5.1. La dona en el context de les migracions internacionals

Les migracions femenines a nivell mundial ha anat augmentat amb el pas del temps (59). Cada vegada més canvien els patrons de les migracions internacionals i són precisament les dones la mà d’obra més demandada, fet que motiva la migració independent (no per reunir-se amb els seus homes) i les dones es converteixen en principals proveïdores d’ingressos, amb la qual cosa canvia el seu rol social i familiar. Fins i tot quan la dona emigra tota sola, la decisió pot ser el resultat d’una estratègia familiar orientada a aconseguir ingressos per al nucli familiar. Per això podem dir que els darrers anys hi ha un fenomen clar de "feminització de les migracions" internacionals.

En relació a les migracions internacionals i les seves implicacions amb el gènere (60), cal tenir present que el 70% dels pobres del món són dones essent aquesta realitat molt més greu als països més pobres on el nombre de dones que viuen per sota del llindar de la pobresa ha augmentat un 50% durant els darrers 30 anys. A més, les dones representen el 67% dels analfabets, compleixen quasi el 70% de les hores de treball, perceben el 10% dels ingressos i només disposen de l’1% de la propietat (61). Per tant podem parlar també d’una feminització de la pobresa, una de les conseqüències més greus de la globalització.

Com vèiem al capítol 2, actualment les Balears presenten una certa masculinització de la immigració que contrasta amb la feminització que presentava als inicis per a la població residencial. Un fet que fa que a poc a poc s’assembli cada vegada més a la mitjana de l’Estat on segons dades de l’INE corresponents a la població estrangera resident a Espanya l’any 2006 on hi havia 1.384.641 de dones i 1.636.653 d’homes.

El rol assignat als dos sexes a les àrees de procedència tenen molt a veure amb aquestes dades, als continents asiàtic i africà el predomini de les societats patriarcals justifica la major presència d’homes. A aquest factor, cal afegir el paper de l’home dins la religió musulmana, predominant entre els col·lectius immigrats d’aquestes àrees mundials. A la resta d’àrees mundials la dona agafa el paper de membre migrant del nucli familiar, entre altres raons perquè la major demanda de mà d’obra a les àrees receptores és de tipus femení.

La majoria de dones immigrades tenen càrregues familiars, aquí o al seu país, la qual cosa exerceix una forta pressió per tal de guanyar diners. Les dones, generalment, desenvolupen feines menys qualificades que els homes ja que les polítiques del països receptors d’immigrants van en aquesta línia. Dins l’esquema tradicional de les migracions internacionals, les dones han estat immigrants passives. No obstant això, no sempre ha estat així. Les dones han tingut els seus propis projectes migratoris propis, malgrat la seva invisibilitat.

A més, sovint les dones han estat les emigrants "invisibles" pel fet de ser dependents dels homes. El predomini de dones que emigren com a "conjugues dependents", la invisibilitat de la feina femenina (treball domèstic, neteja, cura de persones majors o infants...) i les restriccions al dret a la feina, així com el fet d’estar involucrades en activitats considerades criminals o contra l’ordre públic (prostitució) impliquen una proporció més elevada d’invisibilitat de les dones a l’estadística.

5.2. Les dones estrangeres a les Illes Balears

A les Illes Balears hem trobat tres estudis recents que treballen aspectes relacionats amb el paper de les dones en el fenomen migratori actual: d’una banda, "Dona estrangera i mercat de treball a les Illes Balears" de la Fundació Gadeso ( 2003) i d’altra, "Desigualtats de gènere al mercat de treball de les Illes Balears" de l’Observatori Municipal de la Immigració. Ajuntament de Palma (2006). Finalment, un tercer estudi encara no publicat de Lourdes de la Cruz Cano i Eva Egea Sangrà "La (des)-igualtat d’oportunitats. Dones d’Amèrica Llatina a les Illes Balears" que analitza el cas específic de les immigrants llatinoamericanes, en el moment de l’estudi l’únic col·lectiu en que les dones emigrants són superiors als homes.

Els dos primers estudis, tot i no reflexionar de manera exclusiva sobre les qüestions de gènere, aporten informacions i visions sobre el paper de la dona als processos migratoris, especialment sobre las situació en la que es troben a les Illes Balears. En tots ells però, s’observa com a excepció del col·lectiu llatinoamericà, existeix una presència més o manco similar d’homes i dones en les migracions internacionals actuals. De fet, actualment el nombre total de dones immigrants és una mica inferior al d’homes, al contrari del que succeeix amb els percentatges naturals (el 52% de la població mundial són dones). Així per exemple el 2003, segons l’Organització Mundial de les Migracions el 3,5% de la població mundial (175 milions) eren emigrants, d’ells la meitat foren dones (49%) si bé a Europa, aquesta dada era lleugerament inferior amb un 45,5%.

Les dues nacionalitats més nombroses de dona estrangera són pel que fa les immigrants comunitàries l’alemanya i la britànica) i pel que fa les no comunitàries la marroquí i l’equatoriana. L’edat mitjana de la població femenina estrangera a les Illes Balears es troba entre 35 i 40 anys i, per illes es troba distribuïda de la següent manera: Mallorca (81%), Eivissa i Formentera (14%) i Menorca (5%). Pel que fa els darrers percentatges i xifres de població estrangera immigrada proporcionades per l’IBAE , com veiem en la taula 14 es confirmen les dades avançades anteriorment a propòsit de la seva proporcionalitat respecte els homes:

En general la igualtat en tots els sentits entre homes i dones és, absolutament, més semblant a l’existent entre la població balear autòctona entre aquells col·lectius i nacionalitats procedents de països de la Unió Europea i d’altres països rics: Suïssa, Estats Units, Canadà, Austràlia, etc. Que no pas entre aquells països més pobres on l’estructura i mentalitat patriarcal és més forta llatinoamenrica i Àfrica per exemple. Ara be, els pocs estudis que existeixen sobre gènere i immigració es refereixen exclusivament a aquella procedent del que anomenem Tercer Món, constituït per un conjunt molt heterogeni de països des del punt de vista econòmic, cultural, social, etc. En relació al tema que ens ocupa, presenten un denominador comú: la situació de discriminació negativa de la dona respecte a l’home, amb una gradació segons el país i l’àrea de procedència (rural, urbana) i el paper que la cultura respectiva assigna a les dones en relació als homes.

Per això, s’ha de tenir en compte i donar especial importància a la realitat social en què viuen aquestes dones, marcades per una doble discriminació: ser dona i immigrant. Actualment, les entitats que habitualment treballen per la dona immigrant es corresponen més a les ONG que a les institucions oficials del país d’acollida. Totes elles, emparades pel marc jurídic de protecció de la dona migrant dins la CEDAW (62): la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la Plataforma d’Acció de Beijing.

Al llarg d’aquest treball s’ha comentat, més de una vegada, el desig d’aconseguir una vida millor com objectiu bàsic de la majoria de les migracions, tant per raons econòmiques, en menor mesura polítiques, com d’altra índole més propera a la dona com és el fet de fugir de les pressions socials i familiars.

Dins les entrevistes realitzades per a la realització de la tesi doctoral de Luis Vidaña (2004) les causes que motiven la sortida dels seus països d’origen són :

• Voler guanyar més i ésser més independents econòmica i socialment.
• Dones que migren per escapar de la violència i dels abusos sexuals.
• Dones fadrines, vídues i divorciades que migren per evitar l’estigma social.
• Dones joves que migren per fugir de les restriccions de llibertat, les pressions socials del casament, etc.

Podem observar, per tant, que tot i haver-hi nexes comuns, els factors de les migracions operen de manera diferent segons es tracti d’homes o dones. Els rols socials, les relacions i les desigualtats de gènere també tenen el seu lloc en els processos migratoris; així com el seu impacte sobre les persones emigrants i a les àrees emissores i receptores de la migració. La hijab és tal vegada la imatge més clara per il·lustrar aquest fenomen.

No hi ha cap dubte que les migracions poden oferir noves oportunitats per a la millora de la vida de la dona i transformar les relacions de gènere opressives. La migració pot brindar una font d’ingressos a la dona i a les seves famílies, dotar-les d’una major autonomia i confiança en elles mateixes i un major status social.

No obstant, la migració també pot reforçar els rols i les desigualtats tradicionals i exposar les dones a noves vulnerabilitats com a resultat de la precària condició legal, l’exclusió i l’aïllament. Sovint ens arriben casos d’abusos verbals, físics i sexuals durant els processos migratoris, especialment quan són irregulars i, una vegada a les àrees receptores, freqüentment les dones obtenen treballs amb salaris baixos, amb llargues jornades de feina, contractes precaris o sense contractes i, en síntesi, amb una situació legal precària. En ocasions, no es poden permetre el retorn ja que poden trobar famílies desintegrades, malalties, pobresa i la sensació del fracàs.

Les dones deixen enrere la seva família, a vegades els fills, cercant condicions de vida millors i espais de llibertat que no troben als seus propis països; no obstant això, al moment de l’arribada a la terra d’acollida s’enfronten a noves discriminacions i exclusions: polítiques d’integració, treball a sectors no regulats (feina domèstica, indústria del sexe...); condicions desfavorables d’allotjament, atur, etc.

5.3. Dona i treball

Segons Lourdes de la Cruz Cano i Eva Egea Sangrà (2008) els nous canvis de valors de la societat balear en què pren protagonisme l’individu sobre el col·lectiu, juntament amb l’empobriment de les dones que obliga aquestes moltes vegades a fer una doble jornada laboral i la baixa corresponsabilitat i implicació dels homes en les tasques domèstiques, ha propiciat la creació de nínxols laborals en tasques que anteriorment eren realitzades tradicionalment per les dones.

En part per això, les dones immigrades per motius econòmics treballen principalment en els sectors següents: serveis, indústria manufacturera, indústria sexual i serveis domèstics (treball domèstic, neteja i atenció de malalts, vells o infants). Aquest sectors es consideren marginals en l’estructura ocupacional de la societat i ofereixen condicions de treball precàries. Com a conseqüència, els problemes d’habitatge són molt importants en els casos de les dones que viuen soles o amb els fills que a causa de l’elevat preu, han de compartir habitatge amb altres famílies, etc.

Hi ha però d’altres sectors, com és ara la prostitució en què cada vegada treballen més les dones immigrants. Segons Metges del Món, l’any 2002 van atendre 400 dones immigrades que es dedicaven a la prostitució a Mallorca. Aquesta activitat és una via d’obtenir recursos econòmics, ja que no està mediatitzada per la situació jurídica (regular), si deixem de banda la prostitució controlada per les màfies, les quals no comparteixen en absolut els beneficis amb les dones implicades. L’avaluació del fenomen és difícil i més tenint en compte que més que treball, en gran part dels casos s’ha de parlar d’esclavitud sexual marcada per les màfies.

D’altra banda, moltes dones immigrades presenten un nivell d’estudis superior a les autòctones, encara que tenen moltes dificultats per homologar-los. Així, sobretot dins els grup de dones de l’antiga URSS i l’ex-Iugoslàvia trobem, cada vegada més, metgesses, enginyeres, professores, investigadores, estudiants, dones preparades a la recerca d’un treball a l’altura de les seves competències que hauran de conformar-se amb treballs domèstics o de serveis, poc remunerats i valorats. No obstant, Filipines ocupa el primer lloc del món en emigració femenina. Un fet determinat en gran part per una major demanda en la neteja domèstica i per tant en les feines no qualificades.

Pel que fa a la resta, moltes vegades no hi ha una correlació entre el nivell d’estudis de les dones immigrades i els llocs de treball que ocupen a les Illes. Tampoc en qüestions de salari hi ha una paritat amb la població femenina autòctona: el salari d’una immigrant a Espanya és un 76% inferior al d’una espanyola. Una dona immigrant treballa 46 hores per setmana, mentre una espanyola treballa 28 hores (Tarabini, 2004).

A més, com que moltes dones immigrades no tenen regularitzada la seva situació jurídica tenen greus dificultats per accedir al món laboral augmentant la seva dependència envers l’home i restant completament indefenses si són víctimes de violència de gènere. Cal destacar que tot i les darreres mesures empreses per a possibilitar les denúncies en cas de no tenir papers, difícilment es denunciaran els casos si no existeixen unes garanties que permetin la independència de l’home atès que l’actual vulnerabilitat social a que es troben exposades fan que en tots els sentits i no només en aquest, la conciliació de la vida laboral i familiar ocupa un segon lloc quan del que es tracta és sortir endavant.