La major part dels nous residents balears han conegut les Illes com a turistes. Per això, s’observa en conseqüència una major presència d’aquelles nacionalitats que són els principals mercats emissors de turistes cap a la comunitat balear. No és, per tant, estrany deduir que l’existència del precedent turístic és clau per entendre la relació entre turisme i immigració residencial.

Si bé es pot afirmar que el "turisme residencial" és a Mallorca tan vell com el mateix turisme (15), existeix una correlació clara entre el desenvolupament del turisme com a pas previ al desenvolupament turístic-residencial.

Anant més lluny es podria afirmar que l’immigrant residencial és una forma de turisme de llarga durada marcada per la residencialitat en una destinació que abans s’havia visitat com a turista. Segons les dades extretes per J. Miralles (2004) a partir d’una enquesta realitzada a estrangers europeus residents al pla de Mallorca, un 77% dels europeus residents enquestats propietaris d’una vivenda havien vingut a l’illa anteriorment com a turistes. Una realitat que Torres Bernier (2003: 155-156) ens explica aquesta relació amb el següent quadre evolutiu:

Aquesta relació entre turisme i procés de residencialització ha determinat l’aparició del concepte turisme residencial si bé com avançàvem existeix una forta polèmica entre aquells qui prefereixen catalogar aquest col·lectiu com a immigrants i aquells qui prefereixen parlar de turistes. No en va, aquesta relació va molt més enllà atès que el desenvolupament d’unes infraestructures turístiques prèvies (aeroports, carreteres, oferta complementària, etc.) són imprescindibles per al seu desenvolupament residencial de manera que no és estrany que sovint es consideri el turisme residencial com a parasitari del turisme de masses convencional.

El desenvolupament turístic implica fer un ampli desplegament publicitari per al coneixement, a nivell internacional, del lloc de destinació. Això repercuteix directament sobre la promoció immobiliària. Els promotors immobiliaris, per tant, no necessiten promoure el coneixement de la destinació, sinó tan sols de la seva oferta immobiliària. Dit d'una altra manera, el turisme convencional posiciona la zona en sentit ampli (a nivell de comunitat autònoma, província o "costa"), i el promotor immobiliari, en un primer moment, s'aprofita d'aquest posicionament per a, tot seguit, esgotades les possibilitats d'expansió en aquesta zona, tractar de posicionar-se en llocs propers a aquest municipi o àrea.

De la població europea d’antics turistes, ara residents a les Balears, podem establir dos perfils bàsics a partir de les característiques més generals i representatives:

 

• La població residencial per motius de retir, de jubilació, d’oci. Amb una residència fixa o de llargues estades. Molts no es troben empadronats als municipis de les Illes, la qual cosa dificulta conèixer amb precisió el seu nombre. Des del punt de vista demogràfic es tracta de persones adultes o velles, ja que en molts casos l’edat de jubilació s’ha produït a partir dels 55 o 60 anys, amb una certa majoria de dones. La gran part són matrimonis que adquireixen una residència en llocs tranquils (pobles i àrees residencials) de les nostres illes per dur un ritme de vida pausat, relaxat i tranquil. Per sexes, les estadístiques demostren una majoria de dones, justificada en part per la diferència en l’esperança de vida.
• La població laboral, que a la vegada es pot dividir en empresaris o treballadors assalariats. Aquesta població es vincula generalment al servei dels residents de la mateixa nacionalitat, no obstant amb una obertura creixent cap a món laboral i la clientela balear en general. Es tracta de famílies joves, amb infants, que fixen la seva residència de manera estable a les Illes. El seu nombre ha crescut de manera progressiva al llarg dels darrers anys.

Casasnovas (1998) en el seu manual d’Història de les Illes Balears, explica de manera molt clara el lligam existent entre el turisme de masses i la immigració residencial procedent d’Europa. Per a ell, els habitants del nord d’Europa cercaven zones temperades i càlides; per això la ribera de la Mediterrània i, sobretot les illes, oferien el marc ideal per al desenvolupament del turisme de masses. Juntament amb el desenvolupament del turisme, des de principis dels anys 70 s’ha produït un procés paral·lel d’arribada d’immigrants procedents dels països més desenvolupats de l’Europa occidental: alemanys, anglesos, francesos, suïssos, etc.

D’altra banda, Les raons de l’augment de l’establiment de segones (i primeres) residències dels estrangers europeus es deu en gran part a dues raons que assenyala Pere A. Salvà (1998): d’una banda, principalment, la promoció turística de Mallorca com a lloc d’oci i de descans, i d’altra, conseqüència de la primera, la possibilitat de negoci i la demanda de serveis. És per això que darrerament ha augmentat no solament el nombre de turistes residents pròpiament sinó també, i de manera notable, el nombre d’estrangers europeus que arriben a Mallorca atrets per les possibilitats laborals. A tot això cal afegir-hi dos components fonamentals: l’estabilitat política que té ser membres de la Unió Europea i la facilitat en la comunicació entre Mallorca i moltes ciutats alemanyes i angleses, entre d’altres.

Existeixen altres factors que influencien en l’establiment d’estrangers comunitaris a les Illes Balears:

2.1. Els factors econòmics

L'impacte que l'euro ha tingut com moneda única, ha facilitat notablement tant les transaccions com la pròpia agilitat en el procés de compra-venda de la promoció, al mateix temps que ha reduït la incertesa del valor de canvi entre la moneda d'origen i la moneda de destinació. Sobretot als inicis del turisme, les grans diferències econòmiques als països integrants de la Unió europea actuava com a incentiu per a l’emigració Nord-Sud. El major nivell de renda d’aquests col·lectius, els permetia obtenir un major rendibilitat dels seus diners i, per tant, viure millor a les nostres illes.

Un altre factor econòmic molt important però molt difícil de quantificar ha estat l'oportunitat que ofereixen les segones residències per al blanqueig de diners i l’obtenció de plusvàlues mitjançant la revenda o lloguer d’immobles. Aquest fenomen es va produir, sobretot, abans de l'entrada de la moneda única, quan existia una necessitat de blanquejar immenses sumes de capital no declarat. La compra d'immobles possibilità un blanqueig ràpid i efectiu amb l'avantatge que una vegada blanquejat, només era necessari esperar uns quants anys per a vendre l'immoble a un preu molt més elevat obtenint a més uns beneficis extres.

2.2. Les comunicacions

Com ja hem explicat, sense una indústria turística no hagués estat possible el desenvolupament del turisme residencial. La xarxa de carreteres, autopistes i aeroports creats per al desenvolupament turístic són infraestructures indispensables perquè sorgeixi el turisme residencial. Redueixen el temps de desplaçament i faciliten, així, els transvasaments demogràfics i la cada vegada major afluència de turistes i nous residents temporals, possibilitant una reducció important en els preus de desplaçament, al mateix temps que s'augmenta la freqüència dels vol es faciliten les anades i tornades d’aquestes persones. No es troben lluny de la seva terra malgrat visquin a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera.

Per mobilitat ens referim, sobretot, a la freqüència de tornada als seus països d'origen i al temps d'estada a Mallorca cada any. L’escurçament de les distàncies entre el nord d'Europa i la ribera sud del Mediterrani afavoreix el desenvolupament del turisme residencial des del moment que un alemany o britànic triga menys a arribar a Eivissa, Mallorca o, en menor mesura, Menorca que desplaçant-se a altra ciutat del seu país. L’abaratiment dels preus suposa que, de vegades, també sigui més barat viatjar al nostre país que desplaçar-se a altres llocs més pròxims en uns transports, de moment, més cars, com el tren. En conseqüència, la proximitat origen/destinació amb la millora i abaratiment de les comunicacions suposa un al·licient clau.

2.3. La vida mediterrània

A les Illes Balears, el clima mediterrani suau del litoral durant tot l'any és un factor molt tingut en compte pels estrangers europeus a l'hora d'establir-se en l'arc mediterrani. És important destacar que aquest factor, si bé pot ser aplicable a gairebé tot el territori espanyol, no sempre es dóna. L'establiment de turistes residents d'origen anglès a Gal·les, o de britànics i alemanys a la Normandia o a la Bretanya francesa en són exemples (Phillips i Thomas, 2001)

En qualsevol cas, la platja, el paisatge, el sol i el clima són alguns dels elements més desitjats pels ciutadans del Nord, acostumats a un clima molt més fred que el nostre. No és estrany, per tant, que els nuclis amb més densitat de població estrangera es concentrin al litoral si bé és també destacable la proporció d’estrangers europeus que habiten a municipis d’interior encara que tractant-se d’illes, és una llunyania del litoral molt relativa.

El nostre clima ha afavorit l’aparició d’una oferta complementària que actua també com a focus d’atracció, ens referim sobretot als camps de golf. Convé assenyalar que els països on existeix una major quantitat de jugadors de golf són, precisament, aquells que emeten més turistes residents, és a dir, Regne Unit, Alemanya i països escandinaus. El golf, enormement popular en el nord d'Europa, té en la nostra comunitat un lloc idoni per a la seva pràctica, degut al fet que la gran quantitat d'hores de sol garanteix poder practicar aquest activitat durant amplis períodes de temps. Aquest fet facilita que els jugadors del nord d'Europa visitin Espanya quan en el seu país la pràctica d'esports a l'aire lliure és impossible, és a dir, durant els mesos d'hivern.

A això cal unir que, des del punt de vista de la promoció immobiliària, una de les principals tendències per a la creació de nous motors d'atracció per al turisme residencial, està sent la promoció de residències en les destinacions d'interior. Aquest fet es deu, fonamentalment, a l'absència de primeres i segones línies de platja on desenvolupar promoció immobiliària, així com a l'atractiu exogen a la pròpia promoció.

Pere Salvà, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el Departament de Ciències de la Terra, van realitzar al 1998 una investigació sobre els factors que propiciaven l'arribada d'estrangers alemanys a Mallorca. En una enquesta a 250 residents alemanys de més de tres mesos obtenien les estadístiques següents:

Els factors d'atracció de Mallorca com lloc de residència temporal o permanent eren, en primer lloc, la bona accessibilitat, amb un 83% de respostes afirmatives; en segon lloc, el clima assolellat, amb un 75%; en tercer lloc la tranquil·litat, amb un 65%; i finalment, l'alta disponibilitat de vols, amb un 56%. És important destacar que l'enquesta de Salvà Tomàs (1998) es va realitzar preferentment en aquelles zones del litoral mallorquí on el turisme residencial tenia una presència significativa.

Altres factors decisius relacionats amb l’estil de vida mediterrània són la gastronomia, la tranquil·litat, la vida pausada i la bellesa del paisatge i del patrimoni, que tindran una enorme importància, com veurem més endavant, en la nova concepció de l’arquitectura i el patrimoni a les nostres illes.

2.4. La seguretat: la proximitat econòmica, social i cultural

A les zones turístiques, la població local, ja acostumada i dependent del turisme, tendeix a dominar diversos idiomes, facilitant la comunicació al turista resident estranger. A més, l'existència en el lloc de conciutadans del seu mateix país, encara que sigui de forma temporal, genera que el turista resident no se senti totalment allunyat de la seva cultura i costums. El turista o estranger resident, igual que el turista convencional, cerca en les destinacions pròximes, com la nostra, mostres de tipisme que no s'allunyin massa del que coneix i percep com a pròxim. Aquest factor és, al nostre entendre, determinant per a estimular la seguretat de l'individu que, davant una adversitat desconeguda, no es trobarà a la mercè dels elements.

L’existència d’una oferta àmplia de productes i serveis propis del país d’origen, ajuda a què el turista resident no tingui necessitat de fer l'esforç que faria un immigrant convencional, podent viure si vol en una "bombolla cultural". En conseqüència, canvia el marc geogràfic de la seva vida, però segueixen connectats a la seva cultura. A més, per exemple, publicacions periòdiques editades a Mallorca com el Mallorca Zeitung o el Daily Magazin, la premsa internacional, canals de ràdio i televisió local en les seves respectives llengües permeten assabentar-se de la realitat de les illes des de la cultura pròpia.

D’altra banda, la universalització, millora i abaratiment de les telecomunicacions i el desenvolupament d’aquest corrent immigratori han anat paral·lels al procés de residencialització. Les comunicacions tant de telefonia, d’Internet, de televisió, etc., permeten veure els programes de televisió del seu país i comunicar-se per correu electrònic i telèfon mòbil amb els seus familiars i amics en qualsevol moment dissipant part del sentiment de llunyania.

Les visites d’aquests a més són freqüents. Molts dels visitants europeus que actualment arriben a les nostres illes s’estableixen en residències d’amics i familiars. Cal destacar que a mitjà i llarg termini, si l’experiència ha estat positiva, pot incitar al turista resident a seguir les passes dels seus compatriotes.

Finalment cal destacar que les nostres illes gaudeixen unes prestacions socials i model de desenvolupament de benestar semblant als dels països d’origen d’aquests immigrants. En part per això les Illes Balears han esdevingut una autèntica residència de la tercera edat per a aquesta immigració, difícil de quantificar també pels seus propis consolats, perquè molts no s’empadronen; d’altres passen només llargues temporades a les Illes on tenen una segona residència, i és reduït el nombre que es troba empadronat als municipis de les Illes i surten a les estadístiques de l’Institut Balear d’Estadística. Per això, la xarxa sanitària balear, amb un important nombre de clíniques privades, és un factor a considerar per les característiques demogràfiques d’aquesta població.

2.5. Viure a Mallorca, un nou estatus

Diversos autors han destacat la funció psicosocial de l'oci i, per extensió del turisme, en tant que contribueixen a l'alliberament i realització de l'individu. Des d'aquest punt de vista, dintre de la societat moderna, el turisme és un vehicle per a l'oposició entre els móns del quotidià i allò antiquotidià (Álvarez Sousa, 1994). Des de posicions contràries s'interpreta que el consum del temps lliure esdevé una necessitat creada com una mercantilització del temps lliure (Secall, 1983).

Fins a la dècada dels noranta, les Illes Balears eren considerades una destinació turística de segona classe. Això es devia fonamentalment al fet que el desenvolupament del turisme de masses i els all inclusive van convertir les Illes Balears en una destinació assequible per a les classes mitjanes europees. Si bé aquest sistema de contractació i el turisme de sol i platja o de les quatre eses: sex, sand, sea and sun contínua vigent i és la major font d'ingressos de nombroses destinacions turístiques, els plans de reconversió iniciats a principis dels anys noranta, amb la intenció de promoure un turisme de major poder adquisitiu, foren del tot exitoses.

Si durant els anys setanta i vuitanta Mallorca era coneguda a Alemanya com "l’illa de les dones de la neteja", mentre que els britànics feien broma del topònim àrab de la platja de Magalluf anomenant-la Shagalluf, en referència al verb shagging (16), la reconversió va reconvertir les nostres illes en una destinació turística atractiva per als estrangers de poder adquisitiu alt. En pocs anys, personatges famosos anaren instal·lant-se a l’illa promovent la seva fama com destinació turística residencial.

El fet que famosos de tota Europa es localitzin en algunes destinacions com Marbella o Les Balears està creant una imatge cosmopolita d'aquestes destinacions, segons la qual, tenir una residència a l’illa atorga un cert estatus social. Viure a Mallorca, Menorca o Eivissa és una manera de definir-se davant el conciutadà com algú d'estatus elevat i gust refinat. Claudia Shiffer, Michael Douglas, Boris Becker, etc., són només alguns dels famosos internacionals que han comprat una casa a l’illa, si bé existeixen a més nombrosos estrangers de menor pes internacional però amb una gran reputació en el seu país d'origen.

2.6. La flexibilitat laboral: la revolució tecnològica i el teletreball

A l'hora d'aprofundir en el paper que juga el teletreball en l'establiment de d’estrangers europeus, es fa necessària l'explicació del sorgiment de noves formes d'organització del treball. Sens dubte, va ser la crisi econòmica de l'any 1973 la qual va estimular el desenvolupament de noves estratègies basades en el concepte de "flexibilització", el qual va ser aplicat tant a les estructures productives, que inicien importants processos de desindustrialització i deslocalització empresarial, com a les relacions entre capital i treball.

Harvey (1998) destaca com trets propis del model d'acumulació flexible, la creixent importància dels aspectes financers i els nous circuits i formes dels recursos temporals i espacials. En aquest sentit, i actualment, les noves tecnologies de la informació juguen un paper clau.

La nova fesomia del mercat laboral afavoreix que una gran part dels turistes residents desenvolupin el conegut teletreball obtenint així els salaris d'Alemanya, per exemple, i el cost de vida de l'Estat espanyol. Aquest fet és possible gràcies al continu desenvolupament tecnològic en el món de la informàtica que, a hores d'ara, ofereix possibilitats tal com la videoconferència, el xat o els correus electrònics. Es pot treballar còmodament des del jardí d'una casa a Mallorca per a una oficina situada a Hamburg. A més, l'empresa surt beneficiada en no haver d'invertir en infraestructures.

És important assenyalar que en el grup d'edat comprès entre els 45 i 64 anys, es va donar una tendència en la dècada passada a optar per models de treball més flexibles: treballar com autònom o treballar amb contractes a curt termini. Moltes vegades aquest fet es devia a la reestructuració de les empreses, amb empleats més antics que s'acullen a una jubilació anticipada o es retiren amb generoses sumes de diners. En aquest sentit és important fer referència al teletreball que, encara que de moment es tracta encara d'un fenomen incipient, creiem que es tracta d'una tipologia de treball que anirà en augment pel que podria convertir-se en pocs anys en una de les característiques dels nous estrangers residents. Així també és important destacar novament el factor econòmic ja que, el treball des d'un país empobrit per a un país ric, implica evitar les despeses de desplaçament dels turistes residents, reduir les despeses de manutenció a nivell significatiu i aprofitar-se d'un salari molt per sobre de les rendes del país de destinació.