Com explicàvem, al llarg de la dècada dels anys noranta i començament del segle XXI es produeixen una sèrie de fets polítics i econòmics que disparen la presència d’immigrants estrangers d’origen nord-europeu a les Illes Balears. Tot i que molt sovint es parla d’aquest procés com a quelcom exogen als designis dels governants i ciutadans de la nostra comunitat, Joan Amer (2006) pren la proclama del president del govern de les Illes Balears d’aquells anys (Gabriel Canyelles) que en la sessió d’investidura anunciava que les Balears s’havien de convertir en la segona residència d’Europa, com a l’inici d’aquesta dinàmica.

Espanya s’ha convertit, bàsicament al llarg de la darrera dècada, en la porta d’entrada a l’espai de la Unió Europea de la immigració de la perifèria mundial o tercer món. Simultàniament, les Illes Balears, una de les àrees de major dinamisme econòmic del país, ha esdevingut un dels focus receptors més importants d’aquesta immigració. La major rendibilitat de la venda d’unitats residencials com més petites millor i dedicades a l'ús residencial per sobre de l’oferta hotelera ha fomentat la construcció i s’ha fet necessària la construcció de noves infraestructures com ara carreteres, autopistes, ports marítims, etc., que donin cabuda a les grans onades turístiques de l'estiu. Segons el Grup d’Ornitologia Balear (GOB, 2002) els problemes mediambientals més greus de les Illes Balears estarien directament relacionats amb el turisme residencial. Concretament:

• Un col·lapse de les infraestructures.
• Insuficiència de les depuradores.
• Augment de la contaminació atmosfèrica.
• Excessiva ocupació i urbanització del litoral.
• Salinització de zones costaneres i manca general d’aigua potable.

En qualsevol cas, sembla evident que els recursos naturals (sòl, aigua, vistes, platges, etc.) són escassos i poden ser un factor limitador del desenvolupament. Aquestes problemàtiques presenten una relació directa amb la principal activitat econòmica de l’arxipèlag, el turisme, fet pel qual s’han tractat molt sovint com a impactes del turisme. No obstant això, en un context com el nostre en què resident, turista i immigrant sovint es confonen (17), es fa molt difícil diferenciar quin és l’impacte que crea el turisme, quin el resident i quin és el que crea la immigració. De fet, l’impacte de la immigració és en gran mesura un contínuum del primer atès que ha estat el turisme tradicional i el residencial en gran mesura, els qui han afavorit l’actual allau immigratori. En qualsevol cas però el desenvolupament d’un model turístic residencial s’ha vist acompanyat d’un boom immobiliari que presenta unes característiques pròpies respecte del turisme convencional entre les que cal destacar que gran part de la demanda provingui dels mateixos residents balears.

Centrant-nos en l’impacte mediambiental, comunament es defineix aquest com el conjunt d’efectes que produeix una determinada acció humana (antròpica) sobre els seus diferents aspectes o components del medi. En aquest sentit, Macià Blàzquez (1989) considera que la urbanització és l'exponent màxim d’humanització, ja que suposa la desaparició de la coberta vegetal i l'eliminació o desplaçament de la fauna silvestre. Les causes i factors que alteren el medi ambient són, entre d’altres, les infraestructures i equipaments i, en menor mesura, les activitats del turista. No obstant això, assenyala que els impactes del turisme en el medi ambient van més enllà de la destrucció de l'entorn en les àrees urbanitzades.

Pel que fa l'estudi de les relacions generals entre turisme i població resulta d'especial interès la referència al treball d'Antonio Aledo (2002:22), qui "identifica els impactes ambientals ocasionats pel turisme residencial amb un desmesurat creixement demogràfic i urbanístic". Per a Aledo, els principals impactes mediambientals del turisme residencial i immobiliari són:

Paisatge

• Destrucció d'unitats paisatgístiques de gran qualitat, tant en la línia costa com en l'interior.
• Abocadors incontrolats.
• Pressió urbanística sobre espais naturals amb escassa protecció legal o pràctica.

Sòl

• Alteració de la dinàmica dunar.
• Destrucció de la línia de costa. Contaminació edàfica.
• Competència amb l'agricultura per l’ús del sòl.
• Pèrdua de la cobertura vegetal.
• Deforestació.
• Erosió.
• Desertificació.

Flora i fauna

• Destrucció d'espècies protegides.
• Introducció d'espècies foranes.
• Pèrdua de biodiversitat i de la diversitat autòctona.

Sistema hídric

• Contaminació de les aigües marines, continentals i subterrànies.
• Salinització d'aqüífers per sobreexplotació.
• Ús no sostenible de recursos escassos.
• Tractament insuficient d'aigües residuals. Incapacitat de les depuradores en temporada turística.

Sistema cultural

• Competència amb l'agricultura per recursos escassos: aigua i sòl.
• Desaparició de l'activitat agrícola de secà que frenava la desertificació.
• Desaparició del coneixement pràctic tradicional lligat a l'agricultura.
• Desaparició d'una cosmologia que unia l’ésser humà amb la terra.
• Canvi de concepció de la terra i el sòl.

A més, cal afegir que gran part de les destinacions turístiques madures com la nostra, presenten problemes a l'hora d'abordar el tractament de residus i la depuració d'aigües residuals com a conseqüència del desenvolupament turístic i urbanístic no planificat.

Les diferents investigacions sobre impactes del turisme tenen, per norma general, l'objectiu d'avaluar el nivell d'impacte amb la finalitat d'establir polítiques que ajudin a mitigar-los si bé en aquelles zones on ja fa anys que es va desenvolupar el turisme, la solució necessita dosis altes d'imaginació, ja que una vegada s'ha produït el desenvolupament urbanístic és molt difícil tornar enrere.

Al llarg dels últims anys, s'han pres diferents mesures per a fomentar el desenvolupament sostenible a nivell ambiental. S'han establert indicadors de sostenibilitat que tenen per funció fixar el llindar de tolerància per a evitar l'estrès ambiental i la capacitat de càrrega i tanmateix, no s’ha assolit una sostenibilitat real.

Entre la classe política, en general, existeix un sentiment comú sobre la necessitat de desenvolupar-se mitjançant criteris de sostenibilitat. Un concepte que malauradament ha esdevingut més polític que ecològic i que adopta nombrosíssims significats. Només un partit polític (Unió Mallorquina) s’ha manifestat en aquesta línia lligant la immigració estrangera (extracomunitària) als límits d’un espai intersinsular si bé sense establir una correspondència entre el medi ( i els recursos de les Illes) i l’anomenat turisme de masses.

Tanmateix, l’establiment d’una relació causa-efecte entre l’increment demogràfic (a causa sobretot de la immigració estrangera actual) i els impactes mediambientals, depèn de la perspectiva i de la visió particular de l’observador. Evidentment un augment ràpid del 20% de la població resident al conjunt de les Illes Balears té repercussions a tots els nivells: demogràfic, social, polític, econòmic i mediambientals. Un augment del 20% de la població en teoria ha de fer augmentar com a mínim un 20% les deixalles, el consum elèctric, el consum d’aigua i qualitativament, ha de requerir una notable millora de les infraestructures i les comunicacions entre d’altres.