Just unes paraules per situar el que podem entendre com a màgia. Es reconeixen una sèrie de forces naturals o deïtats que tenen poder sobre els fenòmens naturals. La màgia es forma d’un conjunt de  pràctiques i creences que tenen com a objectiu interpretar la realitat o extreure’n un benefici per aconseguir un fi. És un intent de controlar la naturalesa o, al menys, de fer veure que es domina. Normalment s’ha practicat quan no es poden dominar o conèixer les forces de la naturalesa que controlen aquest procés. En aquest sentit podem considerar la màgia com un pas previ a la ciència. És molt possible que s’acudís a la màgia quan no es tenia solució a un problema.

Té un component de secret i hermetisme que envolta la seva pràctica de misteri. S’obre just als iniciats. De pràctiques màgiques n’existeixen de moltes classes que ara no ve al cas detallar, des de la bruixeria a la màgia blanca. I just de passada voldria recordar que l’enfrontament entre màgia i autoritat  ha estat molt fort i cruent. Es calcula que quasi mig milió de persones han perdut la vida en diversos judicis: religiosos i civils. Sigui dit de passada per recordar-ho, però segur que el foc de les fogueres ha cremat moltes  vides innocents.

De totes les formes de màgia de l’antiguitat se’n conserven poques i molt localitzades geogràficament. A mesura que ha anat augmentant el coneixement sobre el món els mites han anat perdent importància. Si bé encara hi ha grups de gent que els veuen com una possible interpretació.

I a Felanitx? Som tan racionals que no seguim els dictats de la màgia i els mites? A la portada del pregó d’enguany tenim dues imatges que ens diuen el contrari. Una ma de marfil que protegia al que la portava evitant que li donessin mal bocí, i això a la primera meitat del segle passat, ben prop de nosaltres. Es considerava una protecció eficaç. A la mateixa portada tenim unes paraules extretes de les prediccions de Mestre Pere Esperança. Una altra aportació màgica, basada en l’astrologia. Aquest home tenia la capacitat de predir el futur. Amb mestre Pere Esperança ens trobem davant una disjuntiva. Com ha demostrat l’historiador Ramon Rosselló, resulta que la primera predicció es va escriure quan l’autor tenia just un any d’edat. Hem de concloure que, o bé, no n’és l’autor o, realment, ens trobem davant un cas de màgia felanitxera.  Potser els presents recordaran el reputat sistema que s’usava a meitat de segle passat per curar l’hepatitis, anomenada llavors terisia groga deformació d’icterícia. El malalt posava els peus  damunt una fulla de figuera de moro i es tallaven la fulla amb la forma del peu. Llavors s’unien les soles  amb un fil i es penjaven a l’escalfapanxes on  no hi pegàs el foc directament. Quan les avarques eren seques el malalt sanava, cosa que passava en torn als quaranta dies d’haver penjat les fulles. Així m’ho contava la madona Maria de S’Espinagar i així ho transmet. Si han tingut qualque cas pròxim d’aquesta malaltia, comprovin si han sanat aproximadament en aquest temps.