Encara que de manera breu hem realitzat una passejada per els conceptes de màgia, religió i ciència, especialment d’aquests dos darrers, encara que també es necessita la màgia per explicar especialment les religions antigues. M’agradaria al final d’aquest pregó arribar a una proposta positiva i que pogués integrar a la majoria de les persones.

Proposaria defensar la independència entre ciència i religió, que hi hagi un pacte de convivència. La ciència que s’ocupi dels fets materials i la religió que s’ocupi del sentit de la vida. La ciència descriu el món físic i el seu funcionament, no pot crear un sistema moral que està totalment fora dels seu objectiu. Aquesta és una tasca que correspon a la religió. Que des de la interpretació de les Escriptures no es puguin refutar teories científiques i des de la ciència objectar la visió religiosa. Record un dels primera viatges tripulats fora de l’atmosfera en que un astronauta refutava l’existència de Déu perquè no havia vist la seva imatge a l’espai interestel·lar.

Aquest seria un primer punt, però tenim un altre camp d’actuació. Totes les persones, en general, i els científics i seguidors de la religió,  en particular, viuen inclosos en sistemes socials que tenen les seves pròpies normes d’actuació. En un apartat anterior parlàvem dels dominis d’actuació  de la religió. Un dels qual és l’àmbit social. I és dins aquest àmbit on podem treballar en una possibilitat de convivència. M’agradaria partir de la proposta de Joan Bauçà en la seva ponència als educadors catòlics en la que estableix una sèrie de valors pel cristià que poden ser  perfectament assumibles per tots els membres de la societat. Com a valors es proposen: el valor de la persona, que com expressió de la seva dignitat defensa el respecte a la vida, té responsabilitat individual, actua en base a fonaments ètics, considera necessària la igualtat sexes. El valor de la llibertat, com a expressió de les opcions d’igualtat entre els diversos grups humans. El valor de la transcendència en totes les accions que realitza l’ésser humà respecte del seu entorn: viu i no viu. El valor de la solidaritat amb tots el necessitats per mancances socials, de salut, de pobresa, d’edat o de situació geogràfica en el món. Tots aquests valors desemboquen en apreciar molt l’existència de l’ésser humà sobre la terra sigui quina sigui la manera d’haver-hi arribat.

Si ens podem posar d’acord amb aquests valors per regular la vida de l’home a la Terra, ja sigui en nom del humanisme, de la fe o de la ciència el camí personal que s’hagi pogut fer per arribar a la seva acceptació serà més bé anecdòtic. El que compte és el resultat final.