Com hem vist en anteriors capítols, el turisme residencial es caracteritza en general per la seva alta capacitat de produir ocupació. Existeixen diferents interpretacions sobre el nombre de llocs de treball generats així com qui són els sectors més afectats. No hi ha dubte però, que la construcció i el sector serveis són a llarga distància de l'agricultura i la indústria els sectors que més llocs de treball han general en el període comprès entre 1996 i 2006. Dit això, també cal tenir en compte que una part de l'ocupació generada els darrers anys en el sector serveis s’ha d’associar també a l'activitat constructora, ja sigui pel que fa a la promoció i venda dels habitatges o al manteniment de les mateixes.

Taula 1. Població ocupada, per sectors econòmics al darrer trimestre de l’any (1996-2006). Illes Balears (unitat milers)

 

any	Total	Agricultura	Indústria	Construcció	Serveis
1996	302,1	6,2	41,3	32,8	221,9
1997	311,9	6,9	34,8	36,9	233,3
1998	321,5	7,8	38,1	38,1	237,5
1999	357,2	9,2	43,0	48,0	257,0
2000	380,7	8,7	37,6	62,2	272,3
2001	394,8	8,8	36,3	66,4	283,2
2002	412,0	9,2	35,6	63,5	303,7
2003	427,5	10,6	41,3	60,8	314,7
2004	449,5	8,5	37,9	68,1	335,1
2005	457,1	11	40,1	70,5	335,4
2006	528,9	7,8	42,0	69,8	409,3

Font: IBAE

Així, com veiem en la taula anterior, si al 1996 hi havia 32.800 persones ocupades en la construcció, 6.200 en l’agricultura, 41.300 en la indústria i 221.900 en el sector serveis, al 2006, tot i que la totalitat dels sectors havien crescut en ocupació, ho havien fet de forma molt diferent. L’agricultura i la industria s’estanquen amb un creixement en el nombre de treballadors de tan sols l’1,69% en ambdós casos, i es dispara el sector serveis i la construcció amb un creixement total del 84,45 i 112% respectivament.

Percentualment, com és d’esperar es continua amb la dinàmica de la segona meitat del segle XX en què paulatinament s’ha anat terciaritzant l’economia i la força laboral. En aquesta ocasió però la gran novetat és que el sector de la construcció ha anat guanyant pes any rere any. Si al 1996 tan sols el 2,05% de la població ocupada es dedicava a l’agricultura, un 13,67 a la indústria, un 10,85 a la construcció i un 73,45 al sector serveis, al 2006 les converteixen la construcció en la segona ocupació dels Balears per davant de la indústria. L’agricultura perd pes i queda amb un residual 1,47%, la indústria baixa fins al 7,94% i construcció i serveis pugen fins al 13,19% i 77,38% respectivament.

Una altra informació que ajuda a comprendre aquest procés de substitució de funcions econòmiques associada a l’auge del turisme residencial ens la proporciona l'anàlisi de l'edat mitjana dels ocupats en cada un dels sectors econòmics (Institut Balear d'Estadística, 2001). Crida poderosament l'atenció el fet que el sector de la construcció sigui el que té un major percentatge de població jove, des dels 16 als 24 anys així com que l’agricultura sigui el sector més envellit amb un 24’55 dels seus treballadors majors de 55 anys.

Taula 2. Distribució per edats dels actius per sectors econòmics

Grups d’edat	Agricultura	Industria	Construcció	Serveis
16-19	0,00	1,72	4,21	2,38
20-24	3,25	11,22	13,69	9,91
25-54	72,21	74,44	71,07	77,57
55 i més	24,55	12,62	11,02	10,14
TOTAL	100	100	100	100

Font: IBAE, 2001

Dit tot això, és evident que el sector de la construcció suposa, a través dels llocs de treball associats i al nivell de salaris que s'ofereixen, un atractiu per a l'ocupació dels actius més joves. Encara que més tard, degut a les dificultats de continuar amb aquesta activitat, es puguin produir transvasaments d'actius a altres sectors com ara el sector serveis, les dades ens indiquen la puixança de la construcció com a nou pilar econòmic de les Illes Balears.

Aquesta puixança però s’ha de veure amb cert recel i pessimisme ja que s’ha generat una dependència cap un sector que a hores d’ara es troba en crisi i que, a diferència del turisme tradicional, és una font de creixement econòmic inestable i sobretot insostenible. Per a entendre-ho podem exemplificar-ho una altra vegada amb la paràbola de la bolla de neu a la que fèiem referència al capítol 3. A diferència del turisme tradicional que una vegada consumit el territori disposa d’un mode de producció que donarà unes rendes a l’empresari que li permetrà donar feina a la població: directius, agències de viatge, netejadores, cuiners, etc., el turisme residencial o immobiliari, una vegada ha acabat la promoció immobiliària, necessita començar de nou amb projectes cada vegada més grans que permetin aguantar els costs fixes que l’empresa genera fent créixer cada vegada més i més la bolla de neu, anomenada, comunament bombolla immobiliària per tal de mantenir els mateixos beneficis en un territori que, com el nostre, es troba precisament marcat per la manca d’espai i recursos.

Los factores que ajuden a explicar aquesta situació són molts i complexos però, en gran part, els responsables del fenomen són i han estat els municipis que davant la manca de finançament no han dubtat a l’hora d’alliberar sol amb l’objectiu d’obtenir uns ingressos extraordinaris per al municipi alhora que s’ofereix treball per als ciutadans. L’estat i la comunitat però també en són responsables atès que a hores d’ara poques activitats generen tants imposts com la construcció i la transmissió d’habitatges.

Quadre 1. La fiscalitat directa sobre els béns immobles (54)

	Administració central	Administració autonòmica	Administració local
La tinença	IRPF IP	AJD sobre el préstec hipotecari (a l’inici i al final)	IBI
La transmissió	IRPF o IS sobre la plusvàlua creada. IVA (Si és primera transmissió)	ITP (si no es reporta IVA) AJD (si es reporta IVA) ISD (si és lucrativa)	IIVTNU
El procés de transformació	IS de totes les empreses. IVA (si és la primera transmissió) IRPF de tots els treballadors assalariats i professionals.	AJD (per declaració d’obra nova i divisió horitzontal) AJD (del préstec hipotecari) Operacions societàries Part autonòmica de l’IRPF	ICIO Taxes Cessions IAE de promotores, constructores i altres empresaris professionals
L’explotació econòmica	IVA (si es la primera transmissió) IS o IRPF sobre la renda neta	ITP AJD	IAE

Font: Analistas Financieros internacionales (2003)

A més d'aquesta font de finançament a tots els nivells de l'administració de l'Estat, hi ha altres dos factors, generalment menys estudiats però que són claus en la implicació política en el procés. Hem de tenir en compte que gran part dels propietaris del sòl són persones del propi municipi interessades en vendre el sòl. No obstant això, hi ha un tercer factor determinant i en molts casos per sobre fins i tot dels dos anteriors en la decisió dels ajuntaments d'intervenir en el procés. Es tracta que quan es generen nous projectes immobiliaris, l'ajuntament aconsegueix, no només el 10% de cessions esmentades anteriorment i que li permet construir dotacions públiques, sinó que adscriu com a cost d'urbanització del sector multitud d'elements necessaris per al desenvolupament del municipi. Aquests costos, a pagar en primera instància pel promotor i en última pel comprador de l'habitatge, inclouen des de depuradores per a tot el municipi, prospecció de pous i canalització d'aigua per a tota la zona, subestacions elèctriques, col·lectors, etc.

A tot això s'afegeix en l'actualitat un factor no poc destacable. Malgrat les directrius existents i al control sobre les infraccions urbanístiques, l'alt preu del sòl urbanitzable en comparació al no urbanitzable pot produir que surti més barat construir il·legalment i pagar la consegüent multa que no accedir a un habitatge legal d'iguals característiques.