Destriar quin percentatge dels recursos hídrics, energètics i la producció de residus atenent a la nacionalitat o lloc de procedència de cadascun dels habitants de les illes Balears és una tasca encara ara no realitzada i altrament, difícil de fer. Tanmateix, sembla obvi que l’augment poblacional de les Illes Balears dels darrers anys té uns impactes sobre el medi que es tradueixen entre d’altres amb un increment espectacular del consum degut no tan sols a l’increment poblacional, sinó a l’augment del poder adquisitiu dels seus ciutadans, a la creació d’una sèrie d’infraestructures claus per a l’esdevenir del turisme residencial i també però a l’establiment de milers de nous ciutadans que sigui com a primera o segona residència s’han establert de manera temporal o semi temporal a les Balears.

5.1. L’impacte en el consum d’energia

La dinàmica de les Illes Balears en relació a l’energia és caracteritza per l’increment del consum i, com a conseqüència, l’augment de la generació de la potència elèctrica per fer front a la demanda. Concretament, la demanda d’energia elèctrica a les Illes Balears ha crescut una taxa mitjana del 6% anual durant els 10 darrers anys (1996-2006), que suposa un percentatge acumulat del 74’50%.

Precisament ha estat aquest període temporal quan més ha crescut la població resident a l’arxipèlag balear a causa de una forta immigració d’origen estranger que ha motivat un augment demogràfic entorn del 20%.

Donat que la capacitat de producció a les Illes no podrà donar resposta en un futur immediat a l’augment de la demanda s’estan realitzant les obres del gasoducte que durà l’energia elèctrica i el gas necessari per abastir l’arxipèlag en el futur.

Les principals causes d’aquest creixement són el creixement econòmic de l’arxipèlag, la millora del nivell de vida i, evidentment, el creixement demogràfic ja que el consum domèstic és un dels principals factors de la demanda.

Per atendre a la demanda d’energia, s’ha anat incrementant la producció d’energia com es reflecteix a la taula següent:

Taula 3. Producció i demanda d’energia (2001-2011)

 

Any	Potencia màxima Estiu MW	Potència màxima Hivern MW	Energia anual MWh
2001	922	799	4.597.944
2002	909	765	4.675.948
2003	1.080	847	5.252.100
2004	1.124	925	5.570.521
2005	1.192	980	5.908.301
2006	1.253	1.031	6.207.496
2007	1.310	1.078	6.490.821
2008	1.369	1.127	6.787.094
2009	1.432	1.177	7.092.513
2010	1.496	1.123	7.411.677
2011	1.563	1.286	7.745.202

Font: Direcció General de Política Energètica i Mines

Ministeri d’Economia: Secretaria d’Estat d’Energia, Desenvolupament Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa.

Aquest estudi prospectiu ha estat la base per prendre la decisió tècnica de connectar l’arxipèlag amb la península mitjançant una connexió submarina per poder dur gas natural a les Illes. A més, l’actual increment de la demanda ha obligat també a ampliar la xarxa interna d’abastiment, com s’observa a les taules comparatives que recullen la situació als dos conjunts: Mallorca - Menorca i Pitiüses (2003) i la situació posterior a la connexió submarina (2011):

Taula 4. Potència neta instal·lada el 2003 a Mallorca i Menorca per tipus de combustible (expressat en MW)

Central	Combustible	MW
	Gas natural	Carbó	Fuel	Gasoil	Inc RSU	Total
Alcúdia II	------------	471	-------	59’4	---------	530’4
Son Molines	------------	-------	------	17’8	---------	17’8
Son Reus	------------	-------	------	421’6	20	441’6
Cogeneració	-------------	--------	------	6’7	----------	6’7
Maó	-------------	---------	40’8	61’5	--------	102’3
TOTAL	0	471	40’8	567’0	20	1.098’8
%	0	42’9	3’7	51’6	1’8	100

Font: "Infraestructura per a l’abastiment energètic a les Illes Balears" (19)

Taula 5. Estimació de la potència neta instal·lada el 2011 a Mallorca i Menorca per tipus de combustible (expressat en MW)

Central	Combustible	MW
	Gas natural	Carbó	Fuel	Gasoil	Inc RSU	Total
Alcúdia i Son Reus i Nou emplaçament	825	471	-----	---------	---------	1296 ---------
Cogeneració	13’3	----------			20	33’3
Maó	-----------	--------	40’8	130’6
TOTAL	838’3	471	40’8	130’6	20	1500’7
%	55’9	31’4	2’7	8’7	1’3	100

Font: "Infraestructura per a l’abastiment energètic a les Illes Balears"

Taula 6. Potència neta instal·lada el 2003 a les diferents illes Pitiüses per tipus de combustible (expressat en MW)

Illa	Gas Natural	Fuel	Gasoil	Total
Eivissa	---------------	139’6	46’5	186’1
Formentera	---------------	-----------	10’9	10’9
Total	---------------	139’6	57’4	197’4
%	0	70’9	29’1	100

Font: "Infraestructura per a l’abastiment energètic a les Illes Balears"

Taula 7. Estimació de la potència neta instal·lada el 2011 a les diferents illes Pitiüses per tipus de combustible (expressat en MW)

Illa	Gas Natural	Fuel	Gasoil	Total
EIVISSA	107’1	134’8	-----------	241’9
FORMENTERA	---------	-----------	10’9	10’9
TOTAL	107’1	134’8	10’9	252’8
% SOBRE TOTAL IB	42’4	53’3	4’3	100

Font: "Infraestructura per a l’abastiment energètic a les Illes Balears"

La correlació entre el consum elèctric i l’augment de la població balear és evident i s’observa particularment a aquelles on el creixement ha estat més espectacular: Mallorca i Eivissa.

A hores d’ara ja s’està construint la connexió elèctrica amb la península a través d’un cable que anirà de Morvedre (País Valencià) a Sta. Ponça (Mallorca) d’una llargada de 237 Km, i a una profunditat de 1.485 m proporcionarà entre el 20 i 30% de l’energia elèctrica a l’arxipèlag. La seva finalització esta prevista per a l’any 2010.

Com s’observa a les dades anteriors del ministeri d’economia la previsió de generació d’energies alternatives a tres o quatre anys vista encara és una qüestió simbòlica, si bé s’observa que el gas natural i el cable elèctric vinguts de la península substitueixen la producció energètica mitjançant el carbó i complementen la produïda per fuel i el gasoil, les altres formes d’energia renovables resten a molta distància (solar, compostatge, etc.).

Davant aquesta manca de perspectives sostenibles, s’observa com l’augment del nivell de vida augmenta el consum privat d’energia. Aquesta realitat a més es magnifica en les temporades més turístiques quan es dispara el consum degut al fort increment poblacional que representa el turisme.

5.2. L’impacte en el consum d’aigua

A l’igual que succeeix amb la demanda energètica, la demanda d’aigua per consum humà va directament lligada a la millora del nivell de vida essent en una economia turística com la balear, marcada per la insularitat, un dels principals reptes. Així per exemple, segons Miquel Seguí, l’augment i sobretot l’escassetat de l’aigua fou també motiu de disputa entre els sectors de l’agricultura i el turisme (2006:32) provocant que des de les institucions s’hagin hagut de cercar alternatives no sempre afortunades com la de construir un embassament a les fonts ufanes.

A nivell estatal es calcula que el consum d’aigua per habitant i dia no s’atura d’augmentar: 2003 (167 litres/habitant i dia); 2004 (171 (litres/habitant i dia). En el cas de les Illes Balears les dades de 2004 parlen de 183 litres habitat i dia, que significa un augment del 9’2% respecte de l’any anterior. El consum d’aigua per a usos urbans ha crescut de l’ordre d’un 5 % al 2000, en relació a l’any anterior. Això suposa un total de 90 Hm3 el que equival a un 34 % del total disponible de Mallorca. La resta es dedica a l’agricultura (64 %) i en menor grau a la indústria i a l’oci.

Les Illes Balears són un arxipèlag d’estructura calcària, fet que afavoreix la constitució d’aqüífers subterranis que són els principals proveïdors d’aigua per al consum humà, per a l’agricultura, i per a la resta d’activitats industrials, turístiques, etc. Aquest desenvolupament turístic i l’augment de la població resident, en alguns casos amb hàbits de consum d’aigua desproporcionats amb la pluviometria de l’arxipèlag, ha motivat la necessitat de recórrer a altres sistemes d’obtenció d’aquest recurs vital, com és la dessalinització de l’aigua del mar.

L’escassetat de l’aigua a les Illes Balears és generalitzada a les tres illes que, degut a la sobreexplotació, han vist com el seu subsòl s’anava salinitzant. D’altra banda, l’augment constant del consum per a ús turístic i residencial, sobretot en els mesos d’estiu en que les precipitacions són més baixes, ha obligat a cercar solucions que no venguin determinades per la pluviositat com és la dessalinització d’aigua de mar.

Actualment, al conjunt de les Illes Balears un 30 % de l’aigua potable prové de plantes dessaladores de la Badia de Palma i Son Tugores. Una xifra que a la ciutat de Palma augmenta fins al 50% i al 30% al conjunt de Mallorca. La dessalinització de l’aigua de la mar però és un procés que implica un cost elevat, tant energètic com econòmic, de manera que un augment del consum d’aigua acaba convertint-se en un augment del consum energètic. Tot i amb això, actualment les Illes Balears es troben en un moment de relativa tranquil·litat al respecte sí bé sempre en funció de la pluviositat anual que cada vegada sembla minvar més. Les previsions de les conseqüències de l’efecte hivernacle al nostre territori sembla que agreujaran la situació a mig o a llarg termini i per tant no s’hi val a badar.

A hores d’ara, les diferents campanyes de conscienciació no semblen donar el resultat previst, ja que el consum global no s’atura de créixer i tampoc es prenen les mesures adients per aprofitar aquest important recurs, desaprofitant la lliçó dels anteriors pobladors de l’Arxipèlag que recollien, emmagatzemaven i utilitzaven amb seny aquest recursos limitat.

Una prova són els camps de golf, ja que es calcula que una d’aquestes instal·lacions de 150 hectàrees, que sovint amaguen processos d’especulació urbanística, implica una despesa anual de 10.000 a 15.000 m3 d’aigua equivalent a la necessària pel consum d’una població de 12.000 habitants.

Taula 8. Indicadors sobre el subministrament d'aigua. Volum d'aigua disponible i subministrada, i any. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2003 (Unitat: litres/habitant/dia)

Illes Balears	1996		1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003
Volum d'aigua disponible	293		305	304	301	317	273	307	314
Procedent de la captació pròpia	286		282	283	285	246	201	204	194
Aigües superficials	35		38	45	56	67	53	66	49
Aigües subterrànies	251		244	238	229	171	147	131	125
Altres recursos hídrics	-		-	-	-	8	1	7	20
Procedent de recursos aliens	7		23	22	15	71	144	-	-
Volum d'aigua subministrada	229		230	232	231	218	214	215	224
A les llars	135		137	135	133	129	124	127	130
Altres usos	94		93	97	98	89	90	88	94
Pèrdues d'aigua en la xarxa de distribució	53		59	66	69	65	69	65	63
Percentatge d'aigua perduda en la distribució	19		20	22	23	23	24	23	22
Espanya
Volum d'aigua disponible	257	286		298	326	353	376	370	381
Procedent de la captació pròpia	220	235		244	265	272	281	269	270
Aigües superficials	172	179		185	194	197	203	192	184
Aigües subterrànies	41	47		50	61	63	65	65	76
Altres recursos hídrics	7	9		9	10	12	13	12	10
Procedent de recursos aliens	37	51		54	61	81	95	-	-
Volum d'aigua subministrada	215	225		235	246	256	260	252	258
A les llars	146	153		159	165	168	165	164	167
Altres usos	69	72		76	81	88	95	88	91
Pèrdues d'aigua en la xarxa de distribució	54	60		63	67	68	63	61	59
Percentatge d'aigua perduda en la distribució	20	21		21	21	21	19	19	19

Font: Indicadors INEBASE. Institut Nacional d'Estadística

És també important destacar que des del 1998 les Balears es troben per sobre de la mitjana espanyola en el percentatge d’aigua perduda en la distribució. Segons la taula 8, les Balears malbaratarien un 3% més d’aigua que la mitjana de l’estat equivalent a 9’42 litres per persona i dia. Per contra, el consum a les llars balears s’ha estabilitzat i fins i tot, encara que augmentà de 2002 a 2003, ha disminuït al llarg del període comprès entre 1996 i 2003 de 135 a 130 litres per persona i dia contrastant amb l’espectacular augment de la mitjana estatal que passà de 156 a 167 litres per persona i dia. Una mostra de que també la ciutadania hi tenen alguna cosa a fer.

Taula 9. Indicadors sobre les aigües residuals. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2003 (Unitat: m3/habitant/dia)

Illes Balears	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003
Volum d'aigües residuals tractades	0,221	0,222	0,231	0,230	0,217	0,175	0,188	0,189
Volum d'aigua abocada	0,057	0,071	0,069	0,078	0,072	0,105	0,122	0,143
Volum d'aigua reutilitzada	0,164	0,151	0,162	0,152	0,120	0,076	0,070	0,054
Demanda bioquímica d'oxigen	..	..	..	0,228	0,260	..	31	34
Demanda química d'oxigen	..	..	..	0,609	0,633	..	160	94
Sòlids en suspensió	..	..	..	0,329	0,344	..	59	38
Espanya
Volum d'aigües residuals tractades	0,133	0,149	0,166	0,180	0,191	0,190	0,192	0,199
Volum d'aigua abocada	0,116	0,132	0,147	0,157	0,172	0,201	0,207	0,212
Volum d'aigua reutilitzada	0,017	0,017	0,019	0,022	0,018	0,014	0,012	0,011
Demanda bioquímica d'oxigen	..	..	..	0,214	0,229	..	30	27
Demanda química d'oxigen	..	..	..	0,347	0,405	..	91	87
Sòlids en suspensió	..	..	..	0,329	0,218	..	27	26

Font: Indicadors INEBASE. Institut Nacional d'Estadística

De tota l’aigua consumida a les Illes Balears, la major partes converteix en aigua residual i va a parar al clavegueram. Del total d’aigua depurada que se produeix a Mallorca, tan sols en reutilitza un 20%. La resta es llença a la mar o a torrents sense aprofitar-la. La dada més sorprenent, és que si bé a Espanya el volum d’aigües residuals tractades no ha aturat d’augmentar de 0’133 m³ al 1996 a 0’199 m³ al 2003, a les Illes Balears la dinàmica és completament inversa passant de 0’221 m al 1996 a 0’189 m al 2003. Aquestes dades però s’inverteixen respecte el volum d’aigua abocada, de manera que és fàcil treure la conclusió que des del 1999, any en què el volum d’aigües residuals tractades comença a disminuir, el malbaratament d’aquestes aigües és de cada vegada més elevat.

Possiblement un dels factors que s’han de destacar en aquest sentit és que el tractament de les aigües és molt més costos a les Illes Balears (1’3 euros per m3) que a la mitjana d’Espanya (0’65 euros per m3). En qualsevol cas, seria molt interessant veure quin cost suposen les solucions d’emergència que en ocasions s’han de prendre des del govern autonòmic per a pal·liar la manca d’aigua com ara el traslladat per via marítima des de Tarragona.

Taula 10. Indicadors econòmics del subministrament i el sanejament de l'aigua. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2001 (Unitat: euros)

Font: Indicadors INEBASE. Institut Nacional d'Estadística

Davant aquest creixement constant del consum i malbaratament de l’aigua, les administracions públiques comencen a arbitrar mesures de sanció per a l’excés del consum, establint trams de correlació entre consum i preu: a major consum, a partir d’un mínim, s’incrementa de manera notable la factura de l’aigua. Unes mesures a les que caldria afegir una major rentabilització i aprofitament de l’aigua existent i mesures per a promoure l’emmagatzement que, com les cisternes, no són presents en la major part dels nous habitatges construïts.

5.3. L’impacte en el transport i l’emissió de gasos

Els gasos CO2 són uns dels principals contaminants responsables de l’efecte hivernacle. La seva emissió, per tant, no tan sols perjudica a la societat que els emet sinó al conjunt de la població mundial. Aquests gasos provenen en gran mesura dels tubs d’escapament dels vehicles i, per tant un impacte en el transport i la mobilitat significa un augment o reducció en l’emissió mitjana d’aquests gasos per habitant.

Degut a l’existència d’un gran estoc d’automòbils per a ús turístic i turístic residencial, des de fa anys, les Balears van al capdavant de tot l’estat quant a taxa de motorització. El parc mòbil de les Balears assoleix actualment els 890.000 vehicles matriculats (Conselleria d’Indústria, 2004), el que equival a 900 automòbils per cada 1.000 habitant. Emperò no només som a dalt de la mitjana d’ Espanya, sinó que el parc mòbil de les Balears és el més alt d’Europa i quasi del món, si exceptuem Singapur i Mèxic. Paral·lelament a tot això al llarg de l’any 2000, 142 persones perderen la vida a les carreters de les Balears. Tot i que l’evolució al llarg del període 2000-2007 és positiva, havent-hi en aquest darrer any 104 morts, continua essent una xifra molt elevada que situa les Balears en els primers llocs de l’Estat en quant a mortalitat al volant.

Taula 11. Parc de vehicles, per tipus, a les Illes Balears (2004)

Tipus de vehicle	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera	TOTAL
Autobusos	1.683	118	387	44	2.232
Furgonetes i camions	84.982	6.926	17.389	1.627	110.924
Motos	52.158	3.925	9.688	1.975	67.746
Tractors inc.	1.401	105	161	6	1.673
Turismes	491.909	33.433	65.872	3.838	595.052
Altres	8.627	643	1.412	94	10.776
TOTAL	640.760	45.150	94.909	7.584

Font: BD-IBAE

També el model dual de la població estrangera resident a les Illes presenta unes característiques diferenciades. Com succeeix entre els mateixos autòctons, entre els estrangers acomodats predomina l’ús del cotxe particular, mentre que entre els estrangers més pobres s’observa com s’han convertit en els usuaris majoritaris del transport públic de les Illes (bus, tren, vaixell, avió). Aquest fet es deu en gran mesura a què l’augment de l’estatus de vida dels residents els ha permès adquirir vehicles propis així com al fet que l’actual dispersió de gran part de la població originària arreu de l’illa ha augmentat la dependència del vehicle privat en unes Illes marcades per la manca de transport públic més enllà dels nuclis urbans.

Les diferents línies de bus de Palma sempre van plenes de persones d’una gran varietat de nacionalitats que, davant la manca de cotxe individual i a causa de la seva situació econòmica, empren aquest mitjà de transport per desplaçar-se a la feina, a casa seva, al centre, etc. Difícilment trobem un estranger del nord dins un bus públic de Palma, a excepció d’aquelles línies que comuniquen amb les zones turístiques que, en molts casos, duen turistes estrangers fins al centre de la ciutat i viceversa.

Segons dades de l’EMT l’evolució del nombre de passatgers transportats ha estat de 21.000.000 durant l’any 1994 a 35.000.000 durant l’any 2005. Tenint en compte que l’increment ha estat del 40% una dada molt superior al percentatge d’immigrants residents a Palma, és de suposar que aquests usen amb molta major freqüència el transport públic confirmant-se la nostra percepció anterior. Només durant el període 2004 a 2005, l’augment en la utilització dels busos de l’EMT ha estat del 7’79%: de 32.854.776 usuaris a 35.040.249. A partir de l’observació de la realitat dels dos darrers anys (2006-2007) pràcticament es pot dir que s’ha duplicat el nombre de passatgers en poc més de 13 anys.

Per altra banda les línies que desplacen un major nombre de passatgers són aquelles que connecten les barriades perifèriques més deprimides de la ciutat, on es localitzen les taxes més elevades de població immigrada del sud: Son Gotleu (línia 7); Rafal Nou (línia 5); Son Roca (línia 8); Son Cladera (línia 10); Pont d’Inca (línia 3) i, per altra banda les dues línies que comuniquen Palma- S’Arenal (línia 15) i S’Aeroport (línia 1)

Taula 12. Usuaris de l’EMT de Palma en el període comprès ente1994-2005 (en milions)

 

ANY	milions d’usuaris
1994	21
1995	22.5
1996	23.2
1997	23.8
1998	24
1999	25
2000	25.5
2001	27
2002	28.5
2003	31.1
2004	33
2005	35.2

Font: Empresa Municipal de Transport (EMT)

També el tren que du els passatgers de Palma a Inca, sa Pobla o Manacor té entre els seus usuaris majoritaris una gran varietat multiètnica que comparteix aquest mitjà de transport. Al llarg de la xarxa ferroviària de Mallorca ens trobem que la majoria de municipis presenten elevades taxes de residents estrangers del Sud, que viuen o fan feina. Com veiem, el factor econòmic novament és clau per interpretar aquest fet.

La tendència futura en aquest sentit pensem que resulta preocupant en el conjunt de l’Arxipèlag, si no hi ha una aposta decidida pel transport públic l’actual saturació de la xarxa de carreteres, autopistes i sobretot de les àrees urbanes que converteix les Illes Balears en una de les àrees més motoritzades de la Unió Europea, la situació pot arribar a un col·lapse semblant al que existia fins que s’alleugerí la situació amb les noves carreteres amb el cost en consum de territori que això suposà.

Cal pensar que la majoria de residents procedents del Tercer Mon tindran al seu abast, en un període de temps molt curt, un cotxe o més d’un per família, ja que la relació situació econòmica i adquisició d’un vehicle propi és una de les primeres aspiracions dels nouvinguts. A més de les dificultats econòmiques que, en molts casos, se solucionen amb la compra de cotxes de segona mà, les dificultats d’homologació de carnet de conduir, etc., es van solucionant cada vegada més.

Per tant, considerem que el tema de la mobilitat és un dels grans reptes mediambientals de l’Arxipèlag i que l’única solució és un canvi radical de model basat en la conscienciació de canviar el predomini del vehicle particular pel transport públic eficient, i això no només és una conseqüència de l’increment demogràfic, és un problema social general.

A més dels transport per carretera i ferrocarril, a les Illes són molt importants els transport aeri i marítim que també presenten forts impactes mediambientals. De fet, l’emissió de CO2 per part dels avions és molt més elevada que no pas la dels cotxes.

Taula 13. Trànsit aeri, entrades i sortides d'avions per illes (1996-2005)

Any	Illes Balears	Mallorca	Menorca	Eivissa
1996	188.338	129.871	22.919	35.548
1997	213.791	145.235	27.766	40.790
1998	224.214	154.206	26.077	43.931
1999	240.377	166.969	27.450	45.958
2000	261.739	176.852	32.348	52.539
2001	254.469	169.603	32.787	52.079
2002	240.928	160.326	32.259	48.343
2003	249.364	168.986	32.388	47.990
2004	256.189	177.853	29.538	48.798
2005	261.044	182.014	29.427	49.603

Font: AENA

Com veiem a la taula 13, les xifres de passatgers que han passat per l’aeroport de Palma, la principal entrada de turistes a l’illa, ha experimentat un creixement, encara que moderat, en relació als anys anteriors. Any rere any els aeroports de les Illes Balears augmenten el trànsit aeri. Concretament del 1996 al 2005 es feren 77.206 vols anuals més, que suposen un increment del 27’85%. A aquest fet, a més de l’augment del nombre de turistes hi contribueixen les anades i les vingudes a la terra natal que sovint fan els immigrants comunitaris i extracomunitaris així com un increment en el nombre de viatges que fan els mateixos balears.

5.4. La producció de residus

Les Illes Balears presenten diferents modalitats d’eliminació i reciclatge de deixalles, i igual que ha succeït amb els serveis, en general, l’increment exponencial de la població ha obligat a aquests sistemes a incrementar la seva activitat per poder atendre’n l’augment constant.

Degut al col·lapse en la recollida i reciclatge de residus, a Mallorca, des de fa anys el sistema triat per eliminar la major part de les deixalles és la incineració (Son Reus) no obstant hi ha molts detractors d’aquest sistema ja que, a més de contaminar l’atmosfera, la producció de cendres crea un altre problema mediambiental afegit que encara no té solució.

Si la incineració es critica, no ho és menys l’existència d’abocadors a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Uns abocadors que cada cop es troben més saturats en un espai limitat per la seva insularitat. A més, aquests acaben repercutint en la flora i fauna degut a què nombroses espècies com ara les gavines i rates s’alimenten de les deixalles augmentant artificialment la seva població i repercutint damunt altres espècies.

A les Illes Balears es produeix el doble de fems per habitant i dia que la mitjana espanyola, en concret 2.2 kg/dia. A més la memòria corresponent a l’any 2006 de TIRME, empresa encarregada del tractament d’escombraries i residus, situada a Son Reus, aporta les xifres globals molt significatives. La producció de residus sòlids urbans ha seguit augmentant de forma notable durant els darrers anys. Les taxes de creixement anual fluctuen entre el 5 – 6% anual:

Taula 14. Producció de residus sòlids urbans a l’illa de Mallorca (1999-2006)

 

Any	Tones
1999	385.204
2000	403.407
2006	569.245

Font: TIRME

De les 569.245 tones de residus que entraren per ésser incinerats a Son Reus el 2006, 185.018 tones foren desviades cap a l’abocador d’EMAYA (Empresa Municipal de Aguas y Alcantarillado) i 58.918 tones de residus de construcció i demolició anaren cap a l’abocador de Santa Margalida.

Taula 15. Generació de residus urbans, incineració i abocador de Son Reus (2001-2006)

 

Any	Tones rebudes	Tones incinerades	Tones abocades
2001	474472	334141	86204
2002	471392	301516	137783
2003	475214	300739	168029
2004	478558	328749	177568
2005	489348	280703	208307
2006	569245	318015	185018

Font: TIRME

Taula 16. Residus urbans i recollida selectiva a les Illes balears en els anys 2003 i 2004 (unitat: tones)

Any 2003	Illes Balears		Mallorca	Menorca		Eivissa-Formentera
Total	628.857		476.210	55.476		97.170
Gener	39.702		31.562	3.049		5.092
Febrer	36.989		29.227	2.907		4.855
Març	44.764		35.556	3.395		5.814
Abril	48.929		38.476	3.703		6.750
Maig	56.013		42.208	5.204		8.601
Juny	61.433		45.745	5.872		9.816
Juliol	68.232		49.985	6.751		11.496
Agost	71.079		51.017	7.410		12.652
Setembre	63.253		46.270	5.989		10.994
Octubre	55.387		41.645	4.818		8.924
Novembre	42.473		32.929	3.238		6.305
Desembre	40.602		31.591	3.140		5.872
Any 2004	Illes Balears	Mallorca			Menorca		Eivissa-Formentera
Total	639.507	479.205			54.812		105.490
Gener	40.571	31.828			2.959		5.784
Febrer	42.529	31.110			2.773		8.647
Març	44.794	34.805			3.296		6.693
Abril	49.355	37.648			3.757		7.949
Maig	57.000	42.590			4.923		9.487
Juny	61.752	45.199			5.824		10.729
Juliol	68.188	49.699			6.581		11.909
Agost	72.055	51.557			7.384		13.114
Setembre	63.033	46.565			5.838		10.630
Octubre	54.850	41.810			4.848		8.193
Novembre	43.316	33.397			3.446		6.473
Desembre	42.062	32.996			3.183		5.883

Font: Consell Insular de Mallorca. Consell Insular de Menorca. Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Elaboració pròpia IBAE.

Com reflecteixen les anteriors dades de l’IBAE, la generació de residus es troba estretament lligada al turisme i per tant a l’augment de la població essent els mesos d’estiu els que generen més residus urbans. Això determina que les illes més turístiques, Eivissa i Mallorca, siguin les que disposen d’una taxa més alta de residus per habitant en comparació a Menorca, on l’afluència de turistes és menor.

El reciclatge és sens dubte la millor solució a l’impacte ambiental que presenten els residus però també és la més complexa. Aquest implica, en primer lloc, una feina de triatge de residus industrials i domèstics que encara no funciona d’una manera eficaç a la totalitat dels municipis de les Illes, si bé any rere any n’augmenta el seu nombre. En segon lloc, cal reutilitzar aquests residus en unes illes que no disposen de totes les infraestructures necessàries i que en alguns casos es veuen obligats al transport d’unes deixalles a la península.

Als darrers anys, s’han posat en marxa diferents iniciatives que tenen per objectiu fomentar el reciclatge com són ara la recollida selectiva porta a porta que es du a terme en molts municipis de les Balears o la creació d’iniciatives que com el Mac (20), tenen per objectiu destriar els enderrocs produïts pel sector de la construcció. Una política que no obstant hauria d’anar acompanyada per una minva de la producció de residus que, a hores d’ara, sembla una utopia.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1. Mitjana anual de concessió de llicències per a la construcció d’habitatges residencials a les Illes Balears (1970-2004)

Taula 2. Nombre d’habitatges dins sòl rústic autoritzats per la comissió insular d’urbanisme del Consell Insular de Mallorca (1995 – 2000)

Taula 3. Producció i demanda d’energia (2001-2011)

Taula 4. Potència neta instal·lada el 2003 a Mallorca i Menorca per tipus de combustible (expressat en MW)

Taula 5. Estimació de la potència neta instal·lada el 2011 a Mallorca i Menorca per tipus de combustible (expressat en MW)

Taula 6. Potència neta instal·lada el 2003 a les diferents illes Pitiüses per tipus de combustible (expressat en MW)

Taula 7. Estimació de la potència neta instal·lada el 2011 a les diferents illes Pitiüses per tipus de combustible (expressat en MW)

Taula 8. Indicadors sobre el subministrament d'aigua. Volum d'aigua disponible i subministrada, i any. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2001 (Unitat: litres/habitant/dia)

Taula 9. Indicadors sobre les aigües residuals. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2001 (Unitat: m3/habitant/dia)

Taula 10. Indicadors econòmics del subministrament i el sanejament de l'aigua. Illes Balears i Espanya. Anys 1996-2001 (Unitat: euros)

Taula 11. Parc de vehicles, per tipus, a les Illes Balears (2004)

Taula 12. Usuaris de l’EMT de Palma en el període comprès entre 1994-2005 (en milions)

Taula 13. Trànsit aeri, entrades i sortides d'avions per illes (1996-2005)

Taula 14. Residus urbans i recollida selectiva a les illes balears anys 2003 i 2004 (unitat: tones)

Taula 15. Generació de residus urbans, incineració i abocador de Son Reus (2001-2006)

Taula 16. Residus urbans i recollida selectiva a les Illes balears en els anys 2003 i 2004 (unitat: tones)

Figures

Figura 1. Evolució de les superfícies protegides a les Illes Balears (1998-2002)

BIBLIOGRAFIA

AENA. MINISTERI DE FOMENT. http://aena.es/

ALEDO, A. (2002): «Turismo inmobiliario y la fagotización de la naturaleza», Construçao do saber urbanoambiental, Humanidades Londrinas, Paraná.

ALENYAR, M. (1990): «Turisme i hosteleria», Estudis Baleàrics, núm. 37-38, Palma de Mallorca, pp. 17-38.

ÁLVAREZ SOUSA, A. (1994): El ocio turístico en las sociedades industriales avanzadas, Bosch Turismo, Barcelona.

AMER FERNÁNDEZ J. (2006): «Turisme i política: l'empresariat hoteler de Mallorca». Documenta Balear, S.A. Palma de Mallorca

BARKE, M.; FRANCE, L. A. (1996): «The costa del Sol». En: BARKE, M.; TOWNER, R. J. (ed.). Tourism in Spain. Critical issues. Wallingford: CAB International.

BINIMELIS, J. (1998): «Les àrees rurubanes a l’illa de Mallorca». En: Separata Estudis Baleàrics. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics - Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern de les Illes Balears.

–––– (2002). «Canvi rural i propietat estrangera a Mallorca». En: PICORNELL, C.; Pomar J. (ed.). L’espai turístic, Instituto de Estudios Ecológicos, Palma de Mallorca.

CALERO SECALL; M. I. (2006): Mujeres y sociedad islámica: una visión plural, Universidad de Málaga. Colección Atenea 51, Màlaga.

CALS, J. (1974): Turismo y política turística en España, Ariel, Barcelona.

CASANOVAS CAMPS, M. A.(1998): Història de les Illes Balears, Ed. Moll, Palma de Mallorca.

GARRIDO, C. (1992): Baleares, paraiso perdido. Los Mitos del Turismo. Madrid: Endymion.

GOB (2002): El temes del Grup d’Ornitologia Balear i defensa de la naturalesa.

GONZÁLEZ PÉREZ, J.M. (en premsa): «La aparición reciente del fenómeno inmigratorio extranjero en Galicia. Características e impronta espacial», Boletín de la AGE.

HARVEY, D. (1998): La condición de la posmodernidad. Amorrortu. Buenos Aires

IINGLEHART R. (1991): El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas, CIS - Siglo XXI, Madrid.

JURDAO ARRONES (1992): Los mitos del turismo, Endymionm, Madrid.

MADORRÁN, D.; PRADO,C. (1994): Las migraciones: su repercusión en la sociedad y en la biología de las poblaciones humanas. Universidad Autónoma. Madrid.

MINISTERI D’INDÚSTRIA (2003): «Infraestructura para el abastecimiento energético a las Islas Baleares»

MIRALLES PLANTALAMOR J. (2004): Impactos socioculturales del turismo residencial en España. Análisis comparativo del fenómeno en las diferentes comunidades autónomas a partir del caso mallorquín (Tesi doctoral inèdita).

–––– (2008): «Turismo residencial, ¿un concepto insuficiente?» A GARCÍA JIMÉNEZ, M. i K. SCHRIEWER (eds.) Ni turistas ni migrantes. Movilidad residencial europea en España. Ediciones Isabor. Múrcia.

MURRAY, I. Diari de Mallorca, 14 d’octubre de 2008.

PHILLIPS, D.; THOMAS, C. (ed.) (2001) «Effeithiau Twristiaeth ar yr Iaith Gymraeg yng Ngogledd-Orllewin Cymru / The Effects of Tourism on the Welsh Language in North-West Wales». Canolfan Uwchefrydiau Cymreig a Cheltaidd Prifysgol Cymru. Càrdif. http://www.aber.ac.uk/~awcwww/s/p2_twrist.html

RAMIS, G. (1995): Vivim plegats. Educació intercultural a Mallorca, Justícia i Pau. Palma de Mallorca.

REVISTA ESCUELA ESPAÑOLA (abril 2002)

ROZENBERG D. (1990): Tourisme et utopie aux Baléares, L’harmattan, París.

RULLAN, O. (2007): «Edificis aïllats o residències?, àrees singulars o regions úniques?, "booms" o desenvolupaments?, espai rural o sòl rústic?» Nova Scipta, Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. XI, núm. 232, Universitat de Barcelona.

SALVÀ P. (1998): «Balears: una ‘Nova Califòrnia’ per als europeus» El Mirall, núm. 96, pp. 6-8. Obra Cultural Balear, Palma de Mallorca.

SECALL, E. (1983): Turismo, democratizacio´n o imperialismo?, Universidad de Má´laga, Màlaga.

SEGUÍ, J. (1998): Les Balears en venda. La desinversió immobiliària dels Illencs. Palma. Edicions Documenta Balear. Palma de Mallorca.

SEGUÍ M. (2006): El turisme a les Balears (1950-2005). Palma. Edicions Documenta Balear. Palma de Mallorca.

SERRA i BUSQUETS, S. (2001): Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX, Cort, Palma de Mallorca.

SOLÉ, C. (coord.) (2001): El impacto de la inmigración en la economia de la sociedad receptora, Anthropos, Barcelona.

TORRES BERNIER, E. (2003): «El turismo residenciado y sus efectos en los destinos turísticos», Estudios Turísticos, núm. 155-156, p. 33-48, Madrid.