Les Illes Balears, tal com s’ha descrit detalladament en el primer i segon capítol del present estudi, són una comunitat on el fenomen migratori ha estat, sens dubte, el factor amb major incidència sobre la seva configuració demogràfica i social, no solament actual, sinó també – i a diferència de la majoria de Comunitats Autònomes - per a les darreres dècades del segle passat. L’arribada continuada de persones i treballadors de la resta de l’Estat en un primer moment, més tard de l’Europa comunitària i darrerament de la resta del món (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia), atrets per les majors oportunitats laborals que oferia el desenvolupament econòmic de les Illes o pel propi atractiu turístic-residencial d’aquestes, ha fet que la immigració, entesa com l’establiment de població no nascuda a les Illes, sigui molt probablement el fenomen amb majors repercussions econòmiques dels quals s’hi han donat lloc. La intensitat del mateix fenomen (el volum que representa la immigració sobre el conjunt de la població), la seva extensió temporal i els efectes que ha generat, tant pel costat de la demanda (consum de béns i serveis, necessitats d’allotjament i serveis públics, entre d’altres) com per als efectes sobre l’oferta (arribada de mà d’obra que permet superar els colls d’ampolla amb el qual s’han trobat molts sectors davant l’escassetat de mà d’obra i la puixant i continuada demanda de més serveis), són algunes de les qüestions clau que evidencien la importància de l’impacte econòmic que ha pogut tenir la immigració en els darrers temps.

La quantificació dels efectes de la immigració internacional en una economia com la balear, malgrat la raonable presumpció de la seva significació, és encara una tasca complicada i que requereix un abordatge molt més profund del que s’ha realitzat fins al moment, degut entre d’altres qüestions, a la disponibilitat limitada de dades i a l’escassa perspectiva temporal. Tot i les dificultats per oferir una quantificació rigorosa d’aquests efectes, sí que es pot predir quin ha estat l’abast dels impactes econòmics més significatius, a partir del coneixement sobre l’evidència empírica internacional recollida en els apartats previs, i la consideració de les característiques definitòries del fenomen migratori a les Illes Balears.

És així com en els següents apartats s’analitzaran les principals conseqüències econòmiques de la immigració. Primer es farà una descripció del perfil econòmic dels immigrants centrat en l’anàlisi dels aspectes més rellevants a l’hora de considerar la complementarietat d’aquests respecte als natius (edat, nivell educatiu, qualificació ocupacions de destinació). Posteriorment es detallaran els impactes que ha pogut generar en les taxes d’ocupació, salaris i els seus efectes en el mercat de treball balear. Finalment s’assenyalarà quin ha estat l’impacte sobre algunes de les principals magnituds macroeconòmiques.

4.1. Perfil econòmic dels immigrants a les Illes Balears

El primer aspecte que hem de destacar de la immigració recent a les Illes Balears és l’espectacular creixement esdevingut durant els deu darrers anys. Considerant la definició d’immigrant com aquella persona que viu en un país diferent al seu país de naixement (44), es pot observar en la figura 2 com l’evolució del conjunt de la població que habita a les Illes s’ha incrementat substancialment a conseqüència de l’arribada de nouvinguts procedents de l’estranger. Mentre que la població nascuda a Espanya s’ha mantingut relativament estable o amb una lleugera tendència creixent (causada en gran part per les majors taxes de fecunditat de la població immigrant que augmenten els índexs de natalitat del país d’acollida), la població resident a les Illes que ha nascut a l’estranger s’ha multiplicat per 4,5 durant el període 1998-2008. Així el pes de la població immigrant sobre el conjunt de la població total s’ha incrementat d’un 6,8% a l’any 1998 fins al 22,8% actual, la qual cosa dóna una primera idea del paper cada vegada més rellevant d’aquest conjunt de la població sobre l’evolució de les variables econòmiques.

Figura 2. Evolució població Illes Balears segons lloc de naixement

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró (INE, 2008)

Perquè serveixi de comparació i per tal de situar aquestes magnituds en l’entorn més pròxim, només comentar que al conjunt de l’Estat espanyol les magnituds referents a la població immigrant sobre el total de la població, tot i haver experimentat un creixement també molt important i haver superat els registres observats en la majoria dels països desenvolupats (la mitjana de la Unió Europea es troba sobre el 10%), segueix situant-se en un nivell molt inferior (2,9% al 1998 i 13% al 2008).

Aquest creixement pronunciat de la població evidencia un presumible increment de les magnituds econòmiques en termes agregats. Cal tenir en compte però, que per a que el creixement econòmic no sigui tan sols en termes absoluts (el qual no reflecteix l’increment de benestar per persona) sinó que impliqui un increment de la renda per càpita dels individus, és necessari observar les complementarietats existents entre les característiques personals dels immigrants i la dels natius, i els increments de productivitat que poden generar.

Una de les complementarietats més remarcables és la diferent distribució per edats entre la població immigrant i la població nativa, i la seva incidència sobre el mercat de treball. Com es pot observar en la figura 3 la major aportació demogràfica dels estrangers es localitza en els intervals compresos entre els 25 i els 50 anys, la qual cosa assenyala una significativa contribució per part d’aquests a l’increment de l’oferta de treball de l’economia.

Figura 3. Distribució per edats de la població de les Illes Balears

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró (INE, 2008)

A més també s’ha de considerar la seva contribució positiva al manteniment de la relació entre actius (població en edat de treballar) i passius (població menor de 16 anys i major de 65), tot i l’envelliment progressiu de la població nativa i la caiguda de la natalitat. Així s’observa per a l’any 2007 una relació actius/passius de 2,49 per al conjunt de la població, mentre que aquesta relació es situaria en 2,28 si no s’hagués produït la incorporació dels immigrants. El sosteniment d’aquesta taxa té una gran incidència en la sostenibilitat a curt termini del sistema espanyol de pensions contributives en els termes en els quals està definit actualment. També té un efecte positiu sobre els comptes públics, donada la major aportació fiscal i menor utilització de recursos públics associada als trams d’edat en els quals es troben.

Un altre tret destacable de la distribució per edats observada a les Illes Balears, és el notable volum de població que se situa en els trams de major i menor edat. Aquesta característica, molt més accentuada a les Illes que en altres territoris de l’Estat, reflecteix el model immigratori de la comunitat, caracteritzat per la dualitat de procedències i motivacions migratòries. La immigració laboral, la qual ha crescut de forma considerable els darrers anys i que ocupa els trams d’edat on la immigració té un major pes (25-45 anys) pot ser la causant de l’augment del tram de menor edat (0-4 anys), degut a les condicions més favorables cap a la reagrupació familiar aplicades per la política d’immigració de l’Estat els últims anys. Per altra banda, el repunt que s’observa en el tram de major edat (més de 65 anys) es deu al turisme residencial, procedent del centre i nord d’Europa, el qual s’instal·la a les Illes en edats més avançades, fora ja del seu període laboral.

Tal i com s’ha detallat en el primer i segon capítols, l’evolució dels fluxos migratoris ha sofert un canvi de tendència, a partir del qual la motivació turística-residencial procedent de l’Europa comunitària, que fins mitjans dels anys 90 havia estat majoritària, ha perdut pes en favor de la immigració laboral, provinent de països amb un grau de desenvolupament econòmic inferior a l’espanyol.

Figura 4. Procedència de la immigració a les Illes Balears (1997-2007)

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Encuesta Nacional de Inmigrantes, INE 2007.

És a partir del 2001 quan s’accentua aquesta tendència, en un context amb un increment molt significatiu del volum anual d’incorporació d’immigrants, generalitzat per a totes les diferents procedències, però en el qual la motivació laboral, o també denominada immigració econòmica, guanya molt més pes.

Figura 5. Motius de trasllat de la immigració

Font: Elaboració pròpia, a partir de l’Encuesta Nacional de Inmigrantes, INE 2007.

És així com actualment, segons l’Enquesta Nacional d’Immigrants realitzada per l’INE al 2007, la principal motivació dels immigrants que han situat el seu lloc de residència a les Illes és la de treballar-hi donat les millors perspectives laborals i econòmiques que aquí es troben respecte els seus països d’origen (45).

Una altra característica rellevant del perfil econòmic dels immigrants és el nivell educatiu, i la seva relació respecte al de la població nativa. Donada la correlació positiva existent entre el nivell educatiu assolit i la productivitat, l’observació del primer terme ens pot aportar informació qualitativa per valorar els efectes de la immigració sobre les variables econòmiques agregades i sobre com aquests poden integrar-se en el mercat laboral (en quines ocupacions, condicions, etc.).

Figura 6. Distribució del nivell educatiu per a immigrants i natius (16-65 anys)T

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta Població Activa, Institut Nacional d’Estadística (INE) 2007

S’observa en la comparació de l’estructura educativa entre immigrants i natius un major nivell educatiu en termes mitjans per a aquests últims, tot i que sense que s’apreciïn diferències notables entre ambdós grups. Destaca per exemple la igualtat en la proporció d’actius que declaren tenir una educació superior o universitària, la qual es deu sens dubte, a l’escàs volum de població nativa amb aquest nivell d’estudis (de les més baixes de l’Estat), i també al fet que el sector turístic hagi atret una considerable fracció de treballadors altament qualificats per ocupar llocs de responsabilitat en empreses relacionades amb aquest sector. Entre la població ocupada (46), també s’observa un elevat grau de similitud entre immigrants i natius en quant al percentatge d’ocupats amb un nivell d’educació superior (23,8% per als immigrants, 23% per al conjunt de la població), que divergeix en el cas dels ocupats amb educació primària (39,3% immigrants, 15% natius), molt probablement a causa que els natius amb un baix nivell d’estudis (principalment dones) tenen una major propensió a excloure’s del mercat laboral evitant realitzar tasques poc qualificades.

La major adaptabilitat dels treballadors immigrants amb un baix nivell formatiu cap als sectors o tasques que requereixen poca qualificació, ha permès, durant un període en que aquests sectors han experimentat una forta expansió (construcció, serveis), que es cobrís la demanda i creació de nous llocs de treball. Per tant la major disponibilitat dels immigrants en la realització de determinades tasques, més que les diferències en els nivells educatius en termes mitjans, ha estat el factor amb el qual la complementarietat entre immigrants i natius ha pogut generar un efecte beneficiós en termes econòmics, tot i que hagi incidit, com veurem en l’anàlisi agregat, de forma negativa en l’evolució de la productivitat aparent del treball a causa de la naturalesa dels llocs de treball creats. Una mostra d’aquesta major adaptabilitat dels treballadors immigrants la trobem en l’elevada proporció de treballadors, amb un període de residència major als tres anys, que declaren haver canviat de treball i de sector d’activitat des de que arribaren a Espanya (20,3%). Malgrat incorporar-se al mercat de treball en ocupacions de menor qualificació s’ha de constatar que a mesura que el període d’estada augmenta aquests accedeixen a llocs de major qualificació d’acord al seu nivell educatiu, tal com es reflecteix en el següent quadre:

Taula 2. Ocupació inicial/actual immigrants amb més de tres anys de residència

Total	85.928	85.928
Direcció d’empreses i administracions públiques	6.178	9.171	48%
Tècnics professionals, científics o intel·lectuals	3.757	5.453	45%
Tècnics i professionals de suport	6.502	6.697	3%
Empleats de tipus administratius	5.205	6.247	20%
Treballadors dels serveis de la restauració, personals, venedors comerç	21.944	16.497	-25%
Treballadors qualificats de la pesca i l’agricultura	3.142	2.088	-34%
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres	14.116	19.300	37%
Operadors d’instal·lacions i maquinària	2.692	4.131	53%
Treballadors no qualificats	22.337	16.344	-27%
No ho sap o forces armades	53	0	-100%

Font: Elaboració pròpia a partir de la Encuesta Nacional de Inmigrantes, INE 2007

4.2. Impacte econòmic de la Immigració a les Illes Balears

Com s’ha anat explicant al llarg del present capítol, la quantificació dels efectes econòmics de la immigració, tot i tenir una literatura amb un ampli desplegament teòric, no és una tasca senzilla ja que no gaudeix del suficient consens entre els especialistes sobre quines són les metodologies més fiables per a valorar els diferents impactes. Donades les dificultats per a modelitzar totes les interrelacions econòmiques que genera la immigració, la qual cosa ens permetria valorar els efectes diferencials atribuïbles a la incorporació dels immigrants en una economia, s’ha utilitzat, com a aproximació a la magnitud que poden representar aquests efectes, la descomposició del creixement econòmic, utilitzant les identitats bàsiques de la comptabilitat nacional, sense considerar les implicacions causals que poden existir (com altera la immigració determinats components). Aquest exercici metodològic s’ha de considerar com una anàlisi inicial orientativa sobre els efectes agregats de la immigració, que requereix el posterior desenvolupament d’una recerca molt més específica i centrada en els efectes concrets que es produeixen a conseqüència de la immigració (efectes indirectes o causals també).

Així, replicant l’exercici que realitzen OEP (2006), Dolado (2007) i Conde-Ruiz (2008) per a Espanya i per a diferents regions de l’Estat -dels quals s’han exposat els principals resultats en el primer apartat del present capítol- hem calculat l’efecte de la immigració sobre el creixement econòmic i la renda per càpita de la Comunitat, utilitzant el període de referència del 2000-2006 durant el qual s’ha produït la major onada migratòria.

El creixement del PIB es pot descompondre de forma senzilla com la suma del creixement del PIB per càpita i l’augment de la població (47) . A les Illes Balears s’ha produït un creixement mitjà del PIB del 2,30% (Comptabilitat Regional; INE, 2007) que es descompon segons la identitat anterior, en una disminució de la renda per càpita del 0,71% (48) i un creixement del 3,04% producte de l’increment de la població, generat en la seva majoria per l’entrada dels immigrants.

Taula 3. Descomposició del creixement mitjà del PIB a les Illes Balears (2000-2006)

PIB	PIB per cÀpita	PoblaciÓ
		Total	Natius	Immigrants
2,30%	-0,71%	3,04%	0,92%	2,12%

Font: Elaboració pròpia, Comptabilitat Regional, INE 2007

S’ha de destacar d’aquesta primera descomposició l’evolució negativa de la renda per càpita, la qual no s’observa a cap altra Comunitat Autònoma, producte de l’important creixement de la població i dels creixement del PIB per sota de la mitjana, que es deu en gran part al fet que molts dels immigrants que han entrat a la comunitat són jubilats (inactius amb una contribució menor al creixement econòmic (Conde-Ruiz i al., 2008).

L’impacte de la immigració sobre la renda per càpita es deriva de la descomposició d’aquesta en els tres següents factors: el factor demogràfic, que representa la contribució del creixement de la població en edat de treballar o potencialment activa (16-65 anys); la taxa d’ocupació (ocupats/població activa); i la productivitat. En la taula 4 es representa l’evolució d’aquestes magnituds:

Taula 4. Descomposició de la renda per càpita segons els tres components del PIB

 

PIB per càpita	Factor demogràfic	Taxa ocupació	Productivitat
-0,71%	0,25%	-0,09%	-0,85%

Font: Elaboració pròpia, Comptabilitat Regional, INE 2007

En aquesta descomposició es pot veure com la disminució del PIB per càpita es deu principalment a la caiguda de la productivitat experimentada per l’economia balear durant aquest període. Només el factor demogràfic lleugerament positiu permet contrarestar l’efecte negatiu de la productivitat, gràcies al rejoveniment de la població causat en gran part per la immigració, com veurem seguidament. La taxa d’ocupació ha tingut una evolució lleugerament negativa i constitueix una excepció a l’Estat degut a l’arribada d’immigrants turístic-residencials, molts d’ells ja inactius.

Per a conèixer concretament quina ha estat la contribució de la immigració en cadascun d’aquests factors els hem desglossat segons l’impacte que hi han tingut els natius i els immigrants durant aquest període.

Taula 5. Contribució de la immigració segons els diferents factors (2000-2006)

Factor demogràfic			Taxa d'ocupació			Productivitat
Total	Natius	Immigrants	Total	Natius	Immigrants
0,25	-0,15	0,4	-0,09	0,02	-0,11	-0,85

Font: Elaboració pròpia a partir de Comptabilitat Regional i Padró (INE)

Observant el comportament del factor demogràfic i en consonància amb el perfil econòmic dels immigrants descrit anteriorment, en la qual es comentava la complementarietat existent entre les característiques demogràfiques dels immigrants i els natius, podem assenyalar que la contribució dels immigrants en aquest factor ha estat positiva (0,4), gràcies al fet que la majoria dels immigrants que han entrat a les Illes Balears durant aquest període es troben en edat de treballar, la qual cosa ha incrementat la base de població activa i compensat el procés d’envelliment progressiu de la població nativa. La magnitud de l’impacte de la immigració en aquest factor és relativament important en comparació a la resta de comunitats de l’Estat, ja que només se situa per sota de Comunitats com Madrid (0,52), Catalunya (0,49) i Múrcia (0,46), on l’envelliment de la població nativa ha estat superior (Conde-Ruiz i al., 2008). Gràcies a l’efecte positiu que ha tingut la incorporació dels immigrants sobre el factor demogràfic, i considerant tota la resta de factors igual, la renda per càpita durant el període 2000-2006 ha crescut anualment en 0,4 dècimes.

En el següent factor, relacionat amb la incidència de la taxa d’ocupació sobre la renda per càpita, i considerant el supòsit inicial que aquesta taxa per als natius és independent de la dels immigrants (els immigrants no influirien en la taxa d’ocupació dels natius) (49), s’observa un comportament lleugerament negatiu en termes globals (-0,09), que es deu bàsicament a la menor participació laboral dels immigrants, que suposa una contribució sensiblement negativa al factor (-0,11). Comparant les taxes d’ocupació entre ambdós col·lectius es pot apreciar com aquesta en el cas de la població activa autòctona se situa, seguint una tendència incremental, en el 72%, mentre que per als immigrants es troba lleugerament per sota, en el 66%. S’intueix en aquest diferencial en favor dels natius que una part substancial del treball que realitzen els immigrants es desenvolupada molt probablement en una situació d’irregularitat (50) o de major precarietat, la qual cosa implica la successió amb major freqüència de períodes de desocupació, o també que aquests es trobin amb major intensitat sota un règim estacional, la qual cosa es reflecteix en aquestes estadístiques.

D’altra manera no s’entendria que es mantingués aquest diferencial en un context laboral que s’ha caracteritzat per la consolidació, durant el període de referència, d’un procés de creació de nous llocs de treball, que són ocupats majoritàriament per immigrants (58,68%, la ratio més gran de tot l’Estat (Conde Ruiz, 2008). Un altre dels factors que explicarien aquesta menor participació laboral el podem trobar en el fet que molts dels immigrants que resideixen a les Illes, sobretot de procedència intracomunitària i motivació turística-residencial, tot i trobar-se en edat de treballar (16-65 anys) ja no formin part de la població activa (no estan ocupats ni tampoc busquen activament una feina).

A l’hora de valorar la incidència del darrer terme, l’evolució de la productivitat i el seu efecte sobre la renda per càpita del país, existeixen una sèrie de discrepàncies metodològiques, que s’expliquen per la dificultat tècnica de mesurar l’efecte atribuïble als dos col·lectius sobre la productivitat aparent del treball (no existeix informació sobre el rendiment individual del treball que pugui ser agregada, ni sobre les diferències de productivitat segons la nacionalitat) i pels diferents supòsits que s’estableixen a l’hora de calcular-la, la qual cosa dóna lloc a l’obtenció de diferents resultats.

En l’estudi de Conde-Ruiz i al. (2008) citat anteriorment, es realitza una estimació sobre la magnitud d’aquest efecte a nivell regional, a partir de la metodologia aportada a Jimeno (2005). Segons aquesta metodologia es considera que el creixement de la productivitat a cada Comunitat Autònoma es pot desglossar en tres termes: (i) l’aportació de la productivitat sectorial, que mesura quina hauria estat la contribució dels natius al creixement de la productivitat de cadascun dels sectors si s’hagués mantingut la composició sectorial del treball i el pes dels immigrants en cada sector; (ii) l’aportació de la composició sectorial, que considera l’efecte dels canvis en el pes dels diferents sectors (mantenint la mateixa productivitat sectorial del natius i el pes dels immigrants a cada sector); i en darrer lloc, (iii) l’aportació de la immigració, que mesura l’efecte dels canvis en la ocupació segons nacionalitat (mantenint constants la composició sectorial i la productivitat dels natius en cada sector i només considerant la variació en el pes dels immigrants en aquests).

S’assumeix per tant en aquesta descomposició, el supòsit discutible que els canvis en la productivitat causats per un canvi en el patró productiu, així com també els que es produeixen en l’evolució de la productivitat dels natius, s’haguessin produït igualment sense l’entrada dels immigrants. Així, només el tercer terme mesuraria l’impacte de la immigració sobre la productivitat, mentre que els dos primers es correspondrien a l’evolució del factor per als natius.

Els resultats de la descomposició anterior per a les Illes Balears es resumeixen en la taula següent:

Taula 6. Descomposició de la productivitat: productivitat sectorial natius, composició sectorial i composició ocupació

Total	canvis productivitat sectorial	canvis composició sectorial	canvis composició ocupació
-0,85	-0,01	-0,06	-0,52

Font: Conde-Ruiz i al. (2008)

En conseqüència la distribució de l’efecte de la productivitat sobre la renda per càpita quedaria de la següent manera:

Taula 7. Descomposició del creixement de la productivitat

Illes Balears (2000-2006)	Nacional	Natius	Immigrants
	-0,59	-0,07	-0,52

Font: Conde-Ruiz i al. (2008)

Amb aquests resultats, i considerant tota la resta de factors igual, si no haguessin entrat immigrants, la renda per càpita hagués augmentat durant el període 2000-2006 en 0.52 dècimes anuals, a causa de l’efecte negatiu de la immigració sobre la productivitat. En relació a la resta de Comunitats Autònomes, per a les quals aquesta contribució també ha resultat negativa, cal comentar que l’efecte és molt proper a la mitjana espanyola (-0.51), i que s’ajusta a la correlació observada per Conde-Ruiz i al., (2008) a nivell regional, on a major entrada d’immigrants menor creixement de la productivitat.

Amb una metodologia alternativa OEP (2006) estimen a nivell nacional un creixement de la productivitat de 0,4 per al període 2000-2005, dels quals atribueix el 75% d’aquesta evolució (0,6) als natius, i el 25% restant (-0,2) als immigrants. Replicant aquestes proporcions per al cas de les Illes Balears tindríem que els natius haurien estat responsables d’una disminució de 0,64 punts percentuals, mentre que els immigrants serien responsables de la disminució restant de 0,21 punts en la renda per càpita de la comunitat. La notable divergència entre aquest resultat i l’observat en l’estudi anterior reflecteix la dificultat de precisar l’efecte atribuïble a cadascun dels col·lectius. En tot cas, donada la major robustesa metodològica i abast de l’anàlisi de Conde-Ruiz i al., (2008) utilitzarem el resultat obtingut en aquest estudi per a quantificar l’impacte a les Illes Balears.

La contribució de la immigració al creixement de la renda per càpita de les Illes Balears es distribuiria doncs de la següent manera:

Taula 8. Contribució de la immigració al creixement de la renda per càpita

Renda per càpita	Immigració
	Total	Demografia	Ocupació	Productivitat
-0,71	-0,23	0,4	-0,11	-0,52

Font: Elaboració pròpia i Conde-Ruiz i al. (2008)

L’efecte conjunt dels tres determinants atribuïble a la immigració, comporta un impacte net negatiu sobre la renda per càpita de 0.23 punts en promig anual durant el període 2000-2006, la qual cosa representa el 32.4% de la disminució de la renda per càpita observada a les Illes Balears. La disminució de la productivitat és el factor que té una major incidència en aquest impacte negatiu, el qual només és compensat en part per l’impacte positiu (0,4) de la composició demogràfica dels immigrants, que contribueix significativament a incrementar el volum relatiu de la població activa dintre del conjunt de la població.

L’evolució econòmica de les Illes, caracteritzada, de forma semblant al que ha succeït a la resta de l’Estat, per un creixement basat en la creació de llocs de treball relacionats amb sectors poc productius i que han estat ocupats majoritàriament per immigrants, és una de les causes més importants que han pogut determinar la notable disminució de la productivitat aparent del treball, i en definitiva de la renda per càpita de la Comunitat. Dues hipòtesis poden explicar aquesta evolució, la primera a conseqüència de l’efecte de l’entrada d’immigrants, i la segona a causa de la selecció de la pròpia demanda de treball, concretament: (i) l’arribada dels immigrants suposa una disminució dels costos laborals, induint una utilització més intensiva del factor treball en l’economia, a través de la qual obtenir guanys de productivitat és més difícil, o per altra banda (ii) la major disponibilitat de mà d’obra poc qualificada en un territori (tant per la baixa qualificació dels immigrants com inicialment dels natius) facilita el desenvolupament i l’especialització de l’economia en favor de sectors que utilitzen intensivament aquest factor, mentre que els sectors que requereixen una major capacitació dels seus treballadors i que donen lloc a canvis tecnològics que poden incrementar la productivitat es troben sense la disponibilitat dels recursos necessaris per a la seva expansió. Malgrat tot s’ha de considerar les dificultats i les discrepàncies metodològiques que existeixen a l’hora d’estimar la contribució dels immigrants a l’evolució de la productivitat, la qual cosa fa variar significativament els resultats segons l’aproximació que s’adopti.

4.3. Efecte directe de la immigració sobre el PIB

Considerant l’efecte sobre la renda per càpita i el creixement de la població associats amb la incorporació dels immigrants, obtenim, a partir de la descomposició bàsica sobre el creixement econòmic, quina és la contribució de la immigració al creixement del PIB de les Illes durant el període analitzat. S’observa en aquest cas una contribució neta positiva (1.89%) del fenomen migratori, que es deu de forma determinant (2,12%) a l’augment de població que aquest ha comportat, el qual supera amb escreix la lleugera disminució de la renda per càpita explicada anteriorment.

Taula 9. Contribució del procés d'immigració al creixement de l'economia balear

 

PIB	Immigració
	Total	Renda per càpita	Població
2,3	1,89 (82,08%)	-0,23	2,12

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Comptabilitat Regional, Padró (INE) i Conde Ruiz (2008)

Per tant en termes agregats significaria que més del 82% del creixement mitjà del PIB anual es pot assignar a la immigració. Comparativament, aquest percentatge suposa l’efecte més important a nivell regional, molt per sobre del creixement mitjà observat en termes mitjans en el conjunt de l’Estat (38,9%) (Conde-Ruiz i al., 2008).

Tal com hem explicat a l’inici de l’apartat, la informació que proporciona aquest exercici de descomposició és eminentment descriptiva. Aquesta informació ens permet valorar la importància que pot suposar el fenomen migratori en termes econòmics i la rellevància que aquest pot tenir en el comportament de determinades variables (ocupació, productivitat, renda per càpita...) que expliquen l’evolució futura de l’economia balear. Més que la quantificació concreta que s’aporta, la qual podria ser discutible acadèmicament si es pretengués valorar de forma precisa l’impacte global del fenomen migratori -donades les dificultats metodològiques mencionades a l’hora de quantificar la contribució al creixement de la productivitat de cadascun dels col·lectius, o també pel fet de que aquest model de descomposició no inclou totes les interaccions econòmiques a les que aquest conjunt de la població pot donar lloc (com per exemple els efectes de la immigració sobre el comportament laboral dels natius, la incidència sobre consum i inversió...) -, el que aquesta anàlisi proporciona són indicis sobre la magnitud i l’evolució dels efectes de la immigració sobre els factors determinants del creixement econòmic, i com aquests poden tenir relació amb el perfil econòmic dels immigrants descrit anteriorment.