Hi ha tot un conjunt de definicions del que és religió. Els diversos autors fan referència que és una resposta social a un món que ve definit per  la divinitat, els éssers humans, els líders espirituals i les relacions que s’estableixen entre ells. La finalitat darrera és la d’assegurar la vida desprès de la mort, la salvació eterna, i ens consola durant la vida terrestre, especialment, quan venen maldades. Per assolir aquests objectius s’acudeix a la revelació divina, pregàries, relats de fets, mites propis, imatges i conceptes morals.

La religió té un sistema propi que està estructurat en dimensions diferents i que moltes confessions comparteixen amb poques variants. Vegem quines són aquestes dimensions i posarem especial interès amb aquelles que poden relacionar-se amb els altres conceptes que manegem avui: mite i ciència.

La religió té una dimensió espiritual i un objectiu final a  acomplir. A les religions cristianes és Déu qui ho inspira tot: la creació i la vida de les criatures. Es tracta duna divinitat  amb la que es pot establir relació personal. L’objectiu  és la salvació eterna i la recompensa final és la visió de Déu.

Tenim una dimensió històrica, és a dir, com s’ha anat desenvolupant la religió. Com s’ha establert una interacció entre la divinitat i la història que transcorre a la terra. És narrada a les Sagrades Escriptures i desenvolupada de diverses maneres per l’església. En el cas de la religió catòlica la vinguda de Jesucrist a la Terra és el punt àlgid de la dimensió històrica. La constatació històrica provada sense dubtes de l’existència de Jesús de Natzaret dóna molta consistència a la dimensió històrica de l’església catòlica.

La dimensió de fets mítics és comuna a les religions. Són fets narrats que tenen una gran transcendència: l’èxode del poble d’Israel a la cerca de la terra promesa, l’arca de Noé  i les taules de la llei de Moisès, són fets descrits que la interpretació els fa superar el propi contingut.

La dimensió ritual té molta importància, representada per les activitats religioses als temples. El subministrament dels sagraments, l’eucaristia i tot el significat que comporta. El sacerdots actuen com a transmissors entre el món espiritual i el terrenal.

La dimensió doctrinal continguda en primer lloc en les Sagrades Escriptures i, posteriorment, tota la comunicació emesa per l’església, des dels documents dels papes a les cartes dels bisbes i la informació generada per cada comunitat religiosa.

I, finalment, la religió també té una dimensió social, que es manifesta de moltes maneres diferents i inclou totes les maneres de relacionar-se amb la societat. La religió  ajuda a mantenir i validar un grup social que s’uneix per el manteniment d’un conjunt de creences i actituds compartides per tot el grup. Aquest dimensió social de la religió juga un paper molt important amb l’organització de la vida en el món actual perquè la societat s’ha secularitzat i encara que subsisteixin molts dels valors que s’han citat en les anteriors dimensions religioses comentades, existeixen uns nous valors socials que van guanyant força i preponderància. Són valors que es poden desprendre de la concepció religiosa de la vida, o bé, es poden extreure sense acudir a cap font espiritual d’inspiració. Socialment s’han de destacar el valors de la persona, la llibertat, la solidaritat amb els necessitats, l’equitat, la transcendència. Aquesta dimensió social pot ser ben bé un punt de trobada entre les comunitats creients i no creients i reprendrem aquest punt al final de l’exposició.