4.1. Estructura per sexe i edat de la població estrangera: comportaments diferenciats segons les procedències

Com veurem al capítol 6 (11), la importància d'aquestes dues variables de l'estructura de la població supera àmpliament les conseqüències pròpiament demogràfiques, en influir en els camps econòmic i social. El model immigratori balear (països desenvolupats davant subdesenvolupats, residencial davant laboral) implica una estructura per edats i una composició per sexes amb grans contrasts segons la nacionalitat de la persona immigrada (Nord o Sud). No obstant això, podem generalitzar que la piràmide d'edats de la població estrangera ha evolucionat des de l'envelliment i la feminització fins al rejoveniment i la masculinització.

Existeixen contrasts evidents en la composició per sexes i edats. Respecte al sexe, hi ha 6.086 homes més que dones en 2007. L'índex de masculinitat és del 106,61%. (12) Una dècada abans (1996), les dones superaven àmpliament als homes en 2.210 persones, i s’obtenia llavors un índex de masculinitat del 87,11%. La causa d'aquesta evolució està en la importància creixent de nacionalitats immigrants molt masculinitzades com són els casos dels africans i, en menor mesura, dels asiàtics. Al costat oposat són les més feminitzades d'americans, europeus no comunitaris i dels pocs habitants d'Oceania residents a l'arxipèlag. Hi ha un repartiment equitatiu per sexes entre els habitants de la Unió Europea. Malgrat les diferents motivacions per al desplaçament entre els europeus occidentals (antiga UE-15) i orientals, el fet de pertànyer tots a la Unió Europea facilita la immigració familiar (taula 7).

Taula 7. Índex de masculinitat de la població estrangera resident a les Illes Balears segons nacionalitat (2007)

UE-27	Resta Europa	Àfrica	Amèrica	Àsia	Oceania
101,33%	77,25%	209,84%	87,28%	142,78%	82,35%

Font: elaboració pròpia a partir de l'INE Padró d'habitants 2007

En qualsevol cas, totes aquestes diferències són importants per explicar el mercat laboral de la població immigrant, en existir la tendència a associar el sexe de cada nacionalitat a un nínxol laboral determinat. És a dir, aquestes diferències estructurals segons nacionalitat solen reproduir en els sectors en què desenvolupen la seva activitat laboral. Així, donada l'escassa trajectòria d'alguns grups, un percentatge elevat dels seus membres s'empren en determinades ocupacions que, en general, també tenen una certa associació de gènere (Domínguez i altres, en premsa). El treball en l'hostaleria, servei domèstic, cura d'ancians i nens són treballs ocupats majoritàriament pel gènere femení i són coberts pels llatinoamericans, mentre que en activitats com la construcció predomina la presència masculina i d'europeus de l'Est (Pumares i altres, 2006).

Les diferències en les piràmides de població segons la nacionalitat són especialment importants a les Balears, on estan pràcticament igual de representats els estrangers del Nord i del Sud. Per observar aquestes diferències hem dibuixat les piràmides de quatre de les cinc nacionalitats més nombroses en aquesta Comunitat Autònoma: dues pertanyen a la Unió Europea (Alemanya i el Regne Unit) i els altres dos són països en vies de desenvolupament d'Àfrica i Amèrica del Sud. Els col·lectius d'alemanys i britànics ja eren nombrosos a principis dels 1990. Alguns d'aquests envelleixen a les Balears i, malgrat l'existència d'un flux immigratori estable i sostingut des de 1990, altres desplacen la seva residència a la nostra Comunitat Autònoma quan ja tenen unes edats avançades. Al costat oposat, molts dels marroquins i pràcticament tots els equatorians formen part de la darrera generació d'immigrants arribats a Balears.

La forma de les piràmides per sexe i edat d’alemanys i britànics mostren unes poblacions envellides, amb alts percentatges de majors de 64 anys però també amb unes cohorts nombroses d'adults-vells, per la qual cosa s'endevina que, en pocs anys, augmentaran els seus respectius índexs d'envelliment que ja és alt en 2007 (19,32% i el 17,28%, respectivament). Entre els alemanys, el grup d'edat amb més habitants és el dels homes entre 65 i 69 anys. La base de la piràmide és especialment estreta entre els habitants d'Alemanya. Les causes de les altes taxes d'envelliment de d’alemanys i britànics s'explica per tres circumstàncies principals: l'existència de corrents migratòries de jubilats que es traslladen a Balears una vegada que han abandonat el mercat laboral; el manteniment de fluxos de població activa d'alts recursos econòmics (empresaris i professionals liberals amb llarga trajectòria); i l'envelliment de la primera generació d'immigrants arribats a Balears on precisament alemanys i britànics eren els més ben representats.

El sobredimensionament dels adults joves és la característica principal de les piràmides de marroquins i equatorians. Estem davant d'estructures marcadament descompensades, amb una presència escassa o gairebé nul·la de majors de 64 anys. Malgrat la important taxa de fecunditat de les dones estrangeres i de l'augment dels processos de reunificació familiar, els menors de deu anys no destaquen entre els equatorians, al contrari dels marroquins on la cohort de 0 a 4 anys arriba a ser l' més important entre les dones (figura 16).

Figura 16. Piràmide de població per sexe i edat d'algunes nacionalitats empadronades a les Illes Balears (2007)

 
 
 

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants 2007

4.2. Moviment natural de la població: el pes dels naixements de mares estrangeres en el recent repunt de la natalitat

Les dades del Moviment natural de la població (INE i IBESTAT) ens proporcionen la informació necessària per analitzar la natalitat i mortalitat dels estrangers durant una mica més d'una dècada (1996-2007). Segons les estadístiques provisionals del 2007, els morts estrangers a Balears representen el 9,97% del total. Això fa que la taxa de mortalitat d'estrangers sigui de 4,05‰, un índex comparativament molt més baix que el total, que és de 7,48‰ en aquest mateix any.

A Espanya, a diferència d'altres països, regeix el ius sanguinis. És a dir, els fills d'estrangers, encara que hagin nascut en territori de l'Estat, adquireixen la nacionalitat dels seus pares, no la del lloc de naixement, pel que apareixen comptabilitzats estadísticament com a persones de nacionalitat estrangera. Per tant, la natalitat és també un factor important en el canvi del perfil nacional dels immigrants.

La taxa de natalitat de mare estrangera a les Illes Balears és baixa si la comparem amb les obtingudes en altres comunitats autònomes. Tanmateix el pes relatiu d'aquests naixements sobre el total és més important que en altres territoris de l'Estat. Així, per una banda, la taxa de natalitat de mare estrangera està per sota de la mitjana de l'Estat i de quinze Comunitats Autònomes, superant només els índexs de Canàries i la Comunitat Valenciana. D'altra, les Balears són la segona comunitat autònoma, després de La Rioja, on el percentatge de nascuts de mare estrangera respecte al total és més alt. Aquesta aparent contradicció s'explica per la combinació de dues variables: la important representació d'europeus occidentals entre els estrangers residents a la Comunitat Autònoma (molts fora de l'edat de procrear i amb pocs fills per dona); i l'alta taxa d'estrangeria (recordem, la més elevada de les Comunitats Autònomes), que augmenta les conseqüències que aquesta població produeix en la demografia balear.

Entre les mares espanyoles s'ha produït un notable augment del nombre de naixements i un moderat increment de la taxa de natalitat al llarg de la darrera dècada. Entre les estrangeres l'evolució en nombres absoluts dibuixa un creixement pronunciat i ininterromput, que està relacionat amb l'augment de la immigració i l'entrada de nous fluxos des de mitjan dècada passada. Així, l'augment d'estrangers empadronats va augmentar en un 492,39% entre 1996 i 2007, i els naixements van créixer en un percentatge similar: un 511,91%. El fet que una part important de l'increment en el nombre de naixements sembla estar relacionat amb l'augment d'efectius estrangers dóna lloc a que els canvis en la taxa de natalitat no siguin massa importants. En aquest sentit, després del màxim de 2001, la taxa de natalitat de mares estrangeres, encara que amb interrupcions, descendeix lleugerament fins a l'actualitat. Això passa fins al punt que la diferència entre les taxes de natalitat de mares espanyoles i estrangeres es va reduir en aquests onze anys (1996: 5,96‰; 2007: 5,39‰) (figures 17 i 18).

Figura 17. Evolució del nombre de naixements segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Font: elaboració pròpia a partir de l’IBESTAT i INE

Figura 18. Evolució de les taxes de natalitat segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Font: elaboració pròpia a partir d’IBESTAT i INE

Com a resultat d'aquestes evolucions, els fills de mares estrangeres representen un percentatge cada any major en el total de nascuts a la nostra comunitat autònoma, fins a significar gairebé tres de cada deu naixements en 2007. El pes de la població de l'Europa occidental pot contribuir a reduir les taxes de natalitat dels no espanyols. Tanmateix, la tendència dibuixada en els darrers anys fa preveure un augment de la participació estrangera a la natalitat balear a curt termini (figura 19).

Figura 19. Evolució del percentatge de naixements segons nacionalitat de les mares a les Illes Balears (1996-2007)

Font: elaboració pròpia a partir d’IBESTAT i INE

El 2006, últim any del que tenim dades per illes, la taxa de natalitat de Mallorca és la més alta de l'arxipèlag (18,34‰) i en aquesta s'havien produït el 79,18% de tots els naixements de mare estrangera de la Comunitat Autònoma. Per illes, les diferències en les taxes de natalitat entre els estrangers i el seu pes en el total insular s'explica per la diferent representativitat de cada col·lectiu. Així, per exemple, la taxa de natalitat més baixa l'obté les Pitiüses (15,77‰), que coincideix amb l'illa on predominen els fills de població europea comunitària. En una situació intermèdia està Menorca (17,30‰), que és l'única illa on els habitants d'una regió o continent (Amèrica del Centre i Sud) superen el 50% del total de nascuts de mare estrangera. Això es produeix a costa de la baixa representativitat d'europeus (UE-27) (figura 20).

Figura 20. Distribució del nombre de naixements de mare estrangera per illes i nacionalitat de la mare (2006)

Font: elaboració pròpia a partir d'estadístiques d’IBESTAT

En el càlcul de la taxa de fecunditat, en fer referència al nombre de naixements en funció del total de dones en edat fèrtil (15-49 anys), s'elimina les possibles distorsions produïdes per l'edat i el sexe. Això la converteix en un mètode més adequat per estudiar l'impacte dels naixements d'estrangeres en general i de cada col·lectiu en particular. No oblidem que hi ha grans diferències en la distribució per sexes i edats en moltes nacionalitats. Per aquests motius, utilitzarem la taxa de fecunditat com a sistema per comparar els diferents comportaments reproductors dels estrangers segons la seva procedència.

Els estrangers repeteixen els comportaments reproductors del seu país d'origen al de destinació, almenys en els primers anys d'immigració. Aquesta és la principal causa de les diferències de fecunditat per continents i països. A Espanya, alguns estudis han demostrat com els nivells de fecunditat de la població immigrant descendeixen a mesura que s'adapten a la societat d'acolliment fins a convergir amb els nivells baixos de les societats on s'instal·len (Sánchez Aguilera i altres, 2005). Otros estudis han demostrat que la fecunditat diferencial de la població immigrant no només ha hagut un augment del total de naixements sinó que també han contribuït a frenar el preocupant descens de la fecunditat (Monllor i Gómez Fayren, 2001; Cebrián i altres, 2002; Delgado, 2003). Tanmateix, aquesta fecunditat de les estrangeres a les Balears no assoleix la importància d'altres Comunitats Autònomes. En termes generals, la fecunditat d'espanyols i estrangers residents a Balears és similar: 54,62‰ i 57,34‰ el 2006, respectivament. La causa és una vegada més en els contrasts dels perfils nacionals dels immigrants a les Balears. En aquest cas, l'alta natalitat dels immigrants del Sud és rebaixada per la baixa dels del Nord. A més, els estrangers més nombrosos en aquesta Comunitat Autònoma després dels europeus comunitaris són els llatinoamericans, uns ciutadans que no destaquen per la seva alta fecunditat, ja que és similar a l’obtinguda per les espanyoles i està situada per sota asiàtiques i sobretot d’africanes. Així, si hi ha molts nascuts de dones d'Amèrica del Centro i del Sud és degut a que és un col·lectiu nombrós i feminitzat (taula 8).

Taula 8. Taxa de fecunditat de les dones estrangeres empadronades a les Illes Balears segons la seva nacionalitat: continents (2006)

	UE-27	Resta Europa	Àfrica	Amèrica Nord	Amèrica Centro i Sud	Àsia	Oceania
T.F. (‰)	35,81	47,52	165,50	47,09	55,12	74,02	46,87

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Moviment Natural de la Població 2006 i Padró d'habitants 2006

Aquest major control de la natalitat entre les dones llatinoamericanes no és un comportament únic de les residents a les Balears (González Pérez, 2008). Les causes d'aquesta situació són diverses. D'una banda, en molts casos estem davant països amb un nivell de desenvolupament més alt que, per exemple, la majoria dels africans. D'altra, la llatinoamericana és una immigració realitzada fonamentalment per part de dones, moltes d'elles estan casades i per tant deixen família (marit i també fills) al seu país d'origen.

A les Illes Balears, de les quinze nacionalitats d'estrangers més nombroses en 2008 només cinc tenen una taxa de fecunditat més alta que la d'espanyols (2006). Sens dubte estem davant una dada important que trenca amb estereotips i imatges equivocades sobre la immigració exterior. Les dones alemanyes són, amb diferència, les que tenen una taxa de fecunditat més baixa, seguides de franceses, britàniques i italianes. Al costat oposat hi ha les marroquines, amb un índex que és gairebé quatre vegades més alta que el de les espanyoles i set vegades més que la taxa de les alemanyes (taula 9).

Taula 9. Taxa de fecunditat de les dones estrangeres empadronades a les Illes Balears segons la seva nacionalitat: països (2006)

	Alemanya	R. Unit	Marroc	Itàlia	Equador
T.F. (‰)	23,91	33,29	170,67	36,24	53,48
	Argentina	Romania	Colòmbia	Bolívia	Bulgària
T.F. (‰)	58,35	64,12	48,07	79,03	38,73
	França	Uruguai	Brasil	Polònia	Xina
T.F. (‰)	31,43	50,98	47,38	51,02	84,18

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Moviment Natural de la Població 2006 i Padró d'habitants 2006

La població balear no té els problemes d'envelliment d'altres Comunitats Autònomes i, tal com han demostrat alguns estudis (United Nations, 2000), l'anomenada "immigració de substitució" no resol per si sola els problemes de l'envelliment demogràfic. Tanmateix, la recent entrada d'immigrants joves, que estan en edat de procrear i que procedeixen de països on, per diverses causes, són menors els controls de natalitat, contribueix a frenar l'envelliment i la caiguda de la fecunditat. Uns problemes que no només són importants en alguns espais rurals sinó també en determinats barris urbans que, fins fa uns anys, la seva degradació dels estava inclinant cap a l'envelliment i el buidament poblacional. Estem per tant davant un camp amb importants implicacions de diversa naturalesa i que difícilment es mantindrà estàtic quant a les seves dinàmiques.