En el moments actuals no crec que ningú confongui els conceptes abans esmentats. Els distingim bé. Però, pensem, per un moment, que ens fem sis mil anys enrere.  Sense saber res del que ara sabem, sinó que tinguéssim els coneixements de l’època. Trobaríem bona l’explicació de l’ocell com a provocador de la pluja?. Potser ens fos més comprensible que la dels grecs o la dels meteoròlegs actuals. Penso que aquestes formes progressives de veure el món, trobant explicacions plausibles als fenòmens quotidians són avenços contra la ignorància. En el fons, el coneixement verificable desplaça els mites. Els mites, avui en dia, saben ben bé que ho són, es tracta d’una manera d’interpretar que està fora de les normes lògiques. Però  no sempre ha estat així. I, fins i tot, els més grans pensadors poden participar de concepcions que avui podem considerar contradictòries. Vegem un cas.

Situant-nos a la segona meitat del segle XVII. Londres. Hi trobem un dels científics més important de la història de la humanitat: Issac Newton. El voldria posar com un exemple de com aquests conceptes de mite o màgia, ciència i religió, que actualment els tenim ben diferenciats i separats i la majoria de gent no els confon no ha estat sempre així, sinó que ha estat un llarg camí el que s’ha hagut de fer per arribar a la situació actual . Newton és conegut i reconegut just com  a científic: les lleis de la gravitació universal, estudis d’òptica, estudis sobre la composició de la llum, el binomi que du el seu nom, la seva obra fonamental Principia Mathematica i d’altres que han cimentat el seu prestigi. Potser molta gent no ha sentit parlar de les contribucions de Newton a la teologia i a la l’alquímia. Doncs bé, va dedicar un major nombre d’hores estudiant la Bíblia que no els temes científics i  té un major nombre d’escrits dedicats  a aquests temes que no a la ciència. Per ell l’activitat més important que havia desenvolupat a la seva vida era la teologia i l’alquímia, no la ciència, com el reconeixem nosaltres.

L’estudi de la Bíblia era la seva passió personal. La va estudiar diàriament al llarg de tota la seva vida. I amb la seva capacitat enorme de treball i capacitat d’abstracció de tot el que l’envoltava per dedicar-se als temes que el preocupaven va poder concretar en molts de manuscrits les seves idees. Estava totalment convençut que els autors del llibre sagrat l’havien escrit inspirats directament per Déu. I creia en la literalitat del que estava escrit a les Sagrades Escriptures. Intentava desxifrar missatges secrets que els llibre podia transmetre a persones, que com ell havien estat elegides per Déu, per comunicar el seu missatge. Es tenia per un nou Moisès.

Que estudiés les escriptures no vol dir que els interpretés de la manera ortodoxa que volia l’església.  En donava la seva versió que moltes vegades el va dur a topar amb les autoritats eclesiàstiques. No creia en la  divinitat de Jesucrist, ni en la Santíssima Trinitat, el que no deixava de cridar l’atenció per una persona formada en el Trinity College de Cambridge. Les seves conviccions era pròximes a l’arrianisme. Creia en la  literalitat bíblica. Rescat una notícia que va aparèixer a la premsa de fa uns anys quan es varen trobar uns escrits seus a la Universitat de Jerusalem en els que es presentava un estudi sobre la cronologia de la Bíblia en el que treu la conclusió de que la terra no acabarà abans de l’any 2060.

Per suposat que Newton era molt creient i  totes les seves importants troballes científiques no eren sinó la comprovació de la magnificència del Creador.

Si Newton era pròxim a les manifestacions religioses també ho era a altres manifestacions de la natura. Va dedicar molts d’estudis a la química, però especialment als estudis d’alquímia que defugen dels aspectes científics per entrar en aspectes màgics. Si bé molts dels seus manuscrits que tracten aquests aspectes varen desaparèixer per un incendi que es va produir en el seu laboratori se’n han conservats suficients per comprovar que va dedicar especial atenció al descobriment de la pedra filosofal. Volia transformar antimoni en or. El Rei del Regne Unit de manera prudent va prohibir els estudis sobre alquímia no fos que trobessin la pedra i es devalués el preu de l’or.

Aquesta explicació ens ha permès presentar un Newton científic, religiós i alquímic. Convivien en ell tres concepcions sinó oposades sí que tenen fronteres ben establertes, actualment, entre ells. Aquest exemple serveix per comprovar el llarg camí que varen fer conjuntament aquests tres conceptes que la final d’aquesta exposició voldria separar, especialment els de ciència i religió.