L’Estratègia de Lisboa pretén augmentar la qualitat i l’eficàcia dels sistemes educatius de la UE per a convertir-la en una societat més competitiva i dinàmica. Defensa la idea de l’educació com a mecanisme de millora de la competitivitat i del progrés dels Estats que formen part de la Unió. Si al conjunt de la UE el 77% dels estudiants acaben i obtenen la titulació d’estudis secundaris, Espanya es troba per sota de la mitjana amb només el 61’3%. Les Balears, segons l’Informe PISA de desembre de 2007, es troben a la cua de l’Estat. Per això, al conjunt d’Espanya i molt especialment a les Illes Balears, tenim el gran repte de la millora al nostre sistema educatiu i d’elevar el nivell d’estudis mitjà de la població.

Encara que segons el Ministeri d’Educació, Política Social i Esports, en el període comprès entre 2001 i 2008, l’Estat espanyol ha augmentat percentatge del PIB destinat a educació del 4’29% al 4’54%, continua molt per baix de la mitjana europea situada, segons diferents fonts entre un 5% i un 6% del PIB. A més, les Balears són les que destinen el PIB per càpita més baix de l’Estat espanyol i presenten les pitjors dades autonòmiques i estatals pel que fa a la inversió en educació i cultura.

Actualment, la de les Illes Balears és una de les comunitats espanyoles situada per sota de la mitjana de les partides econòmiques destinades en educació dins els pressuposts generals anuals, la qual cosa dificulta la construcció i manteniment d’infraestructures necessàries per fer front a l’augment espectacular de l’alumnat al llarg dels darrers anys (més de 25.000 alumnes de nacionalitat estrangera que s’han incorporat durant un termini de temps molt curt) la qual cosa dificulta el treball en la línia de la qualitat de l’ensenyament com marca la LOE (2006). Aquest fet, juntament a l’alta demanda de personal jove no qualificat al sector serveis i construcció, han estat factors determinants perquè la població juvenil es decanti preferentment pel mercat laboral enlloc de continuar els estudis.

A l’estudi presentat per Vidaña (2006) dins l’Anuari de l’Educació de l’any 2006 les diferències relatives als resultats acadèmics entre l’alumnat estranger i l’autòcton eren molt significatives, la qual cosa encara esdevé un indicador preocupant relatiu al fracàs escolar.

Així, segons aquest estudi:

• L’alumnat espanyol que arriba a final de 4t ESO obté la titulació en un 71% i en el cas de l’alumnat estranger el percentatge baixa al 8%.
• I, a final de batxillerat, l’alumnat espanyol que obté el títol es del 60%, front al 33% entre alumnat estranger.

Unes dades que, unides al desavantatge econòmic i social que pateixen en molts casos, afavoreix la segregació futura dels joves d’origen immigrant.

3.1. L’impacte en el sistema educatiu

Un dels aspectes més estudiats, a propòsit de la immigració, ha estat l’impacte que ha tingut en el sistema educatiu de les Illes Balears ( L. Vidaña, 2007, C. Bonnín 2007). Entre altres motius perquè l’arribada de milers d’escolars d’origen immigrant ha obligat a les autoritats a replantejar-se part del sistema educatiu i a introduir figures fins aleshores desconegudes als centres educatius (AD, PALIC, etc.) (66) al mateix temps que s’adequaven les infraestructures necessàries per al seu acolliment.

Així, al llarg del període comprès entre 1996 i 2008, s’observa la progressió constant de l’evolució de l’alumnat estranger matriculat al sistema educatiu balear que, sobretot als darrers set cursos escolars, ha estat realment significatiu degut al reagrupament familiar i a la incorporació d’alumnat nascut a les Illes Balears de famílies estrangeres. Unes dades que es poden veure en les taules següents tant pel que fa a nombres reals com percentuals.

Taula 1. Increment percentual de l’alumnat estranger a les Illes Balears (2004-2007)

Curs	Alumnat estranger	Increment	%
2004-2005	19.023	1.960	11’49
2005-2006	21.898	2.875	15’11
2006-2007	23.802	1.904	8’75
2007-2008	26.400	2.698	14’2

Taula 2. Increment de l’alumnat estranger a les Illes Balears (1996-2008)

Curs escolar	Total d’alumnat estranger
1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008	1.976 2.207 2.956 3.510 4.740 5.774 8.182 12.951 16.648 19.023 21.898 23.802 26.400
De 1996 al 2008	24.424

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MEC i de la Conselleria d’Educació.

A hores d’ara, l’alumnat estranger continua el seu creixement en tots els nivells educatius obligatoris i postobligatoris. Curiosament, no s’observa una entrada massiva d’alumnat de famílies estrangeres a través de l’Educació Infantil, fenomen que segurament es produirà durant els propers anys a causa de la dinàmica demogràfica d’aquestes famílies joves, de primera generació, amb pautes de fecunditat superior a les autòctones.

El reagrupament familiar i l’alta taxa de natalitat de les dones d’origen immigrant ha produït un autèntic boom en el nombre d’escolars de les Illes Balears. Segons les dades aportades per la Conselleria d’Educació, actualment un 26.400 dels alumnes són d’origen immigrant amb un total percentual del 16%.

Respecte a les principals nacionalitats de procedència durant el curs 2008 tenim: Marroc (863), Bolívia (502), Romania (487), Colòmbia (287), Argentina (283), Veneçuela (272), Bulgària (261), Equador (218) i Xina (195). Així, per tant, la immigració d’alumnat procedent de països llatinoamericans és la majoritària.

Un fet significatiu és que segons la Conselleria d’Educació, dels alumnes nascuts a fora de la comunitat autònoma de les Illes Balears, l’alumnat procedent d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, representava al curs 2006-2007 un 10% del total d’alumnes no nascuts a la CAIB.

Un punt que s’ha de destacar és la forta concentració de l’alumnat estranger als centres públics en detriment dels centres concertats i privats. Una dinàmica que no és exclusiva de la comunitat balear sinó que es tracta d’un problema general del sistema educatiu espanyol. De fet, segons el MEC (2006), la correlació de les Illes Balears amb la mitjana espanyola és idèntica amb un 82% de l’alumnat estranger en centres públics i el 18% en centres concertats i privats.

Segons Carmel Bonnín (2004) la distribució dels matriculats estrangers no es homogènia ja que es concentra en pocs centres que cal dir que són preferentment els públics. A més un 22,5% dels infants que arriben a les Illes des del Sud mai no han estat escolaritzats abans i això té en conseqüència, en un 45% per cent dels casos, dificultats al començament de la seva escolarització, mentre que la proporció es redueix sensiblement fins al 15% en l’alumnat originari del Nord.

Convé destacar que no tots els centres públics de les Illes Balears presenten percentatges similars d’alumnat estranger. El seu nombre ve determinat per la ubicació del centre de manera que determinades barriades de les principals ciutats de les Illes (Palma, Inca, Manacor, Sa Pobla, Maó, Ciutadella, Eivissa, Santa Eulària del Riu, Sant Antoni de Portmany, etc.) tenen una altra concentració d’alumnat estranger mentre d’altres en tenen sensiblement menys quantitat.

Taula 3. Alumnat estranger d’Educació Primària, per illes i titularitat dels centres educatius. Curs 2006-2007

Titularitat centre	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera
Públic	5934	619	1182	81
Concertat	1252	160	86	-
Privat	148	-	-	-
TOTAL	7334	779	1268	81

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Planificació i Centres.

Taula 4. Alumnat estranger d’Educació Secundària Obligatòria, per illes i titularitat dels centres educatius. Curs 2006-2007

Titularitat centre	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera
Públic	3563	341	666	49
Concertat	789	79	45	-
Privat	104	-	32	-
TOTAL	4556	420	743	49

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Planificació i Centres.

Per altra banda, també hi ha una certa selecció de l’alumnat estranger que assisteix als centres privats i concertats, tot predominant els procedents del món desenvolupat i, per tant, amb una bona situació econòmica. Aquest fet té la seva explicació per la presència de centres privats, estrangers i especialment amb matrícula d’alumnat estranger a les Illes de Mallorca i Menorca. A les illes d’Eivissa i Formentera la menor presència de centres privats i concertats provoca una, presència gairebé exclusiva d’alumnat estranger als centres públics.

L’evolució de l’alumnat estranger escolaritzat a l’ensenyament obligatori mostra un augment molt baix a Educació Infantil i un increment significatiu a Educació Primària i ESO. Prova de la importància de la incorporació tardana d’aquesta població al sistema educatiu balear.

Taula 5. Evolució de la distribució de la població escolar de nacionalitat estrangera a les Illes Balears, per etapes educatives ( 2004-2007)

Nivell educatiu	E. Infantil	E. Primària	ESO	Altres
2004/2005	3.171	7.556	4.508	3.788
2005/2006	3.297	8.719	5.124	4.758
2006/2007	3.311	9.450	5.768	5.279

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Planificació i Centres.

Una altra aproximació interessant pel que fa a la diversitat de l’alumnat estranger que conviu als centres educatius de les Illes Balears és la gran quantitat i varietat de països de procedència. Si els anys anteriors el nombre de països presents al sistema educatiu balear és trobava entre els 115-119, actualment les nacionalitats representades als centres educatius arriben a 126 països.

La distribució de l’alumnat estranger per nivell de desenvolupament econòmic dels països de procedència també ens proporciona una informació que convé tenir en compte; així ens trobem amb 7.335 alumnes procedents d’àrees mundials desenvolupades (30%) i 16.469 alumnes que procedeixen d’àrees mundials subdesenvolupades (70%).

Taula 6. Nacionalitats d’alumnat estranger a les Illes Balears (2002-2007)

Curs	Illes Balears	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera
2002-2003	115	103	45	56	16
2003-2004	115	110	52	60	19
2004-2005	119	107	58	67	20
2005-2006	117	106	57	69	19
2006-2007	126	124	52	63	20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció General de Planificació i Centres.

A la taula anterior s’observa un increment de les nacionalitats presents al sistema educatiu de les Illes Balears durant el curs 2006-2007, sorgeixen 9 nacionalitats més al conjunt balear. A Mallorca l’augment és molt important, de 106 nacionalitats se’n passa a 124; a l’illa de Menorca s’observa una davallada de 57 a 52; també a Eivissa descendeix el nombre de nacionalitats estrangeres presents als centres educatius de l’illa, de 69 a 63 i, per últim, a Formentera augmenta de 19 a 20.

Respecte a les nacionalitats més significatives, des del punt de vista quantitatiu, la taula 7 presenta un resum per nacionalitat, dins el conjunt de la comunitat de les Illes Balears i també per Illes.

Taula 7. Població escolar estrangera, per illes i nacionalitats superiors a 100 alumnes (Curs 2006-2007)

Països	Balears	Mallorca	Menorca	Eivissa	Formentera
Alemanya	1859	1515	36	280	28
Argentina	2363	1967	132	229	35
Bolívia	767	636	116	15	-
Brasil	396	260	66	69	1
Bulgària	679	647	12	20	-
Colòmbia	1783	1465	120	182	16
Cuba	232	191	32	9	-
Equador	3007	2115	358	541	3
França	308	200	22	76	10
Holanda	180	160	10	10	-
Itàlia	648	453	56	121	19
Marroc	3913	3014	274	590	45
Nigèria	152	149	2	1	-
Perú	244	185	45	14	-
Polònia	259	220	6	33	-
Portugal	163	136	12	25	-
Regne Unit	1485	1014	292	176	3
Rep.Dominicana	347	290	20	36	1
Romania	703	425	46	230	4
Rússia	272	216	40	16	-
Senegal	128	115	3	10	-
Suïssa	104	65	9	27	3
Ucraïna	154	141	2	11	-
Uruguai	906	708	51	143	4
Veneçuela	201	179	8	14	-
Xile	485	430	8	39	8
Xina	458	379	25	51	3

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Planificació i Centres.

A la taula 7 s’han recollit totes les nacionalitats d’alumnat estranger presents al sistema educatiu balear amb una quantitat superior a 100 alumnes.

Les observacions més significatives que poden fer són les següents:

• El llistat de les principals nacionalitats d’alumnat estranger present al sistema educatiu balear és el mateix del curs precedent, només s’observa la incorporació de dos noves nacionalitats: Nigèria (152 alumnes) i Senegal (128 alumnes).
• El major augment d’alumnat estranger s’ha produït a les següents nacionalitats: Marroc (863); Bolívia (502); Romania (487); Colòmbia (287); Argentina (283); Veneçuela (272); Bulgària (261); Equador (218) i Xina (195). Per tant, continua el lideratge de Marroc, seguit de tot un conjunt de països Llatinoamericans i el cas de l’alumnat procedent de Romania i Bulgària; l’alumnat de Xina continua el seu creixement.
• L’alumnat procedent dels països tradicionals de la Unió Europea pràcticament no creix: Alemanya (96); França (72); Regne Unit (46); Holanda (35), etc.
• En percentatges destaquen les 5 nacionalitats següents que sumen el 54% del total: Marroc (16%); Equador (11%); Argentina (11%); Colòmbia (8%) i Alemanya (8%)

De la taula 7 poden extreure una sèrie de conclusions interessants com són:

La coincidència de les principals nacionalitats, per importància numèrica d’alumnat a les diferents illes i el seu elevat percentatge en relació al total d’alumnat estranger.

Així, a l’illa de Mallorca, les 13 nacionalitats mes representatives des del punt de vista quantitatiu són: Marroc (3014), Equador (2105), Argentina (1967), Alemanya (1515), Colòmbia (1465), Regne Unit (1014), Uruguai (708), Bulgària (647), Bolívia (636), Itàlia (453), Xile (430), Romania (425) i Xina (379).

A l’illa de Menorca, les 5 nacionalitats o països amb major nombre d’alumnat són: Equador ( 358), Marroc (274), Regne Unit (292), Argentina (132) i Colòmbia (120).

A l’illa d’Eivissa, les 6 nacionalitats més importants són: Marroc (590), Equador (541), Alemanya (280), Romania (230), Argentina (229) i Colòmbia (182).

I, per últim, a l’illa de Formentera, les 4 nacionalitats majoritàries són: Marroc (45), Argentina (35), Alemanya (28) i Itàlia (19).

La distribució per Illes i per municipis d’aquesta immigració estrangera és un element a tenir en compte de cara a la planificació educativa quant a matriculació, tipologia de suports, etc.

En general el model dual d’immigració estrangera cap a les Illes, es a dir, la presència d’alumnat procedent del món desenvolupat i del Tercer món té una plasmació espacial particular.

Els municipis turístics i amb determinats atractius paisatgístics atreuen persones procedents d’altres països desenvolupats i, també determinades àrees turístiques. Per altra banda, els municipis econòmicament més dinàmics econòmica i demogràficament (generalment els municipis amb major densitat d’habitants com Palma, Manacor, Inca, Llucmajor, Eivissa, Maó, Ciutadella, etc.) són els que presenten major nombre d’alumnat estranger procedent del Tercer Món.

3.2. L’impacte en el nivell d’estudis de la població

Pel que fa la influència que té la immigració al nostre nivell d’estudis, podem parlar d’un procés dual. D’una banda, ha augmentat el nivell mitjà d’estudis i de titulació de la població resident degut al fet que molts dels immigrants corresponen a classes mitjanes amb nivell d’estudis superiors als autòctons. A l’altre extrem, si bé en menor mesura, ha fet reaparèixer el vell fantasma de l’analfabetisme que gairebé havia desaparegut a la nostra comunitat.

Pel que fa el primer, el podem relacionar amb l’ampliació de la UE de 15 a 27 països que ha fet millorar la mitjana d’estudis del conjunt de la població europea, en gran part degut al fet que als nous països membres de l’Est (Eslovàquia, Rep. Txeca, Eslovènia...) el nivell d’estudi dels seus habitants és més elevat que el nostre. Pel que fa el segon, es correspon amb l’arribada d’immigrants procedents de regions que com el Marroc, presenten encara grans àrees on l’escolarització no sempre està garantida i que d’existir, ho és des d’una època relativament recent i per tant només ha escolaritzat els sectors de població més joves mantenint en l’analfabetisme a la gent de mitjana i tercera edat i, sobretot, a les dones.

Tot i la major qualificació de gran part dels immigrants, aquests poques vegades treballen en feines qualificades. Entre d’altres motius s’ha de destacar la dificultat que existeix a l’hora d’homologar els títols estrangers i la manca de demanda de mà d’obra qualificada en un territori on predomina la demanda de treballadors en els sectors serveis i construcció marcats tradicionalment per la manca de formació.

D’altra banda, el fort creixement econòmic de les Balears al llarg d’aquests anys, ha provocat com dèiem, una baixada en els nivells de qualificació dels nostres joves, degut en gran part a les enormes possibilitats de trobar feina en nínxols laborals que no precisen experiència prèvia i permeten la incorporació immediata al mercat laboral. Aquest fet unit a la manca de perspectives de milers de llicenciats han provocat una minusvalorització dels estudis així com que molts joves hagin preferit entrar a treballar enlloc de prolongar els seus estudis a la universitat o mòduls de formació professional en detriment òbviament dels nivells de formació i qualificació del mercat laboral.

A excepció dels estudis obligatoris, les dades actuals no són gaire optimistes, augmentant en els darrers anys el percentatge de joves de 18 a 24 anys que no han acabat el nivell d’educació secundària de segona etapa. Concretament, segons les dades de l’IBAE, s’ha passat d’un 41’1 al 1994 a un 46% al 2004 essent els homes qui més abandonen els estudis primerencament amb un 51’3% respecte un 40’3% de les dones segons les mateixes fonts referides a 2004.

Pel que fa els estudis superiors, la Universitat de les Illes Balears no n’ha estat una excepció, ja que els estudis superiors en són un dels més damnificats. El curs 05-06 hi havia 12.724 estudiants matriculats a estudis universitaris de tipus presencial a les Illes Balears (67). Una dada que ens mostra com tot i l’augment demogràfic dels darrers anys, no només no ha augmentat el nombre d’estudiants universitaris sinó que fins i tot ha disminuït respecte el curs 97-98 en què n’hi havia 14.771.

Taula 8. Evolució d’alumnes matriculats a estudis universitaris de tipus presencial a les Illes Balears

 

Curs acadèmic	Nombre d’estudiants
97-98	14.771
98-99	14.646
99-00	14.539
00-01	13.792
01-02	13.247
02-03	13.009
03-04	13.011
04-05	12.724
05-06	12.730
06-07	13.224
07-08	13.112

Font: Universitat de les Illes Balears (UIB)

En el cas dels homes, a més del tradicional sector serveis, caracteritzat fins ara per ser un sector amb baixa qualificació, un dels sectors que més mà d’obra ha atret els darrers anys, ha estat el de la construcció. Al llarg del període comprès entre 1996-2007, milers de joves sense gairebé estudis han treballat en el sector de la construcció, percebent unes rendes més elevades que els seus companys amb estudis superiors, que molt sovint han engreixat les files dels anomenats mileuristes, joves qualificats amb sous que ronden els mil euros i escaig.

Segons les dades de l’INE, si al primer trimestre de 1996 hi havia 28.500 persones ocupades en el sector de la construcció, al 2006 la xifra havia augmentat fins a les 73.400 essent de molt el que més havia crescut. Pel que fa la resta de sectors, l’agricultura havia augmentat de 5.900 a 8.900, la indústria de 38.200 a 40.800 i finalment el sector serveis de 201.600 a 333.800, essent el sector que més gent ocupa.

La construcció no obstant, es troba des del 2008 en crisi i és per tant una incògnita saber com afectarà això a les futures generacions d’estudiants. Possiblement, com succeí a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, és provable que molts joves decideixin perllongar els seus estudis davant la manca de perspectiva laboral si bé, ara mateix és encara una incògnita.

Segons les mateixes fonts anteriors, el nombre d’aturats que cerquen la primera feina havia baixat, tot i l’espectacular augment demogràfic, de 6.400 persones al primer trimestre de 1996 a 1.700 en el mateix període de 2006 essent les perspectives actuals força més pessimistes en augmentar l’atur notablement al llarg de l’any 2008 situant-se al voltant del 7’62% al segon semestre.