (XXV Conferència Internacional de Població), Centre d´Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona.

BENNÀSSAR, B. (2001): Procés al turisme. Turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000). Lleonard Muntaner Ed. Palma de Mallorca.

CAPEL, H. (2002): «Las políticas de atención a las necesidades de los inmigrantes extranjeros de escasos recursos», Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Vol. VI, núm. 117 www.ub.es/geocrit/sn/sn-117.htm

CASTLES, S.; KOSACK, G. (1973): Immigrant workers and class structure in WesternEurope, Oxford University Press/IRR, Londres

CORTÉS, L. (2000): «La vivienda como factor de exclusión social en la ciudad», Documentación Social, nº 119, Madrid, pp. 295-312.

DE LA CRUZ CANO, L. i E. EGEA SANGRÀ (2008): «La (des)-igualtat d’oportunitats. Dones d’Amèrica Llatina a les Illes Balears» (inèdit)

DOMÍNGUEZ, J.; GONZÁLEZ, J.M. i PARREÑO, J.M. (2008): Transformaciones recientes en barrios turísticos maduros. Los casos de Palma de Mallorca y Las Palmas de Gran Canaria, España, Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. XII, núm. 270.

http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-93.htm.

EL MUNDO (27 de maig de 2007): Barrios, guetos y pisos patera. (Badalona), El Dia de Balears.

EUROPEAN ECONOMIC AND SOCIAL COMMITTEE (2002): Inmigration, asylum & social integration, Publications Unit. European Economic and Social Committee, Bruselas.

FEBRER TORRES, J. (2006): Imatges i realitats de la immigració a Menorca. CES Menorca. FUNDACIÓ GADESO (2003): Dona estrangera i mercat de treball a les Illes Balears, Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca.

FUNDACIÓ GADESO (2003): Dona estrangera i mercat de treball a les Illes Balears, Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca.

GONZÁLEZ PÉREZ, J.M.; SOMOZA, J. (2004): «Territoire et Immigration. Une étude de cas en Palma de Mallorca et León», Cybergeo: Revue Européenne de Géographie, París, núm. 274.

HAMMETT, C. (1994): «Social polarisation in global cities», Urban Studies, núm. 31 (3), pp. 401-424.

JURDAO ARRONES, F.; SÁNCHEZ, M. (1990): España, asilo de Europa, Planeta, Barcelona.

MARÍ, I. (2002): Una política intercultural per a les Illes Balears, Conselleria d’Educació i Cultura de Balears. Amadipm, Palma.

MINISTERI DE TREBALL I AFERS SOCIALS (2007): «Las personas mayores en España" , Madrid.

MIRALLES PLANTALAMOR J. (2004): Impactos socioculturales del turismo residencial en España. Análisis comparativo del fenómeno en las diferentes comunidades autónomas a partir del caso mallorquín (Tesi doctoral inèdita).

NAIR, N. (2004): Globalizació i migració: les dones musulmanes immigrants a Europa. Quaderns de Pau i Solidaritat. 24. Conselleria de Presidència i Esport del Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca.

NAÏR, S. (2003): El imperialismo frente a la diversidad del mundo, Areté, Madrid.

- (2006): I vendrán... Las migraciones en tiempos hostiles. Planeta. Madrid

PARREÑO, J.M.; GUERRA, R. (2006): «La vivienda de los inmigrantes indocumentados residentes en Canarias (España)», Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, vol. X, núm. 207 www.ub.es/geocrit/sn/sn-207.htm

GOVERN DE LES ILLES BALEARS (2002): Pla d’atenció integral d’atenció a la població immigrant. Conselleria de Benestar social. Direcció general de cooperació. Palma de Mallorca.

OBSERVATORI MUNICIPAL DE LA IMMIGRACIÓ (2006): Desigualtats de gènere al mercat de treball de les Illes Balears, Ajuntament de Palma de Mallorca.

GEA (2003): «Immigració i canvi social, reptes del segle XXI», Quadern de la Terra. Núm. 13. Ed. Fundació Sa Nostra. Palma.

ONA (2002): «Immigració: identitat compartida», Quadern de debat. Núm. 100. Fundesba, Palma de Mallorca.

ONA (2002): «Immigració. reptes i oportunitats», Quadern de debat. Núm. 109. Fundesba, Palma de Mallorca.

ROQUE, J. M. (1998): «Les orelles del llop». Ona–Quaderns de debat, núm. 55, Palm de Mallorca, p. 20.

SEGUI, Joan (1992): Les Balears en venda. La desinversió immobiliària de les Illes, Documenta Balear. Menjavents 24, Palma de Mallorca.

SEGURA, J.A. (2002): «La vivienda, uno de los cimientos de la integración social de los inmigrantes en las sociedades de acogida», OFRIM Suplementos, núm.7, Madrid.

SERRA i BUSQUETS, S. (2001): Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX, Cort. Col·lecció Els Ullals/5, Palma de Mallorca.

VERD, S. (1998): «Les orelles del llop», Ona–quaderns de debat, núm. 55, p. 22-24, Palma de Mallorca.

VIDAÑA, L. (2004): La immigració estrangera a les Illes Balears 1996-2003. Tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears, inédita.