CAPÍTOL II

CARACTERITZACIÓ SOCIODEMOGRÀFICA I ANÀLISI TERRITORIAL DE LA POBLACIÓ IMMIGRANT A LES ILLES BALEARS
Jesús M. González Pérez

Les principals fonts estadístiques utilitzades per a l'estudi de la immigració estrangera són, per una banda, el Padró d'habitants i l'Estadística de Variacions Residencials, les dues elaborades per l'lnstituto Nacional de Estadística (INE) i, d'altra, l’Anuari Estadístic d’Immigració (Observatorio Permanente de la Inmigración). L'Estadística de Variacions Residencials proporciona informació sobre els fluxos migratoris anuals, tant interiors (entre els diferents municipis d'Espanya), com exteriors (entre municipis d'Espanya i l'estranger). Però són les altres dues estadístiques (Padró i Anuari) les destinades a la comptabilització de la població estrangera.

En el Padró estan inclosos tant aquells estrangers residents en situació administrativa regular com molts en condició irregular, mentre que l'Anuari només inclou els primers. En la majoria de les ocasions treballarem amb les informacions del padró perquè el fet que incorpori també a molts sense residència legal aproxima les dades a la realitat. Tinguem en compte que l'empadronament municipal és un requisit imprescindible per tenir accés al sistema públic de salut (és un condicionant obligatori per a la concessió de la targeta sanitària) i a l'educació dels infants. No obstant això, per a la caracterització laboral o formativa l'única font amb què comptem és l'Anuari. La seva última edició fa referència a dades de 2007. A més d'aquestes fonts principals, són també de gran utilitat uns informes estadístics trimestrals elaborats per la Secretaria de Estado de la Inmigración y Emigración en la qual es recull, entre altres qüestions, el nombre d'estrangers amb targeta de residència en vigor. D'aquesta darrera, les dades més recents fan referència al dia 31 de març de 2008.

L'1 de gener de 2008 hi havia 222.331 estrangers empadronats a les Illes Balears (Padró d'habitants). El dia 31 de desembre de 2007 un total de 166.936 persones de nacionalitat no espanyola tenien certificat de registre o targeta de residència en vigor (Anuari Estadístic d'Immigració) (7). És a dir, entre una i altra font hi ha un desfasament a favor del Padró d'unes 55.000 persones, que possiblement coincideixin amb aquells que estan en situació irregular.

Utilitzant qualsevol de les dues fonts, l'evolució del nombre d'estrangers és positiva i dibuixa una tendència paral·lela entre el 1998 i l'actualitat. Tanmateix, mentre aquells amb targeta de residència han augmentat en un 313,21%, els "sense papers" ho han fet en un 1.099,54%. Des dels primers anys del boom immigratori, la diferència entre el nombre de persones comptabilitzada per l'INE (Padró d'habitants) i l'Observatorio (Anuari) ha anat en augment. Les causes estan en el mateix increment de les entrades i en els canvis en l'origen dels fluxos principals. Fins a mitjans del 1990, la majoria dels estrangers eren de l'Europa comunitària, per tant persones a les que fàcilment els concedien un permís de residència. A partir de la segona meitat d'aquesta dècada es produeix una extensió del fenomen migratori cap als països menys desenvolupats, la població es troba més fàcilment en situació irregular. L'enduriment en les condicions d'entrada i en la concessió dels diferents permisos de residència afavoreix l'augment de persones en situació "irregular".

Els processos de regularització o normalització d'estrangers fan aflorar estadísticament a població ja resident de forma prèvia. A Espanya s'han produït sis iniciatives de regularització d'estrangers. Les dues primeres van ser aprovades abans de l'explosió immigratòria de finals del segle XX (1985 i 1991). Les restants es van impulsar en un curt període de temps de nou anys (1996, 2000, 2001 i 2005) i són un producte dels intents de gestió del fenomen i de control dels fluxos en ple boom migratori (figura 1).

Figura 1. Evolució de la població estrangera resident a les Illes Balears segons es comptabilitzin els habitants empadronats o aquells amb targeta de residència en vigor o certificat de registre (8)

 

	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
Població A - B	4.618	15.770	27.842	52.155	65.726	55.556	64.242	50.146	59.418	55.395

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants i OPI Anuari Estadístic d'Immigració 2007

Carregades de disputa política i debat ideològic, les regularitzacions són sempre polèmiques. La darrera, i probablement més important, es va aprovar el desembre de 2004 sota el nom de "Proceso de normalización de trabajadores extranjeros 2005" (Reglamento de Extranjería. Real Decreto 2393/2004, de 30 de diciembre). Com a conseqüència, al llarg de 2005 s'ha produït un augment important en el nombre de ciutadans estrangers que resideixen a Balears amb documentació en vigor. Aquesta, a més de possibilitar la integració social i laboral de milers de treballadors, ens permet disposar d'una millor adequació entre les xifres estadístiques i el perfil real de la immigració estrangera. A dia 31 de desembre de 2005, el nombre de ciutadans estrangers amb targeta o autorització de residència en vigor a les Illes Balears és de 117.605, el que significa un increment del 27,79% respecte al 31 de desembre de 2004. Per aquest procés van augmentar en 19.511 persones el nombre d'estrangers amb autorització de residència a data de 31 de desembre de 2005. D'aquestes persones normalitzades, un 44,43% van ser dones i un de cada quatre tenien nacionalitat equatoriana (el 25,46% del total). Aquesta última regularització va contribuir a que un total de 19.304 nous estrangers estiguessin donats d'alta al sistema de la Seguretat Social a les Balears en l'últim dia de l'any 2005.