El dinamisme econòmic europeu, en general, i el balear, en particular, és un dels factors que han propiciat la intensificació dels fluxos immigratori i els canvis al perfil nacional dels estrangers des de mitjans de la darrera dècada del segle passat. Entre altres coses, la bonança econòmica va afavorir un doble procés immigratori amb direccions Nord-Sud i Sud-Nord a les Illes Balears, que té importants conseqüències en el mercat de treball i l'estructura sociolaboral de la població. D'una banda, les Balears evolucionen cap a un model turístic-residencial adreçat a les classes mitjanes i altes centreeuropees (corrent Nord-Sud) (Artigues, 2007). D'altra, com a complement imprescindible per al funcionament del sistema, la immigració arribada des del Sud (corrent Sud-Nord) és la força de treball necessària per cobrir les demandes de consum d'una població i una activitat turística en constant augment. Unes activitats que inclouen un gran ventall de professions, entre les quals destaquem les incloses en el sector de la construcció (d'obra pública i privada). Un sector que durant les últimes dues dècades ha estat utilitzat com a motor del creixement econòmic i principal aliat de l'empresariat turístic-immobiliari a les Balears. Com a resultat de tot aquest procés, les Illes Balears han obtingut excel·lents indicadors econòmics a costa d'una crisi ecològica sense precedents.

Però el futur es presenta incert. L'actual recessió d'una economia tan dependent de l'exterior com la balear (dels mercats internacionals per al turisme i de l'especulació per a la construcció) té en els estrangers del Sud als seus principals afectats. Fins fa uns anys era relativament senzill classificar els estrangers segons la seva motivació per al desplaçament (laboral o turístic-residencial) i la regió de procedència (del Primer o Tercer Món). Tanmateix, avui dia la realitat és molt més complexa, sobretot pel que fa als immigrants de països rics. Avui en dia existeix una presència notable de treballadors de diferent categoria professional entre els europeus occidentals, des d’alts càrrecs de companyies implantades a les illes fins empleats d'empreses del sector turístic i immobiliari, que inclouen càrrecs intermedis però també moltes persones de baixa qualificació professional.

5.1. Afiliacions a la Seguretat Social

La majoria de les estadístiques utilitzades són de la Seguretat Social (darrers dades referides a juliol de 2008) i, encara que amb dades menys actualitzats (gener 2007), algunes altres formen part de l'Anuari Estadístic d'Immigració del 2006 elaborat pel Ministeri de Treball i Immigració (13). A manera de titular podríem resumir que la població estrangera inscrita a la Seguretat Social està composta majoritàriament per homes, de nacionalitats de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina, que formen part de grups de cotització poc especialitzats i sectors d'activitat relacionats amb l'activitat turística-immobiliària. Tanmateix, la realitat és més complexa. Les Illes Balears són la quarta comunitat autònoma espanyola amb més estrangers afiliats a la Seguretat Social (mitjana de juliol de 2008): un total de 102.682 el que representa el 4,77% de tots els anotats a Espanya. L'evolució recent del nombre d'afiliats constata l'actual tendència immigratòria de tipus laboral a Balears: una desacceleració del creixement. Així, si des de juliol de 2006 fins al mateix mes de 2007, el nombre d'afiliats estrangers havia augmentat en un 10,52% (mitjana espanyola: 8,11%), entre aquest últim mes i juliol de 2008 ho va fer en un 4,01% (mitjana espanyola: 5,06%).

Tot que el nombre d'homes i dones residents estigui més o menys igualat, hi ha més persones del sexe masculí donades d'alta a la Seguretat Social (una diferència d'uns 14.000 el juliol de 2008). Aquest fet és important i presenta la primera gran característica del mercat laboral: el subregistro d'ocupació femenina, atès l'alt percentatge de dones empleades de la llar que no cotitzen a la Seguretat Social. Les dones inscrites a la Seguretat Social que estan incloses en aquest règim no arriba al 12%, quan tots sabem de l'alt nombre de dones que netegen llars o cuiden nens i ancians, entre moltes altres tasques d'aquest tipus. Al voltant del 75% dels treballadors estrangers d'ambdós sexes estan en el règim general de la Seguretat Social, seguits dels autònoms en els homes i d'aquest i els empleats de la llar en les dones (taula 10).

Taula 10. Treballadors estrangers en alta laboral segons sexes i règim de la Seguretat Social: general i especials. Mitjana de juliol de 2008

		General	Treballadors autònoms	Agrari	Treballadors del mar	Mineria del carbó	Empleats de la llar
Homes	Total	43.713	11.022	1.280	145	0	1.236
	%	76,16	19,20	2,23	0,25	0	2,15
Dones	Total	33.255	5.174	196	74	0	5.198
	%	75,75	11,78	0,44	0,16	0	11,84

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques de la Seguretat Social

Si atenem a les nacionalitats dels treballadors, els europeus comunitaris són majoria entre els homes i els llatinoamericans entre les dones. De totes maneres, la distribució per sexes dels treballadors en aquestes dues procedències es reparteix a parts més o menys iguals. No passa el mateix entre els africans i els asiàtics, on és molt més nombrós el sexe masculí. Aquesta distribució de la població anotat a la Seguretat Social no té relació amb la distribució per sexes de la població. Aquesta manca de concordança té especial importància entre els llatinoamericans on, malgrat ser una procedència feminitzada, l'ocupació regularitzada és majoritàriament masculina fins al punt de superar les dones en nombre de persones que cotitzen. La causa principal és, una vegada més, en el treball a la llar, que és desenvolupat fonamentalment per dones i on molt poques tenen contracte laboral (taula 11).

Taula 11. Treballadors estrangers en alta laboral a la Seguretat Social a les Illes Balears segons sexe (H: homes; D: dones) i nacionalitat (continent). Dades corresponents al dia 11-01-2007

	Total	UE-27	Resta Europa	Àfrica	Iberoamèrica	Amèrica Nord	Àsia	Oceania	Apàtrides i no consta
H	42.457	13.641	2.844	10.600	13.148	132	2.002	32	58
D	29.619	11.354	2.623	1.446	12.936	97	1.061	19	83

Font: Ministerio de Trabajo e Inmigración Anuario Estadístico de Inmigración del 2006

A la taula següent s’observa la distribució per règims de les quinze nacionalitats amb un nombre més alt de treballadors. Les sis primeres en total d'afiliats a la Seguretat Social es reparteixen a parts iguals entre europeus occidentals i població extracomunitària del món menys desenvolupat. Encara que el règim general és el dominant en totes les procedències, existeix un alt percentatge d'autònoms en algunes comunitàries (Alemanya, Romania, França, Regne Unit) i la Xina. L'agricultura ocupa un volum destacat de colombians i sobretot de marroquins. El total d'empleats de la llar és especialment alt en tres nacionalitats sud-americanes: Equador, Bolívia i Colòmbia (taula 12).

Taula 12. Treballadors estrangers en alta laboral en la Seguretat Social a les Illes Balears segons nacionalitat. Mitjana de juliol de 2008

	General	Autònoms	Agrari	Mar	Carbó	Llar	Total
Alemanya	7.025	4.276	8	38	0	105	11.453
Equador	8.011	160	119	2	0	1.141	9.732
Marroc	7.575	447	634	23	0	403	9.082
R. Unit	5.293	2.716	5	22	0	42	8.079
Itàlia	6.459	1.328	6	23	0	26	7.843
Colòmbia	5.107	229	430	7	0	954	6.727
Argentina	4.943	578	10	13	0	357	5.902
Romania	1.921	1.475	21	4	0	184	3.606
Bulgària	1.800	607	33	4	0	361	2.804
França	1.950	708	7	19	0	24	2.708
Polònia	2,318	242	21	3	0	47	2.632
Uruguai	1.942	119	7	3	0	201	2.272
Xina	1.503	608	1	0	0	100	2.212
Bolívia	1.198	27	27	2	0	501	1.755
Senegal	1.477	93	27	4	0	32	1.633

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques de la Seguretat Social

5.2. Sectors d’activitat

L'activitat turística és el principal focus d'atracció laboral de la població estrangera a les Illes Balears si atenem a la distribució de la població ocupada per sectors i seccions d'activitat. A mitjan 2008, un de cada quatre estrangers residents treballa en el sector terciari. Encara que la utilització de diferents fonts introdueix habitualment errors, la comparativa d'ocupats per sectors d'activitat segons les dades d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny de 2008 i els censos de població i habitatges de 1991 i 2001, és significatiu del creixent pes que adquireix el binomi terciari-construcció entre la població estrangera ocupada a l'arxipèlag. Una representació que creix en gairebé un 5% en el període 1991-2008, fins a representar més del 94% dels ocupats en 2008. Entre 1991 i 2001 el major creixement percentual d'ocupats va ser en el sector terciari. En 2001-2008 aquest lideratge el va assumir la construcció (figura 21).

Figura 21. Distribució de la població ocupada de nacionalitat estrangera per sectors d'activitat

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques de la Seguretat Social i de l’INE censos de població i habitatges de 1991 i 2001

Atenent a l'ocupació per seccions d'activitat, l'hostaleria dóna treball al 38,47% dels europeus comunitaris i al 35,00% dels extracomunitaris a data de juliol de 2008. El segueix en importància la construcció: el 11,52% dels treballadors de països de la Unió Europea i el 24,69% dels de fora de la UE-27. No obstant això, hi ha diferències segons la nacionalitat de l'estranger. En general, el nombre de treballadors extracomunitaris és més gran que els comunitaris, però no és així en el cas específic dels autònoms on els segons són majoria a totes les seccions d'activitat (taula 13).

Taula 13. Treballadors estrangers en alta laboral a la Seguretat Social per seccions d'activitat. Mitja de juliol de 2008

	RÉGIMEN GENERAL				RÉG. ESP. TREB. AUTÒNOMS
Sectors	UE-27	No UE	Total	% r. gral.	UE-27	No UE	Total	% r. auton.
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura	162	421	583	0,74	302	46	348	2,14
Pesca	7	18	25	0,03	0	0	0	0
Indústries extractives	5	58	63	0,08	0	0	0	0
Indústria manufacturera	1.192	2.196	3.388	4,33	737	117	854	5,25
Producció d'energia	20	25	45	0,05	5	0	5	0,03
Construcció	2.562	11.169	13.731	17,56	2.710	855	3.565	21,95
Comerç; reparació de vehicles a motor	3.653	5.679	9.332	11,93	1.970	924	2.894	17,82
Hostaleria	14.976	16.318	31.294	40,02	2.620	725	3.345	20,59
Transport, emmagatzem. i comunicacions	2.530	1.303	3.833	4,90	196	131	327	2,01
Intermediació financera	187	62	249	0,31	84	29	113	0,69
Activ. immobiliàries, lloguer, serveis. Empreses	3.813	3.976	7.789	9,96	2.694	334	3.028	18,64
Admn. pública, defensa i s. social obligatòria	111	204	315	0,40	1	0	1	0,00
Educació	434	222	656	0,83	160	25	185	1,13
Sanitàries i veterinàries, serveis socials	854	1.084	1.938	2,47	305	65	370	2,27
Altres activ. socials, serveis personals	2.407	2.386	4.793	6,13	952	244	1.196	7,36
Llars que empren personal domèstic	65	74	139	0,17	6	0	6	0,03
Organismes extraterritorial	11	1	12	0,01	1	0	1	0,00
Activ. no classificables	3	0	3	0,00	1	0	1	0,00
TOTAL	32.993	45.195	78.188	100	12.745	3.494	16.239	100

Font: Estadístiques de la Seguretat Social

El negoci turístic-immobiliari dels últims anys és el principal responsable del doble flux immigratori estranger a les Illes Balears i no es pot desenvolupar sense l'aportació de mà d'obra estrangera. D'una banda, el tercer boom s'ha originat en gran mesura a partir de la demanda residencial d'estrangers de l'Europa occidental. D'altra, aquest mateix impuls està necessitant mà d'obra que no es pot cobrir amb població de les Balears i Espanya, bé per l'alta demanda en determinats llocs de treball, bé pel tipus i les condicions del treball a ocupar. Com a exemple, la representativitat dels estrangers sobre el total de treballadors és elevada en tots els sectors en l'actualitat, però fonamentalment en aquells relacionats amb el turisme i la construcció (sobretot en el camp immobiliari): són el 30,87% de tots els empleats de l'hostaleria (30,87%), el 28,13% de la construcció i el 20,78% de les activitats immobiliàries i serveis afins (figura 22) (taula 14).

Figura 22. Treballadors en alta laboral a la Seguretat Social per sectors d'activitat: espanyols i estrangers. Mes de juny de 2008

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques de la Seguretat Social

Taula 14. Representació percentual de treballadors estrangers sobre el total de treballadors en alta laboral a la Seguretat Social per seccions d'activitat. Mes de juny de 2008

Seccions	Estrangers (%)
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura	15,52
Pesca	33,33
Indústries extractives	11,55
Indústria manufacturera	15,09
Producció d’energia	1,97
Construcció	28,13
Comerç; reparació de vehicles de motor	13,61
Hostaleria	30,87
Transport, emmagatzematge i comunicacions	11,87
Intermediació financera	3,92
Activitats immobiliàries, lloguer, serveis. empreses	20,78
Administració pública, defensa i s. social obligatòria	1,47
Educació	5,61
Sanitàries i veterinàries, serveis socials	7,19
Altres activitats socials, serveis personals	20,8
Llars que empren personal domèstic	21,73
Organismes extraterritorials	46,42

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques de la Seguretat Social

Encara que existeixen autèntics nínxols laborals ocupats per població de determinades procedències, com per exemple l'ús domèstic i altres tipus de serveis personals, la creixent globalització de les migracions amplia el ventall de procedències i conseqüentment diversifica la tipologia d'ocupacions. Així, per exemple, hi ha un nombre creixent d'europeus occidentals que es desplacen a Balears també per motius laborals. Sigui com sigui, en general, els treballadors extracomunitaris i comunitaris de l'est europeu ocupen treballs de baixa especialització i de poca exigència formativa, independentment del fet que molts d'ells tinguin una preparació que els capaciti per desenvolupar treballs més especialitzats. La causa està en el rebuig de determinats llocs de treball per part de la població autòctona i la progressiva incorporació de la dona espanyola al mercat laboral.

En aquest treball només s’han comptabilitzat i analitzades les dades de treballadors donats d'alta a la Seguretat Social. Tanmateix, sobretot en algunes professions, són molts els que no tenen contracte laboral i, conseqüentment, sense que l'empresari faci front a les cotitzacions obligatòries. I moltes ocupacions relacionades amb el turisme es presten a accions il·legals d'aquest naturaleza. Per aquest motiu, les xifres oficials que fem són inferiors als valors reals absoluts. En tots els casos cal rebutjar sense pal·liatius aquest tipus de pràctiques irregulars, però també hem de ser contundents davant els discursos hipòcrites i interessats d'atribuir a l'estranger l'augment del nombre d'aturats (per la seva suposada "competència deslleial") i de criticar el seu dret adquirit de prestació per atur. Aquestes opinions són un exemple més de la perillosa instrumentalització de la immigració on, en ocasions, l'estranger sembla no tenir altre dret i una altra funció que la de treballar sense rebre a canvi res més que un sou per a la seva supervivència. Arguments d'aquest tipus els estem escoltant amb massa freqüència en aquests moments de crisi econòmica, molts inclosos en discursos d’alguns líders polítics de rellevància estatal.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1. Les quinze nacionalitats estrangeres més nombroses a les Illes Balears en els anys 1996 i 2008

Taula 2. Nombre de municipis amb majoria de població comunitària i extracomunitària el 1996 i 2007

Taula 3. Població estrangera segons la mida del municipi a les Illes Balears (2007)

Taula 4. Població de nacionalitat estrangera en els cinc municipis més poblats de les Balears (2007)

Taula 5. Índex de segregació de la població estrangera empadronada a Palma segons nacionalitat: continents (2007)

Taula 6. Índex de segregació de la població estrangera empadronada a Palma segons la nacionalitat: països (2007)

Taula 7. Índex de masculinitat de la població estrangera resident a les Illes Balears segons nacionalitat (2007)

Taula 8. Taxa de fecunditat de les dones estrangeres empadronades a les Illes Balears segons la seva nacionalitat: continents (2006)

Taula 9. Taxa de fecunditat de les dones estrangeres empadronades a les Illes Balears segons la seva nacionalitat: països (2006)

Taula 10. Treballadors estrangers en alta laboral segons sexes i règim de la Seguretat Social: general i especials. Mitjana de juliol de 2008

Taula 11. Treballadors estrangers en alta laboral a la Seguretat Social a les Illes Balears segons sexe (H: homes; M: dones) i nacionalitat (continent). Dades corresponents al dia 11012007

Taula 12. Treballadors estrangers en alta laboral en la Seguretat Social a les Illes Balears segons nacionalitat. Mitjana de juliol de 2008

Taula 13. Treballadors estrangers en alta laboral a la Seguretat Social per seccions d'activitat. Mitjana de juliol de 2008

Taula 14. Representació percentual de treballadors estrangers sobre el total de treballadors en alta laboral a la Seguretat Social per seccions d'activitat. Mes de juny de 2008

Figures

Figura 1. Evolució de la població estrangera resident a les Illes Balears segons es comptabilitzin els habitants empadronats o aquells amb targeta de residència en vigor o certificat de registre

Figura 2. Moviment migratori dels estrangers procedents de l'estranger i d'altres comunitats autònomes amb destinació a les Illes Balears per continent de nacionalitat (19882006)

Figura 3. Procedència dels estrangers empadronats a les Illes Balears (2008)

Figura 4. Distribució de la població estrangera segons continent de nacionalitat (2007)

Figura 5. Població de nacionalitat estrangera en els municipis de les Illes Balears: nombre d'habitants (2007)

Figura 6. Població de nacionalitat estrangera en els municipis de les Illes Balears: índex d'estrangeria (2007)

Figura 7. Nacionalitat estrangera més nombrosa en els municipis de les Illes Balears (2007)

Figura 8. Població de nacionalitat estrangera en els municipis de les Illes Balears: densitat per km² (2007)

Figura 9. Punt de trobada: Plaça d'Espanya (Palma, 2008)

Figura 10. Població estrangera per zones estadístiques de Palma (2008)

Figura 11. Percentatge de població estrangera respecte a la total per zones estadístiques de Palma (2008)

Figura 12. Població amb nacionalitat d'algun país de la Unió Europea (UE27) a les zones estadístiques de Palma (2008)

Figura 13. Població amb nacionalitat d'algun país no pertanyent a la Unió Europea (UE27) a les zones estadístiques de Palma (2008)

Figura 14. Distribució de la població estrangera segons nacionalitat (continent) en els Centres Municipals De Serveis Socials de Palma (2008)

Figura 15. Espais públics i immigració: utilització d'espais públics semiabandonament per al gaudiment de l'oci i el temps lliure per part d'estrangers. Equatorians en el Polígon de Llevant (Palma, 2008)

Figura 16. Piràmide de població per sexe i edat d'algunes nacionalitats empadronades a les Illes Balears (2007)

Figura 17. Evolució del nombre de naixements segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Figura 18. Evolució de les taxes de natalitat segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Figura 19. Evolució del percentatge de naixements segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Figura 20. Distribució del nombre de naixements de mare estrangera per illes i nacionalitat de la mare (2006)

Figura 21. Distribució de la població ocupada de nacionalitat estrangera per sectors d'activitat

Figura 22. Treballadors en alta laboral a la Seguretat Social per sectors d'activitat: espanyols i estrangers. Mes de juny de 2008.

BIBLIOGRAFIA

APPARICIO, P. (2007): «Les indices de ségrégation résidentielle : un outil intégré dans un système d´information géographique», Cybergeo, Reveu Européene de Géographie, art. 134 (www.cybergeo.eu/index12063.html#texte)

ARTIGUES, A. (2007): «The NonState Western Mediterranean Islands as CrossRoads of Human Mobilities», Inaugural Meeting of the Islands Commission of the UGI, Taipei (Taiwan), inèdit.

BAYONA, J. (2007): «La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona: ¿una segregación fragmentada?», Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, vol. XI, núm. 235 (www.ub.es/geocrit/sn/sn235.htm).

CAPEL, H. (1997): «Los inmigrantes en la ciudad. Crecimiento económico, innovación y conflicto social», Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, núm. 3 (www.ub.es/geocrit/sn/sn108.htm).

CEBRIÁN i ALTRES (2002): «Cambios en las pautas de fecundidad de la Comunidad de Madrid. Los procesos de inmigración como factor explicativo», Revista Internacional de Sociología, núm. 32, pp. 125153.

DELGADO, M. (2003): «La fecundidad en España a finales del siglo XX», Revista Sistema, núm. 175-176, pp. 5166

DOMÍNGUEZ, J.; GONZÁLEZ, J.M. i PARREÑO, J.M. (2008): «Transformaciones recientes en barrios turísticos maduros. Los casos de Palma de Mallorca y Las Palmas de Gran Canaria, España», Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. XII, núm. 270 (93), http://www.ub.es/geocrit/sn/sn270/sn27093.htm.

Domínguez, J. i altres (en premsa): «La población extranjera en España: claves de una geografía cambiante», Revue géographique des pyrenées et du sudoest.

DUNCAN, O.D. i B. DUNCAN (1955a): «A methodological analysis of segregation indexes», American Sociological Review, vol. 41, pp. 210-217.

DUNCAN, O.D. i B. DUNCAN (1955b): «Residential distribution and occupational stratification», American Journal of Sociology, vol. 60, pp. 493503.

FEBRER, J. (2006): «Imatges I realitats de la inmigració a Menorca. Estudi etnogràfic sobre els nous menorquins», Consell Economic i Social de Menorca, Maó.

GONZÁLEZ PÉREZ, J.M. (2006): «Geografía urbana de Palma: la actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad», a A.A. ARTIGUES i ALTRES (coord.) Introducción a la Geografía Urbana de las Illes Balears, Universitat de les Illes Balears i AGE, Palma, pp. 164-210.

–––– (2008): Inmigración estranxeira e territorio en Galicia. A construcción dun país social e culturalmente diverso, Xunta de Galicia, Santiago de Compostela.

–––– (en premsa): «Fronteras en la ciudad. La población de nacionalidad china en Palma de Mallorca», a I. CARAVACA (ed.) Ciudades, culturas y fronteras en un mundo de cambio, Universidad de Sevilla y AGE, Sevilla.

GONZÁLEZ PÉREZ, J.M; SOMOZA, J. (2004): «Territoire et Immigration. Une étude de cas en Palma de Mallorca et León», Cybergeo: Revue Européenne de Géographie, núm. 274.

MATEU, J. (2007): «Inmigración y segregación residencial en el municipio de Palma (Illes Balears), 19962004», a A.A. ARTIGUES i ALTRES (ed.) Los procesos urbanos postfordistas. Universitat de les Illes Balears y AGE, Palma, pp. 153180.

MINISTERIO DE TRABAJO E INMIGRACIÓN (2006): Anuario Estadístico de Inmigración del 2006. Madrid.

–––– (2008): Afiliación media de extranjeros a la Seguridad Social (juliol 2008), Madrid.

MONLLOR, C. i J. GÓMEZ FAYREN (2001): «Incidencia reciente de la inmigración extranjera en el número de nacimientos en la Región de Murcia», Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 94.

MUSTERD, S. i R. DEURLOO (2002): «Instable Inmigrant Concentrations in Amsterdam: Spatial Segregation and Integration of Newcomers», Housing Studies, núm.17, 3, pp. 487-503.

OBSERVATORI MUNICIPAL DE LA IGUALTAT (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l´1-1-2008, Ajuntament de Palma, Palma.

OBSERVATORIO PERMANENTE DE LA INMIGRACIÓN (2007): Anuario Estadístico de Inmigración 2007, Ministerio de Trabajo e Inmigración, Madrid.

PACIONE, M. (2005): Urban Geography: A Global Perspective, Routledge, 2a edició, Londres.

PUMAIN, D. i M.F. MATTEI (coords.) (2003): Données Urbaines, Anthropos, Paris.

PUMARES, P. i ALTRES (2006): La movilidad laboral y geográfica de la población extranjera en España, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Madrid.

SALVÀ, P. (coord.) (2003): Una aproximació a la immigració d´estrangers a les Illes Balears. Any 2002, "Sa Nostra" Caixa de Balears, Palma de Mallorca.

SÁNCHEZ AGUILERA, D. i ALTRES (2005): «La contribución de la inmigración a la fecundidad en España: el efecto de la nupcialidad como mecanismo de adaptación», a XXV Conferencia Internacional de Población, Unión Internacional para el Estudio de la Población, Tours (Francia).

UNITED NATIONS (2000): «Replacement migration: is it a solution to declining ageing populations?» Department of Economic and Social Affairs, Population Division (http://www.un.org/esa/population/unpop.htm)

VIVES, S. (2008): Les implicacions socials i ecològiques de la lògica immobiliària. L’exemple de Palma, Memòria d’investigació, Universitat de les Illes Balears, Palma, inèdit.

HANNIGAN, J. A. (1995): «The Postmodern City: A New Urbanization?», Current Sociology, 43 (1), pp. 151-217.

GARCÍA HERRERA, L.M. (2001): «Elitización: propuesta en español para el término /gentrification/». Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, Vol. VI, núm. 332.

ZOIDO, F.; DE LA VEGA, S.; MORALES, G.; MAS, R. i LOIS, R.C. (2000): Diccionario de geografía urbana, urbanismo y ordenación del territorio. Editorial Ariel, Barcelona.