Sovint el debat sobre el fenomen de la immigració se centra en el balanç de les conseqüències econòmiques que aquesta pot provocar en el país que l’acull. Tant des de governs o institucions públiques diverses (29) com per part de sectors concrets de la societat, s’utilitza la valoració de les repercussions econòmiques, com a argumentari ‘objectiu’ de prejudicis a favor o en contra de la immigració, i que per tant són utilitzades de forma parcial a l’hora d’abordar les qüestions relatives al mateix fenomen, o quan s’ha de dissenyar o avaluar una determinada política d’immigració.

El que sembla importar, i es reclama de forma persistent, és la valoració en termes agregats dels costos i beneficis que aquesta pot generar, i també, encara que secundàriament quina és la distribució d’aquests en la societat. És pretén que la racionalitat econòmica doni resposta a una qüestió que planteja dilemes ètics o de justícia moral, al quals l’aportació que l’Economia pugui realitzar s’hi hauria de supeditar. Saber qui surt guanyant o perdent amb la immigració i per quant, per tal de valorar la conveniència o no d’aquestes polítiques o del mateix fenomen migratori no té sentit si no es plantegen o s’expliciten els objectius que es pretenen assolir, ja que depenent d’aquests els efectes podran ser considerats com a positius o negatius.

Freqüentment s’han tractat de desenvolupar anàlisis parcials amb la intenció de contrarestar preguntes o opinions més primàries que responen a la preocupació dels natius sobre quins poden ser els efectes sobre el seu propi benestar: què necessitaran els nouvinguts? En quins sectors s’establiran i amb qui competiran? Etc. Convindria en canvi, anar més enllà i plantejar anàlisis més completes sobre els efectes de la immigració en un context global, que contemplin els costos i beneficis ocasionats en cadascun dels grups rellevants: autòctons, immigrants i la resta del món (països emissors). Tot i així, gran part de la literatura econòmica i de l’interès social i polític es concentra tan sols en l’avaluació de les conseqüències econòmiques des de la perspectiva del país d’acollida i dels efectes que aquest fenomen pot generar sobre la població autòctona.

És per això que abans d’analitzar els cas específic de les Illes Balears creiem convenient contextualitzar en aquest apartat quines han estat les aportacions més significatives que s’han realitzat en l’àmbit de l’Economia, per tal de donar a conèixer quins són els temes rellevants en l’anàlisi dels efectes de la immigració i quin és l’abast o les limitacions de les seves prediccions. En tot cas, s’ha de destacar que a la literatura econòmica es realitzen prediccions consistents sobre l’existència de beneficis nets positius tant per als països de destinació o acollida, com també per als països d’origen.

A continuació s’explicaran els aspectes en els quals la literatura econòmica incideix a l’hora de valorar les conseqüències econòmiques de la immigració per tal d’oferir una descripció de quins són els aspectes rellevants que es tracten en aquests tipus d’anàlisi, conèixer les limitacions de les metodologies emprades i l’abast de les conclusions que se’n poden derivar.

La quantificació dels guanys econòmics nets, o del balanç cost-benefici de la immigració, parteix bàsicament de la consideració de l’efecte sobre tres factors principals: l’impacte sobre el mercat laboral del país d’acollida, els avantatges econòmics de la immigració o com es beneficia la població autòctona, i en tercer lloc quins són els efectes fiscals que ocasiona en el conjunt d’administracions públiques. Sobre cadascun d’aquests tres factors influeixen multitud d’elements que depenen sensiblement dels supòsits metodològics que s’hagin formulat en el càlcul empíric de cadascun dels factors objecte d’anàlisi, a més de les característiques i el comportament concret del conjunt de la població immigrant.

3.1. Impacte sobre el mercat laboral

La incorporació massiva d’un contingent de població immigrant en un període relativament curt de temps dóna lloc a un augment en l’estoc de mà d’obra en el país receptor que genera, des de l’òptica de la teoria econòmica, notables repercussions sobre el seu mercat laboral (31). La immigració actua a curt termini com un mecanisme que produeix un abaratiment del factor treball, donada la seva abundància, fent-lo més atractiu per empreses que l’utilitzen de forma intensiva. L’abaratiment dels costos productius d’aquestes empreses millora les seves oportunitats de negoci, generant un increment de la demanda del factor que permet augmentar en conseqüència la producció, i en darrera instància la renda del país. Per tant, la incorporació sobtada d’actius al mercat laboral genera dos efectes contradictoris, la disminució dels salaris de la població nativa i l’augment de la renda del país, que requereixen una quantificació per definir quin és l’efecte prevalent a l’hora d’estimar els guanys derivats de la immigració.

Figura 1. Representació gràfica efecte immigració sobre salaris i ocupació (32)

La majoria dels experiments empírics que tracten d’analitzar les repercussions de la immigració sobre els salaris i l’ocupació dels natius es basen en analitzar les diferències salarials entre territoris que es caracteritzen per tenir una alta concentració d’immigrants respecte territoris sense aquesta concentració (33). Concretament parteixen d’una segmentació prèvia de l’oferta de treball, en la qual s’estableix la hipòtesi que l’impacte de la població immigrant treballadora serà diferent depenent del nivell formatiu o qualificació, els sectors econòmics, experiència laboral, etc., i es troben segments amb un major o menor impacte depenent de les similituds que tinguin respecte a les característiques dels treballadors nouvinguts. Així, davant un mercat segmentat en àrees geogràfiques, l’impacte de l’arribada d’immigrants només afecta a l’àrea on aquests se situen, disminuint els salaris en els nivells de qualificació on augmenta l’oferta de treball. Per tant s’ha de destacar que l’impacte sobre el mercat laboral no depèn tan sols de la quantitat d’immigrants que s’incorporen sinó també de com són les seves habilitats en comparació amb la dels autòctons.

Empíricament hi ha escassa evidència de que la immigració afecti o tingui impacte sobre els salaris dels autòctons. Als Estats Units, on la literatura sobre aquest camp és més àmplia (34) es reconeix aquest impacte com a molt petit o fins i tot nul, fins al punt que s’accepta que un increment del 10% en la proporció d’immigrants / població treballadora, només redueix els salaris en un 1% o menys. Borjas (2003) en un dels seus últims treballs considera que existeix un impacte negatiu superior sobre els treballadors natius, després d’introduir en l’anàlisi una variable referida a l’experiència laboral a més de la considerada habitualment sobre la qualificació dels treballadors. Amb aquesta segmentació addicional calcula que l’impacte en la disminució dels salaris se situa entre el 4% i el 7%.

Tot i aquestes aproximacions, es reconeixen encara limitacions metodològiques que exigeixen cautela a l’hora de valorar aquests resultats. S’admet en general, que els immigrants s’agrupen en llocs de major creixement econòmic davant l’expectativa d’unes majors oportunitats laborals, donant lloc a correlacions espúries de signe positiu entre salaris i flux migratori, que dificulten l’anàlisi amb dades de tall transversal. També es reconeix que en economies obertes i flexibles com la dels EEUU, els treballadors natius poden traslladar-se a altres zones o sectors davant l’augment de l’oferta de treball produïda per a la immigració. Així l’impacte de la immigració es produeix de forma disseminada a totes les ciutats o regions, perdent intensitat a nivell global, la qual cosa no permet aïllar aquest impacte mitjançant la simple comparació de zones geogràfiques.

A Europa, on la mobilitat laboral i geogràfica és molt menor, els resultats que s’han obtingut en experiments equivalents donen resultats força semblants, tant pel que fa a l’impacte sobre els salaris com sobre les oportunitats de d’ocupació (35). Inclús en l’aplicació del model de Borjas (2003) per al cas espanyol realitzada per Carrasco, Jimeno i Ortega (2004) s’estima un impacte molt petit, la significació del qual depèn de les dades utilitzades (36).

Per això, a partir de la recerca produïda en aquest camp, es poden extreure algunes conclusions generals sobre els efectes de la immigració en els salaris i en l’ocupació. La primera és que la immigració pot afectar negativament els salaris dels treballadors menys qualificats, ja siguin aquests autòctons o immigrants incorporats prèviament. La segona conclusió fa referència a que la probabilitat que els immigrants augmentin la desocupació és reduïda a curt termini i nul·la en un horitzó temporal més ampli. Per tant considerant ambdós efectes es pot dir que la immigració té un efecte bastant reduït sobre els treballadors natius i la seva posició en el mercat de treball.

3.2. Avantatges econòmics de la immigració

Tot i els perjudicis que pot tenir la immigració sobre els col·lectius de treballadors amb característiques semblants, la incorporació d’aquests actius permet assolir una sèrie d’avantatges econòmics per a la població autòctona i per al conjunt de l’economia.

L’augment de la població existent al país comporta un increment de la demanda de determinats béns i serveis produïts o comercialitzats per les empreses on s’estableixen els nouvinguts. És destacable la seva incidència sobre béns i serveis de consum però també, degut a les necessitats associades a la creació de noves llars, sobre el mercat de l’habitatge, majoritàriament de lloguer. La incorporació d’aquests treballadors al mercat laboral, desenvolupant feines per a les quals fins aleshores hi havia escassetat de mà d’obra - ja sigui perquè els autòctons no tenen les habilitats necessàries per a realitzar-les, es troben sobrequalificats o perquè aquests refusen determinats treballs -, ajuda a millorar la productivitat de l’economia, gràcies a una millor assignació dels recursos humans (treballadors qualificats poden ocupar-se de tasques qualificades) i a l’aparició de noves ocupacions, com per exemple les treballadores de la llar o cuidadores de persones en situació de dependència, que facilita la incorporació de la cònjuge (que tradicionalment han realitzat aquestes tasques) al mercat laboral, o que evita que aquestes hagin de passar a ser inactives davant de determinades contingències.

La major flexibilitat dels treballadors estrangers és un altre avantatge per a l’economia del país que els acull. En èpoques expansives, aquesta flexibilitat juntament amb l’existència d’una major oferta de treball, permet contenir pressions salarials inflacionàries, que podrien perjudicar la sostenibilitat del creixement; per altra banda, en èpoques de recessió, aquesta flexibilitat laboral alleuja els efectes negatius ja que els treballadors immigrats són més proclius, o no tenen tantes reticències en comparació amb els autòctons, a canviar de sectors productius o a migrar cap a territoris amb unes millors perspectives.

La disminució dels costos salarials i la millora de productivitat suposen conjuntament la reducció dels costos productius i en conseqüència la disminució dels preus de determinats béns i serveis, la qual repercuteix directament en una millora de benestar per als consumidors i també en la competitivitat de determinades indústries en el mercat intern i extern. Finalment un dels avantatges econòmics més significatius de la immigració és la capacitat de crear empreses pròpies i la generació de nova activitat productiva. Aquestes empreses creen nous llocs de treball i contribueixen possiblement de manera significativa al creixement econòmic, ajudant a la diversificació de l’economia (i heterogeneïtat de la producció) i a la dinamització de determinats sectors en declivi (com per exemple els petits comerços).

La magnitud dels avantatges esmentats depèn en gran mesura de les complementarietats existents entre els treballadors immigrants i els treballadors natius (Borjas, 2008). A mesura que la qualificació i les habilitats productives dels immigrants es diferencien de les característiques pròpies dels autòctons, els beneficis per al països receptors s’incrementen. Quan un país no disposa d’unes habilitats concretes o aquestes en són escasses, la immigració pot suposar la importació d’aquestes habilitats de manera que se’n beneficiï el conjunt de l’economia. Si els immigrants tinguessin les mateixes característiques que la població autòctona, els guanys de la immigració no serien tan importants, ja que únicament suposaria replicar els recursos que ja hi ha al país, sense aportar beneficis addicionals.

Per tant, com gran part de la literatura i la teoria econòmica defineix, es poden produir guanys elevats quan el capital humà i els recursos que aporten els immigrants complementen els que el país té. Tot i aquestes valoracions teòriques a favor de l’efecte beneficiós de la immigració, l’evidència empírica ha estat, fins el moment, incapaç de demostrar i quantificar aquests avantatges econòmics. Tal com Borjas (2008: 215-216) resumeix de manera entenedora:

 

" (...) per quantificar de manera acurada els guanys econòmics de la immigració, cal fer una llista de tots els canals possibles que fa servir la immigració per transformar l’economia: la immigració modifica els preus dels béns i serveis, les oportunitats laborals dels treballadors, el nombre de llocs de treball en les empreses amb propietaris autòctons i el nombre de llocs de treball en les empreses amb propietaris immigrants (...)";

 

D’aquesta manera, només a partir d’aquesta llista es podria estimar l’efecte diferencial sobre el creixement econòmic atribuïble a la immigració respecte la hipòtesi de que el país no hagués admès cap immigrant. Concretament, es tractaria de comparar el PIB estimat segons la hipòtesi del país sense immigració, respecte al PIB real u observat, per trobar l’increment en la renda nacional atribuïble a la immigració. La dificultat de realitzar aquest exercici de simulació de forma acurada i consistent ha fet que totes les temptatives realitzades fins el moment manquen de la robustesa necessària per estimar aquest càlcul, i que per tant encara es mantingui obert el debat sobre quin pot ser l’impacte agregat de la immigració sobre l’economia. Així, de nou Borjas (2008) explica que no és possible calcular els beneficis quantificables de la immigració, tret que es disposi d’un model de l’economia nacional on es detalli com funcionen els diferents sectors de l’economia i quina interrelació tenen, per tal de fer amb aquest, simulacions sobre els canvis que sofreix l’economia quan s’insereixen en aquesta nous contingents de població i treballadors. En el mateix sentit es situa el recent informe elaborat per la House of Lords britànica (2008), en el qual s’adverteix sobre la problemàtica metodològica i les mancances de l’evidència empírica existent, i a partir de les quals es formulen una sèrie de recomanacions per tal de millorar la recollida de dades i per focalitzar i prioritzar les polítiques d’immigració d’acord a una sèrie d’objectius socials, sense quantificar en cap moment les repercussions que ha pogut tenir la immigració en els darrers anys.

Tot i les reconegudes limitacions de les anàlisis agregades, Borjas (1995) formula un model per quantificar el que ell anomena excedent de la immigració, amb el qual es pugui conèixer quina és la millora en termes de renda nacional per a la població autòctona a causa de la immigració (37). A partir d’un model de simulació del mercat laboral genera una fórmula concreta, amb una acceptació força important, que es pot aplicar en qualsevol economia de lliure mercat:

 

Excedent de la immigració / PIB = 0,5 * quota de treball en la renda nacional * caiguda percentual del sou dels autòctons a causa de la immigració * fracció de la mà d’obra d’origen estranger

 

El principal problema que trobem per estimar aquest excedent a partir de la senzilla fórmula presentada és el desconeixement o la incertesa sobre quin és l’impacte dels immigrants sobre el sou de la població autòctona, ja que aquesta, com hem comentat en l’apartat anterior, és una qüestió sobre la que hi ha bastants dubtes i que depèn en gran mesura dels supòsits que es facin servir en la seva estimació. Si la immigració no tingués efectes sobre els salaris dels natius, tal com hem apuntat anteriorment, l’excedent seria nul. Altres problemàtiques que també es troben en el càlcul de l’excedent de la immigració, i a les que el mateix autor en fa referència (38), se centren en la variació dels supòsits que s’han utilitzat per arribar a aquesta formulació del model del mercat de treball: se suposa que l’estoc de capital del país no canvia amb la immigració, tot i que es bastant probable que es produeixin variacions, per l’aportació de capital dels mateixos immigrants o perquè una major oferta de treball animi als autòctons a realitzar una major inversió; tampoc en aquest càlcul es contemplen les externalitats (efectes indirectes sobre el conjunt de la societat), tant positives (aportació de diferents coneixements, tecnologies o formes més eficients de producció, diversitat de productes,...) com negatives (problemes de congestió, deteriorament del capital social...), per a les quals, tot s’ha de dir, no hi ha evidència empírica que demostri la seva existència o que en quantifiqui la seva magnitud.

Les estimacions que Borjas (2008) realitza per als Estats Units, utilitzant el supòsit que un increment del 10% en el nombre de treballadors provinents de la immigració rebaixa els sous en un 3%, situen l’impacte en aproximadament el 0,10% del PIB, la qual cosa per a l’any 1998 suposaria un increment de la renda de la població autòctona d’uns 8.000 milions de dòlars, o el que és el mateix, menys de 30 euros per persona autòctona. D’aquests resultats l’autor en destaca a més de la magnitud sorprenentment baixa, l’important efecte redistributiu que provoca la immigració. Aquest càlcul amaga una considerable redistribució de la riquesa, com si d’una transferència d’ingressos es tractés, dels treballadors, bàsicament poc qualificats (les característiques dels quals són similars a la dels immigrants) i sobre els quals incideix la disminució salarial, cap als usuaris dels serveis dels immigrants (consumidors, empresaris...) (39). En aquests càlculs cal incloure posteriorment, per conèixer el guany net derivat de la immigració, els efectes fiscals de la immigració, amb la qual cosa és molt possible que els beneficis resultants siguin encara més petits, o fins i tot que es registri una pèrdua neta, on els guanys nets quedin compensats pels costos d’oferir els serveis socials als immigrants.

Aquestes conclusions són compartides també per l’informe de l’Acadèmia Nacional de Ciències del Estats Units (1997) i pel més recent de la House of Lords Britànica, en els dos intents més seriosos per recollir les evidències sobre aquesta qüestió.

3.3. Efectes fiscals de la immigració

A l’hora de quantificar els guanys nets associats a la immigració, a més dels beneficis econòmics esmentats, s’ha de considerar el balanç fiscal; és a dir, els costos o ingressos addicionals que les persones immigrades generen en el conjunt de les administracions públiques. Sobre aquest tema, els efectes fiscals que comporta la immigració i les conseqüències que es poden derivar sobre el sistema, se centra gran part de l’atenció que suscita el debat - més públic que acadèmic - sobre la immigració, sobretot en els països que gaudeixen d’un important desplegament de l’Estat del Benestar i d’un sistema d’ajudes i serveis públics generós, en els quals aquesta qüestió es veu, des d’una òptica normalment poc fonamentada, com una amenaça que podria afectar el benestar dels autòctons, o també en el sentit contrari, com un factor clau per a la seva sostenibilitat.

Es plantegen així qüestions com ara: ajuden a finançar els immigrants la part de despesa pública que els pertoca?; quin ús en fan dels serveis públics?; l’arribada d’immigrants pot col·lapsar el sistema d’ajuts i serveis públics?; o pel contrari, des d’una visió més favorable: poden ser la solució que asseguri la seva sostenibilitat?; quin és el benefici que n’obté l’Estat?; identificant les persones immigrades com un col·lectiu específic, que mereix una avaluació concreta de la seva aportació al sistema – avaluació que no es fa per a altres col·lectius – i que freqüentment es realitza sense prendre en consideració aspectes clau per a la determinació del resultat, com pot ser la condició socioeconòmica d’aquestes persones, el cicle vital en què es troben i les necessitats associades a aquest, l’evolució en un horitzó temporal ampli, etc. És conseqüentment, un debat encara obert des de la perspectiva acadèmica i de l’anàlisi econòmica, on resten per resoldre, a més de les consideracions sobre la conveniència o no d’aquests tipus d’anàlisis (40), els refinaments metodològics necessaris per a que l’evidència que puguin assenyalar sigui acceptable. Per això gran part de la recerca que s’està realitzant actualment, més que quantificar de forma agregada el balanç fiscal, molt discutit tècnica i conceptualment, se centra en analitzar els factors determinants o causes del patró d’utilització dels serveis públics per part dels immigrants. És així com, a partir d’entendre com i perquè utilitzen els serveis públics (pel costat de la despesa) i quins factors determinen en quant ajuden a finançar aquests serveis (participació en els ingressos públics), el debat se centra en uns paràmetres molt més útils de cara a plantejar les qüestions que són rellevants en les diferents polítiques públiques i a preveure la naturalesa dels problemes que poden esdevenir en el futur.

Per tal d’entendre el perquè de determinades tendències en la utilització de les ajudes socials, primer de tot, s’ha d’identificar alguns factors decisius que es refereixen principalment a les característiques socioeconòmiques dels immigrants i al temps d’estada en el país d’acollida. Una de les característiques més importants, donada la seva incidència tant pel costat dels ingressos públics com en el nivell de despesa pública que pot comportar, és la qualificació relativa dels immigrants. La qualificació dels treballadors nouvinguts (el grau de formació que posseeixen, a més de la disposició d’habilitats concretes per a l’entorn en el qual s’insereixen, com per exemple el coneixement de la llengua) determina inequívocament el salari que aquests percebran en el nou país. Quan els treballadors que emigren es troben poc qualificats en relació als treballadors autòctons és d’esperar que els primers ocupin llocs de treball amb uns menors salaris, la qual cosa fa que la seva contribució fiscal (el que el sector públic recaptarà sobre els seus ingressos) es trobi per sota de la mitjana de la contribució dels autòctons. Per altra banda, la menor qualificació i també el menor rendiment econòmic del seu treball (juntament amb la inexistència d’una xarxa social o una estructura familiar consolidada), exposen l’immigrant a una major situació de risc i de majors necessitats assistencials que augmenta, per tant, les possibilitats que aquests utilitzin amb major freqüència els serveis públics o que es beneficiïn de prestacions assistencials.

El temps d’estada al país d’acollida és un altre dels factors més significatius que incideixen en un augment de les possibilitats d’utilització de les prestacions públiques. En moltes ocasions el desconeixement del funcionament del sistema (condicions d’accés,...) i de l’existència de determinats drets assistencials, i en altres, la por a que la utilització posi en perill l’obtenció de la ciutadania o de permisos de treball, fa que la població immigrant infrautilitzi els serveis públics des del moment de la seva arribada.

També el major cost d’oportunitat que té per a l’immigrant la recerca d’informació sobre les prestacions de què pot disposar i la utilització d’aquestes, associades a la fragilitat de les seves relacions contractuals dissuadeix gran part de la utilització innecessària que poden fer els autòctons. Les pròpies característiques demogràfiques dels immigrants, majoritàriament homes, encara que darrerament també dones, joves en condicions per a treballar, fa que la utilització per part d’aquests sigui sensiblement menor a la dels autòctons. Tot i aquesta menor utilització dels serveis en un primer moment, l’assimilació de l’immigrant al mercat laboral i a l’entorn social i polític del país, junt amb la pertinent evolució demogràfica fa que el patró de comportament i utilització dels serveis públics convergeixi respecte al dels autòctons.

Per tant, tal i com el mateix Borjas (2008) reconeix, podríem descartar el diferencial real en l’ús de serveis socials entre immigrants i natius recalcant que, si s’ajusten els factors, el diferencial és bastant reduït. És interessant ser conscients que no és el fet de ser immigrant el que porta a fer un major ús dels serveis socials, sinó que són les seves característiques socioeconòmiques (grau de formació, estructura familiar,...) les que expliquen aquestes diferències. Si aquestes fossin similars a la dels natius l’ús que farien dels serveis socials seria similar, així doncs, la convergència es produeix a mesura que el temps d’estada s’amplia i millora l’assimilació econòmica i social (amb la qual cosa s’incrementa també la seva contribució fiscal).

En resum, la controvèrsia que genera la balança fiscal dels immigrants, entre d’altres motius, per la simplicitat i la poca precisió dels termes en els quals es planteja, ha fet que els resultats d’aquestes aproximacions, depenguin en gran mesura dels prejudicis socials o polítics des dels quals es parteix i es construeixen els supòsits sobre la incidència de la immigració, en l’anàlisi a curt i llarg termini. Així, en contraposició als plantejaments que argumenten que la immigració pot perjudicar la perdurabilitat de l’Estat de Benestar o que pot reduir les oportunitats dels natius no es sorprenent que estudis per a la balança fiscal tendeixin a trobar que els immigrants contribueixen més a l’Estat de Benestar del que reben d’ell (veure per exemple OEP, 2006).

Tenint en compte que la despesa social es concentra en la infantesa (educació i salut per a infants) i durant la jubilació (pensions i salut per a les persones majors) i la majoria dels immigrants no es troben en aquestes etapes (vegi’s el cas de les Illes Balears en la Figura 3), resulta bastant evident preveure quin serà el resultat a curt termini. També per a la visió que la immigració permet solucionar els problemes de sostenibilitat de l’Estat del Benestar i de la Seguretat Social, s’ha d’emfasitzar que tot i la millora del balanç que pot generar en aquests moments gràcies al rejoveniment de la població, aquests immigrants començaran a envellir i les contribucions hauran de ser retornades progressivament en forma de pensions. Així es pot considerar que, a curt termini, la immigració no soluciona els possibles problemes de sostenibilitat dels sistema, sinó que tan sols els postposa. A González, Conde i Boldrin (2008) s’estima que la incorporació dels immigrants ha retardat en 7 anys el moment en que la Seguretat Social comenci a tenir problemes de sostenibilitat.

Els abordatges més curosos que s’han realitzat fins al moment sobre aquest tema als Estats Units, fruit de l’esforç de l’Acadèmia Nacional de les Ciències i que ha servit com a exemple per a treballs posteriors, diferencien entre l’efecte a curt termini i a llarg termini. En el cas de l’impacte fiscal en un exercici concret s’assenyala que cada llar americana paga entre 166 i 226 dòlars més en impostos anuals com a càrrega fiscal addicional a causa de la immigració, dels quals més de la meitat es corresponen a un increment de les despeses en ensenyament públic. En canvi, en l’estudi referit als efectes a llarg termini, conceptualment més correctes que la simulació a curt termini, s’observen un guanys nets, tot i que reduïts i molt dependents dels supòsits utilitzats (Borjas, 2008).

En l’àmbit de l’Estat espanyol s’han realitzat alguns estudis que també analitzen de forma curosa l’impacte de la immigració en l’Estat del Benestar. Collado, Iturbe-Ormaetxe i Valera (2004) troben, aplicant la metodologia de comptabilitat generacional (41), un efecte positiu de la immigració sobre l’Estat del Benestar, mentre que Conde-Ruiz, Jimeno i Valera (2007) especifiquen que aquests guanys només es produeixen a curt termini, ja que a llarg termini aquest efecte es neutralitza per la convergència dels immigrants cap al comportament dels natius, tant en termes de participació laboral com en la utilització dels serveis públics.

Per tant podem dir que el debat sobre els efectes fiscals de la immigració no es troba encara ni molt menys resolt. L’enfocament a curt termini òbviament passa per alt parts fonamental del càlcul costos/beneficis, i sens dubte podria exagerar l’impacte fiscal advers de la immigració respecte de l’anàlisi dels efectes a llarg termini. En canvi, les estimacions a llarg termini estan farcides de supòsits molt discutibles (42), tot i que aquests supòsits determinen un resultat en el qual s’obté un guany fiscal net.

3.4. El Balanç

L’enfocament costos/beneficis, donades les limitacions metodològiques que s’han explicat en els apartats anteriors i la parcialitat dels impactes que es contemplen, sembla no ser la millor aproximació per, a partir d’aquest, fer un judici de les polítiques d’immigració i dels efectes del propi fenomen migratori. En qualsevol cas, més enllà de les divergències en el signe del balanç que s’hagin pogut donar per a diferents estudis, la magnitud dels resultats juntament amb la prudència amb la que cal abordar aquest tema degut a les dificultats tècniques existents, fa pensar que probablement l’impacte econòmic net de la immigració sigui reduït o bastant proper a zero (43).

Aquesta consideració, que donada l’evidència disponible és la més acceptada des d’una perspectiva acadèmica, no significa que la immigració no tingui repercussions econòmiques, sinó que la importància d’aquests efectes, els quals són difícilment quantificables, depèn de les externalitats, tant positives com negatives, que puguin generar a l’economia en la qual s’estableixen, i que la magnitud d’aquestes depengui de la complementarietat de les habilitats i els coneixements de que disposin els immigrants respecte dels natius, i sobretot, dels seus efectes en la millora de la productivitat de l’economia.