La present investigació és eminentment un treball analític i descriptiu que tracta de fer entendre al lector quina és la relació de causa i efecte existent entre les diferents variables que es poden veure directament influïdes per l'augment d'immigrants estrangers: els impactes econòmics, ambientals i socioculturals.

Encara que amb un objectiu comú, el de situar la immigració en l’actual context econòmic i social global de les Illes Balears, aquest estudi es presenta en capítols més o menys independents amb la voluntat de mostrar al lector diferents angles d’aproximació, diferents punts de vista d’aquest fenomen.

Tot i així, investigar quins han estat els canvis a nivell econòmic, ambiental i sociocultural a les Illes Balears en el període comprès entre 1996 i 2008 és quelcom que hom pot considerar com a un estudi macrosociològic, inabastable per a un equip d’investigadors reduït com el nostre. El tema elegit presenta unes ramificacions importants i es transmuta a mesura que passa el temps de manera que el que avui és vàlid pot no ser-ho en molt pocs anys.

Al llarg de la investigació hem treballat amb les dades oficials disponibles més actualitzades a cada moment, si bé el fort dinamisme d'aquest fenomen obliga a una actualització constant de les mateixes que, a més fluctuen segons les fonts donat els trets de regularitat i irregularitat.

D’altra banda, la diferent procedència científica dels autors i la diversitat de perspectives d'anàlisi sobre el que hem afrontat l'estudi del fenomen immigratori, ens ha obligat a utilitzar diferents metodologies i tècniques d'investigació. En general hi ha hagut una combinació efectiva de tècniques quantitatives i qualitatives. Si bé respecte a les primeres, cal advertir que per diferents motius, no hem pogut optar per treballar amb enquestes fetes de primera mà, que haguessin estat idònies per a l’anàlisi d’alguns fenòmens dels quals a hores d’ara tan sols existeixen dades qualitatives. Això resta per a una investigació complementària, sens dubte de gran utilitat per perfilar, encara més, el coneixement dels col·lectius estrangers residents a les Illes Balears.

Les principals fonts estadístiques utilitzades per a l’anàlisi de la immigració han estat l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT), el Padró d'Habitants, l'Estadística de Variacions residencials i el Moviment Natural de Població. Cal destacar que per a la comptabilització absoluta d’estrangers, no hem recorregut a l'altra font oficial important, l'Anuari Estadístic d'Estrangeria que és realitzat per l’Observatorio Permanente de la Immigración perquè al Padró hi estan inclosos tant aquells estrangers residents en situació administrativa regular com molts en condició irregular. És a dir, el fet que la font de l'INE (Padró) inclogui també a molts sense residència legal aproxima les dades de la realitat.

A més de les fonts estadístiques s’ha realitzat un exhaustiu buidatge d’informació provinent de les dades secundàries més significatives referides a la immigració en el context balear si bé, en no ser les migracions contemporànies i les causes que el generen un fenomen tan sols local, s’han analitzat altres fonts de caràcter estatal i internacional.

Pel que fa l'aspecte qualitatiu com ara la integració social, econòmica i cultural cal destacar que els canvis són constants. Això dificulta extreure uns perfils fixos, ja que el denominador comú és el canvi i l’adaptació permanents. Per això, fins que no es tingui una perspectiva temporal més àmplia serà difícil definir amb tota la seva extensió l’impacte de la immigració en el context balear.

Per a aprofundir en l’aspecte qualitatiu, s’entrevistaren alguns actors socials relacionats amb l’estudi dels impactes de la immigració. Per a la recollida de dades s’elaborà una guia d’entrevista estàndard que s’ha anat adaptant a cadascun dels interviuats segons el seu perfil i currículum. Concretament s’han realitzat 5 entrevistes a Mallorca, 4 a Menorca i 4 a Eivissa que degut a l’extensió del treball, no s’han incorporat. A més, s’analitzaren 53 entrevistes ja realitzades per a l’elaboració de la tesi doctoral de Joan Miralles Plantalamor que, realitzades en el període comprès entre 2000 i 2003, analitzaven la immigració comunitària del Nord i els seus impactes socioculturals.

L’heterogeneïtat dels camps a investigar ha fet que s’hagi creat un grup d’investigació força interdisciplinari compost per un sociòleg, un economista i dos geògrafs, tots ells amb experiència en la investigació sobre el fenomen immigratori a les Illes Balears. En aquest sentit el treball en equip de professionals de diferent formació pensem que és molt positiu per a l'estudi d'un fenomen que, com el de la immigració, s’ha de tractar des d'un punt de vista interdisciplinar. Per això, tots els autors hem participat en la redacció dels aspectes comuns: la introducció, la metodologia i les conclusions. Encara que de forma coordinada, la resta del treball ha estat distribuït entre els diferents autors en funció de la seva especialitat.

Sintèticament el treball realitzat per cadascun de nosaltres i la metodologia predominant utilitzada en cada cas han estat:

Jesús M. González Pérez, Professor Titular de Geografia a la Universitat de les Illes Balears, ha estat treballant en els darrers anys en l'estudi del fenomen immigratori, en especial des del punt de vista de la geodemogràfica i l'anàlisi territorial, és a dir en relació als impactes que produeix la immigració sobre el territori, sigui regional, urbà o intraurbà. El professor González és autor del capítol 2 i coautor dels capítols 1 i 5. En general, després de realitzar una anàlisi temporal de la immigració estrangera a les Illes Balears i de situar la importància d'aquesta en el context espanyol i en altres regions de la Mediterrània, les responsabilitats d'aquest autor s'han centrat en desenvolupar el model immigratori peninsular i sobretot estranger: procedència i destinació de la població immigrada (des de l'escala regional fins a la intraurbana), caracterització sociodemogràfica, mercat de treball, característiques habitacionals i tipologia de l'habitatge.

El plantejament metodològic seguit es fa a partir de l'explotació estadística de diverses fonts (tant de tipus demogràfic com altres laborals i d'habitatge), també estrangeres, i l'elaboració dels índexs corresponents. L'anàlisi dels processos s'acompanya sempre de la presentació dels resultats com a gràfic, figura o mapa d’elaboració pròpia. La investigació inclou l'escala intraurbana, un àmbit encara poc treballat a les ciutats de les Illes Balears. Amb l'objectiu de facilitar la comparació i situar adequadament les variables a estudiar és habitual recórrer a l'evolució de les mateixes en els darrers anys i en relació a altres territoris (Espanya, altres Comunitats Autònomes, etc.).

Biel Ferragut Ensenyat, professor associat del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, centre capdavanter en l’estudi dels efectes socioeconòmics de les migracions internacionals dins el context espanyol, europeu i global, que ha aportat aquests coneixements i aplicacions metodològiques a l’àmbit de les Illes Balears. L’enfocament metodològic del seu capítol, el capítol 4, l’anàlisi de l’impacte econòmic de la immigració, ha consistit en l’elaboració d’una descripció detallada sobre el tractament teòric i empíric de les qüestions relacionades amb l’avaluació dels efectes econòmics de la immigració (efectes sobre el mercat laboral, creixement econòmic, els efectes fiscals...) a partir de la qual s’ha realitzat l’anàlisi específic segons al perfil econòmic propi dels immigrants a les Illes Balears. També s’ha desenvolupat una descomposició bàsica del creixement del PIB de les Balears per tal de mesurar la contribució de la immigració al creixement econòmic de la comunitat i de la renta per càpita dels seus habitants.

Luis Vidaña Fernández, doctor en Geografia Humana i professor associat de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, ha realitzat la seva tesi doctoral sobre la immigració estrangera a les Illes Balears en el període comprès entre 1996-2003. Al treball ha realitzat part dels capítols 1, 3, 5, 6 i 7 amb especial èmfasi en l’impacte en l’educació, tema sobre el qual ha realitzat nombrosos articles i ponències, essent a hores d’ara un dels principals autors en la matèria.

Finalment Joan Miralles Plantalamor, doctor en sociologia per la Universitat d’Alacant amb una tesi referida als impactes socials i culturals del turisme residencial a Espanya, ha realitzat les tasques de coordinació del grup proposant que l’estudi centrés l’anàlisi de la immigració des de la perspectiva de l’estudi dels impactes del turisme i, sobretot, del turisme residencial atès la importància que aquest presenta a la nostra comunitat i sobretot la seva influència en el fenomen migratori actual. Conjuntament amb Jesús M. González als capítols 1 i 5 i amb Luis Vidaña als capítols 1, 3, 5, 6 i 7 ha centrat la seva anàlisi en l’impacte en la cultura local de la immigració i l’interculturalisme així com en el fenomen del turisme residencial.

L’elaboració conjunta de tot l’equip a l’hora de redactar les conclusions finals aporta una sèrie d’idees que, considerem, poden ajudar a l’hora de prendre decisions relatives a conduir aquest fenomen en el context de la nostra Comunitat Autònoma. Per això, es presenten les conclusions com un informe final que, mitjançant una anàlisi DAFO, pot ajudar a evitar els errors d’altres països del nostre entorn europeu i així afavorir la convivència futura dels ciutadans de les Illes dins una societat cohesiona.