El tractament econòmic dels efectes de la immigració ha adquirit, en els darrers anys i en un context internacional ampli, una rellevància notable en l’àmbit acadèmic i mediàtic. El creixement de la immigració a Espanya, en sintonia amb l’increment de les migracions internacionals però molt més accentuat que en la majoria de països europeus, juntament amb el desconeixement empíric sobre quines han estat les conseqüències de la creixent arribada d’immigrants a l’Estat, i el perill de difusió de missatges simplistes que perjudiquin la cohesió social, han generat entre els investigadors, una voluntat d’afrontar aquest tema des d’una òptica diversa i rigorosa que serveixi per respondre els interrogants existents entorn a aquestes qüestions. És en aquest context on donar a conèixer les implicacions econòmiques associades al fenomen migratori pot ajudar a clarificar el debat entorn als efectes de la immigració i a la conveniència o no de determinades polítiques públiques que afecten aquesta qüestió.

Per tal de servir d’introducció al tema de l’anàlisi de l’impacte de la immigració a les Balears, en aquest primer apartat es descriuen algunes de les conclusions més rellevants dels estudis publicats en els darrers anys en l’àmbit espanyol, que relacionen, sota diferents perspectives, la immigració amb el creixement econòmic i l’ocupació. Des d’aquesta panoràmica inicial es tracta de presentar les diferents perspectives sota les quals es poden estudiar aquests efectes i les metodologies emprades per a la seva valoració econòmica. La contrastació dels resultats d’aquests estudis entre si i la seva complementarietat, han servit per aprofundir en el coneixement d’aquesta realitat i en l’afinament en el càlcul de les seves implicacions econòmiques.

2.1. Efectes del canvi demogràfic

En l’àmbit espanyol han coincidit temporalment dos elements determinants de l’actual dinàmica immigratòria: el creixement econòmic continuat dels darrers anys, impulsat pel sector serveis i la construcció; i el particular procés de canvi demogràfic, caracteritzat pel progressiu envelliment de la població. Ambdós factors, que impliquen, per una banda, l’increment de la demanda de treball per part de les empreses i per altra, la necessitat d’incorporar nous contingents de població al mercat laboral per compensar el desequilibri entre població activa i població passiva, han impulsat i alhora han estat resolts amb l’entrada de població immigrant, el volum de la qual pot considerar-se com el més gran de la història en un espai temporal relativament curt.

Un dels treballs que analitzen amb major profunditat el factor demogràfic és el treball d’Oliver Alonso (2006) que analitza els canvis en l’evolució de la població nativa produïts en el període 1995-2005 i les implicacions d’aquests canvis sobre el mercat de treball i la immigració.

L’estudi constata l’important creixement demogràfic experimentat pel país durant aquest període, situant-lo entorn als 4,3 milions de persones, i la destacable contribució a aquest increment de l’arribada de població immigrant, la qual en representa aproximadament el 80% (3,4 milions de persones). L’arribada d’aquests estrangers, majoritàriament persones en edat de treballar, a més de determinar l’increment de la població en termes agregats, ha tingut una notable incidència sobre el mercat de treball, ja que ha ajudat a contrarestar la forta caiguda de la natalitat en la població nativa durant les dècades passades (final del baby boom a mitjans dels anys 70). Aquest canvi en el patró reproductiu, constitueix l’origen de la transició demogràfica que trasllada gradualment els efectes d’aquest shock fins l’entrada d’efectius en la força de treball, generant una considerable reducció del volum de població que cada any s’anava incorporant a l’edat activa (16 anys); durant els anys 80 aquesta xifra es situava a l’entorn de 700.000 persones, mentre que en el 2003 passà a ser pràcticament la meitat (400.000 persones). Comparant el període 1993-2005 amb els anteriors, s’ha produït una mitjana d’uns 160.000 efectius incorporats menys cada any al mercat laboral, és a dir, uns 2 milions durant tot el període (Oliver Alonso, 2006). La incorporació cada vegada menor de població nativa, i el seu efecte sostingut en el temps, ha provocat que la incorporació de joves (16-30 anys) al mercat laboral, hagi disminuït de forma progressiva, convertint-se en el tram d’edat on la disminució relativa ha estat major durant la darrera dècada, una tendència que previsiblement es consolidarà en els propers anys.

Aquest fenomen ha provocat un creixement molt limitat del volum total de població nativa potencialment activa a Espanya (la població nativa entre els 16 i els 64 anys) la qual s’ha incrementat durant el període 1995-2005 només en 360.000 efectius respecte als 25,4 milions inicials (a un ritme del 0.14% anual, i un creixement acumulat del 1.5% durant tot el període). En canvi la immigració, que en aquest temps ha estat composta per adults en edat de treballar (el 87% dels immigrants; Conde-Ruiz, 2006), ha impulsat un creixement notable de la població potencialment activa, aportant uns 2,8 milions d’efectius durant aquest període, molt superior en volum a la població nativa.

L’efecte sobre l’oferta de treball i el creixement del conjunt de població ocupada difereix, en canvi, de la previsible moderació causada per l’estancament de la població nativa, degut a la significativa disparitat entre el creixement potencial de la població i el creixement observat de la població activa, que Oliver Alonso (2006) situa en el 15% (per al període 1995-2005). L’autor destaca com a causes que han originat aquesta disparitat i que han caracteritzat l’evolució del mercat laboral en aquest període: el fort increment de la taxa d’activitat, propiciat per la incorporació de la dona al mercat de treball i el conseqüent augment de la taxa femenina d’activitat (61,6% al 1995 i 69,6% al 2005); i l’augment de la taxa d’ocupació i pertinent disminució de la taxa d’atur (a l’entorn del 11% a partir del 2000), respecte als anys precedents.

El comportament descrit resulta del tot insòlit per al mercat laboral espanyol degut a l’important creixement dels actius reals dintre de la població nativa (2,3 milions) en un període tan breu de temps, però també per la coincidència d’aquest augment amb l’aportació d’uns altres 2,4 milions de persones estrangeres actives en el mateix període.

2.2. Immigració i creixement de l’ocupació

Aquest increment de la població activa, per tant, no sols a repercutit en una major disponibilitat de mà d’obra o en una major oferta de treball, sinó que també s’ha correspost en un increment molt important de la població ocupada. Durant el període 1995-2005 la creació de nova ocupació es situa en 6,4 milions de persones, de les quals 4,2 corresponen a població nativa, mentre que els 2,2 milions de treballadors ocupats restants foren immigrants.

Els factors que impulsen el creixement en l’ocupació dels natius que, de forma paral·lela a l’increment de la població activa, es troben íntimament lligats al creixement econòmic experimentat durant el període són: l’ocupació de dones incorporades al mercat laboral (aproximadament 2 milions, passant d’una taxa d’ocupació femenina del 33.1% al 1995 a una del 51.2% per al 2005) (Oficina Económica del Presidente, 2006) i també la forta caiguda de la desocupació (22.8% al 1995, 9.1% al 2005). Sobre la incorporació dels 2.2 milions de nous treballadors immigrants cal destacar la concentració del creixement en la segona meitat del període (2001-2005) en els quals la meitat dels 2.6 milions dels nous llocs de treball creats van ser ocupats per immigrants (Oficina Económica del Presidente, 2006), la qual cosa assenyala el paper més que rellevant de la immigració en la generació de l’increment de població ocupada, i també la concentració sectorial (majoritàriament en construcció i activitats de servei com comerç, hostaleria i treballadors de la llar) i territorial (més del 60% de l’entrada d’immigrants es concentra en les Comunitats Autònomes del litoral mediterrani, Catalunya, València i Múrcia, i la Comunitat de Madrid).

Un dels efectes més notables que deriva d’aquests canvis en el mercat laboral i del creixement en l’ocupació, és el menor grau de desajust del mercat de treball espanyol (Conde-Ruiz, 2006), ja que ha suposat la disponibilitat de treballadors per a totes les categories de treball i ha introduït un major grau de flexibilitat en el mercat laboral: amb treballadors amb una major propensió a la mobilitat geogràfica, ocupant llocs de treball que sense l’aportació de la immigració no haguessin pogut ser coberts; la qual cosa ha permès reduir el desajust entre vacants i oferta de treball. A més la immigració ha permès que el procés de destrucció de llocs de treball en sectors en declivi en els darrers anys com l’agricultura o la indústria s’alentís, degut a la major disposició de mà d’obra i a la pressió a la baixa sobre els salaris en aquests sectors que ha evitat la pèrdua de competitivitat dels productors nacionals.

Aquests estudis a partir de les observacions i les dades esmentades conclouen que la immigració ha permès un major creixement econòmic, juntament amb un increment de l’ocupació, tant per als natius com per als treballadors estrangers. La Oficina Económica del Presidente (2006) calculà que la immigració havia contribuït "a reduir la taxa d’atur estructural en quasi 2 punts percentuals en la darrera dècada".

Altres estudis com el de Carrasco i al. (2004) han tractat de quantificar els efectes de l’entrada d’immigrants amb permís de treball sobre la taxa d’ocupació dels treballadors natius, utilitzant informació sobre les ratios d’ocupació i la importància dels treballadors immigrants segons diferents grups d’edat, sexe i sectors d’activitat, sense trobar cap efecte significatiu sobre aquesta taxa ni tampoc sobre els salaris dels autòctons. En un altre article més recent els mateixos autors analitzen l’impacte de la immigració sobre la distribució salarial per al període 1995-2002. Els principals resultats assenyalen que la immigració ha tingut una contribució escassa en les variacions salarials, en les seves característiques i especialment en els ingressos dels natius, refusant la idea de que la immigració ha pogut afectar negativament l’evolució dels salaris (21).

2.3. Immigració i creixement econòmic

L’increment de la població i de l’ocupació són dos dels factors amb major impacte sobre el creixement econòmic d’un país o regió. Resulta bastant previsible doncs, a partir de les observacions realitzades fins ara, anunciar el seu impacte positiu sobre la conjuntura econòmica durant la darrera dècada (1995-2005). Diversos estudis han quantificat l’aportació de l’arribada d’immigrants i la seva participació al mercat laboral sobre el creixement econòmic experimentat en el conjunt de l’Estat.

L’Oficina Económica del Presidente (2006), a partir de la descomposició del creixement del PIB (22) entre creixement de la renda per càpita i creixement de la població assegura que en els darrers anys (1995-2005), "més d’un punt percentual del creixement mitjà anual es pot assignar a la immigració, és a dir quasi el 30% del creixement mitjà anual", destacant també que aquesta aportació al creixement econòmic és encara major per als darrers cinc anys analitzats, on "la immigració explica més del 50%" d’aquest creixement.

L’impacte dels diferents components es concentra majoritàriament en el factor increment de la població, el qual suposa 0.8 punts percentuals sobre els 1.1 imputables a la immigració (aproximadament un 20% sobre el creixement del PIB), tot i que aquest es concentra de forma significativa en la segona meitat del període. Sobre el factor creixement de la renda per càpita, compost per l’agregació de tres elements (el factor demogràfic, que recull el percentatge de població en edat de treballar, la taxa d’ocupació i la productivitat) (23) l’estudi assenyala un efecte conjunt també positiu de 0.3 punts en promig anual durant tot el període, que augmentaria fins els 0.4 punts en cadascun dels darrers cinc anys.

Tot i l’impacte positiu d’aquest factor en termes agregats, l’evolució i l’efecte dels diferents components que l’integren no ha estat paral·lel. Respecte al factor demogràfic, que recull l’increment de la població entre els 15 i els 64 anys, destaca en primer lloc, la contribució relativament moderada sobre el conjunt del creixement del factor (0.1% sobre el 2.7%). Considerant la distribució d’aquest impacte entre la població nativa i immigrant, l’escassa aportació del factor es deu bàsicament al comportament demogràfic de la població nativa, caracteritzat per la reducció de la taxa de natalitat i l’envelliment progressiu de la població descrit en els apartats inicials, que suposa una contribució negativa de la població nativa a aquest paràmetre.

L’arribada d’immigrants durant el període analitzat compensa aquest efecte negatiu amb un increment de 0.2 punts percentuals, degut a les pròpies característiques dels immigrants, ja que tal com hem comentat amb anterioritat es troben majoritàriament en edat de treballar. Per tant, tot i resultar una aportació bastant minsa al conjunt del creixement de la renda per càpita del país, si no hagués estat per l’arribada de població immigrant aquesta hauria estat lleugerament negativa. En canvi l’efecte de l’ocupació, que també és en conjunt positiu, es distribueix de manera diferent, amb un major pes de la població nativa, degut al creixement experimentat durant la darrera dècada de la taxa d’activitat femenina i de la reducció de la taxa d’atur. Tot i així la contribució de la immigració és favorable i creixent en aquest període (0.1%).

Per últim cal destacar l’impacte negatiu de la immigració al creixement de la renda per càpita de la productivitat aparent del treball (-0.1%), que l’estudi associa a la reducció de la relació capital-treball, que es deriva de la major disponibilitat del factor treball i l’ús intensiu d’aquest en un procés progressiu de substitució factorial (24).

Taula 1. Contribució del procés d'immigració al creixement de l'economia espanyola

Període			Immigració
	PIB	Total	Renda per càpita			Població
			Demografia	Ocupació	Productivitat
1996-2000	4,1	0,5	0,1	0,1	0	0,3
2001-2005	3,1	1,6	0,4	0,2	-0,2	1,2
1996-2005	3,6	1,1	0,2	0,3	-0,1	0,8

Font: Oficina Econòmica del President (2006)

Aquests resultats s’adeqüen bastant, tot i les notables diferències en la metodologia que utilitzen, a les conclusions apuntades a Izquierdo i al. (2007), obtingudes a partir del disseny i calibratge d’un model d’equilibri general dinàmic, i també als resultats de Conde-Ruiz (2008) amb una estimació de l’evolució de la productivitat molt més acurada (25).

També l’informe de Caixa Catalunya del primer semestre del 2006 realitza un exercici similar de descomposició del creixement econòmic i valoració de l’impacte de la immigració, del qual n’extreuen uns resultats i unes consideracions molt similars. S’afegeix, en tot cas, que en absència d’immigració, a Espanya el PIB per càpita s’hauria reduït en un 0.6% anual (26). També el mateix informe destaca la rellevància del paper de la immigració com a factor generador d’increments en la demanda agregada del país a la manera d’un ‘cicle virtuós’, on la demanda de treball per part de les empreses genera inicialment un increment de l’oferta de mà d’obra immigrant, impulsant al seu torn el creixement de la producció i de l’ocupació, així es generarien noves demandes d’immigració, que alhora provocarien nous increments de producció, renda i ocupació. Per exemplificar aquest efecte sobre el consum i la producció, l’estudi emfasitza l’aportació majoritària de la immigració a la creació de noves llars (27) i la propensió elevada cap al consum pròpia de les cohorts d’edat en les quals es concentren els immigrants. Així estima que "el 50% de l’augment dels consum i aproximadament un terç del creixement de la demanda d’habitatge estarien relacionats directa o indirectament amb l’entrada d’immigrants" (Caixa Catalunya, 2006).

Altres estudis han analitzat els efectes econòmics de la immigració des d’una perspectiva més micro i no tant des de l’òptica de l’evolució de factors macroeconòmics. Alguns d’ells fan referència a la vessant empresarial dels immigrants, com a potencials creadors d’empreses i llocs de treball al nostre país. Els estudis de Solé i al. (2006) i Caixa Catalunya (2007) (28) se centren en l’anàlisi qualitatiu de les característiques del empresaris d’origen immigrant i la tipologia dels seus negocis, destacant les peculiaritats i els factors i processos de constitució d’aquestes organitzacions. També assenyalen, com a fet remarcable, que l’empresariat immigrant està incrementant la producció a petita escala, ampliant l’oferta de serveis, dinamitzant econòmicament determinats barris i fent-se càrrec d’empreses que els natius abandonen. Tot i així encara manquen estudis que quantifiquin de forma complerta la contribució d’aquests empresaris a la constitució de noves empreses i en darrer terme al creixement econòmic, o que valorin l’increment del benestar dels individus que resideixen al país gràcies a l’augment de la diversitat en el teixit empresarial, producte de l’establiment d’aquestes empreses.

Per últim comentar que l’estudi sobre els efectes indirectes de la immigració sobre la renda per càpita, com pot ser la millora de les oportunitats d’ocupació dels natius, és encara bastant temptatiu. Concretament, i a mode d’exemple, és previsible que l’arribada de mà d’obra immigrant, a més dels efectes directes que hem descrit anteriorment, hagi permès flexibilitzar el mercat de treball, donada la major predisposició dels treballadors immigrants a canviar de sectors d’activitat o a moure’s dintre del país, reduint així la taxa d’atur estructural del país. També la major disponibilitat de treballadores de la llar, sector en el qual gran part de les treballadores immigrants s’han integrat, ha pogut facilitar la incorporació de la dona al mercat de treball, ja que es veuen alliberades de desenvolupar tasques que abans realitzaven les cònjuges. Tot i la raonabilitat d’aquests efecte no hi ha estudis que hagin pogut concretar quina ha estat la contribució del fenomen migratori (hi ha altres factors que també poden ser causants d’aquests efectes: canvis culturals, normatius,...) i en darrer terme que en quantifiquin econòmicament el seu impacte.