Les conseqüències del model desenvolupista espanyol dels anys 1960 van transformar el territori i la societat balear. El turisme es va convertir en un sector econòmic clau a partir de mitjans del segle passat. Amb el pas del temps, el model econòmic madura i es fa més complex fins al punt de que tot el territori balear es susceptible d’explotació turistico-inmobiliaria. Això demanda nous actors i renovats processos. Com a conseqüència, el turisme i la immigració tornen a ser les paraules clau identificadores de les darreres transformacions però amb majors dimensions: ara parlam d’un turisme, en totes les seves modalitats i de una immigració en totes les seves procedències.

Sense abandonar la influència exercida per la variable econòmica, en aquest treball es destaca la influència del factor demogràfic com a impulsor de les conseqüències generades per la immigració. Pensem que en el present estudi hem aconseguit explicar amb certa eficàcia molts dels processos i gran part de les realitats que afecten la immigració estrangera a les Balears del segle XXI però, sobretot, potser com a primera i més important conclusió, hem obert camps de debat i reflexió que poden ser la llavor de noves investigacions.

En qualsevol cas, per la dependència de dinàmiques exteriors no exclusivament poblacionals i per la celeritat dels processos, estem davant un tema que obliga a una constant revisió. No oblidem que, malgrat la intensitat de molts dels processos estudiats, la majoria són molt recents i es circumscriuen a un context econòmic favorable. A més, el nostre treball se cenyeix a la primera generació d'immigrants estrangers. Encara que el ritme d'entrades es provable que s’atenuï en els propers anys, continuaran arribant immigrants, malgrat la crisi econòmica i financera mundial.

Com és el nivell d'integració i de convivència d'aquests primers estrangers, com s'adapten els nous, quins nous països s'incorporen com regions de procedència, són alguns dels molts interrogants que s'obren a partir d'avui mateix.

En l'actualitat la nostra Comunitat Autònoma lidera la taxa d'estrangeria de les regions espanyoles i de la Mediterrània occidental. Les causes d'aquesta posició són diverses. Tanmateix, hem de partir d'un fet: la forta especialització econòmica de les Illes Balears en l'activitat turística i immobiliària ha facilitat la seva adaptació al model postindustrial nascut a la dècada de 1970. En un territori amb la potencialitat turística de Balears, la bonança econòmica coneguda en l'última dècada ha demandat mà obra laboral, en bona mesura resolta per estrangers, i ha ofert condicions idònies per a l'especulació, on una part de l'oferta (immobiliària, fonamentalment) és també consumida per població estrangera.

Entre les diferents anàlisis socioterritorials realitzades podríem concloure amb dues. En primer lloc, el baix nivell de segregació residencial a Palma. Un aspecte important que tanmateix hauríem de vigilar, seguir la seva evolució i estendre el seu estudi a altres municipis urbans. Tinguem en compte que la concentració de la població immigrada implica també la concentració de la seva problemàtica social. En segon terme, cal continuar treballant en el paper que juguen els immigrants en la recuperació demogràfica dels centres urbans i d'alguns espais rurals. Una aportació a l'augment de la població que en uns casos és gentrifica, quan parlem d'estrangers del Nord, però en molts altres és només una forma d'un particular model de "recentralització" (quan ens referim als del Sud).

Sens dubte, l’increment demogràfic de les Illes Balears durant els darrers 15 anys, ha canviat la seva fesomia humana, social, cultural i econòmica que ha passat al llarg del segle XX de ser una terra d’emigrants a una terra d’acollida a causa, sobretot, del desenvolupament del turisme de masses als anys seixanta i del turisme residencial a partir dels anys noranta.

La presència de prop d’un 20% de població estrangera dins el conjunt de les Illes, procedent de pràcticament tots els països del món i, per tant, molt heterogènia, han convertit un petit arxipèlag de la Mediterrània en una autèntica cruïlla de pobles i cultures que, tot i la manca de conflictes greus, encara no ha trobat els mecanismes més eficients d’interrelació i d’intercanvi a tots els nivells.

A hores d’ara existeix una realitat de segregació econòmica i social que es correlaciona, en gran part, amb el lloc de naixement de cada ciutadà i que, de moment, és previsible que es perllongui com a mínim a mitjà termini. Aquest fet esdevé a hores d’ara un fre per a l’interculturalisme atès que cada comunitat tendeix a relacionar-se entre si, no només pels factors culturals de proximitat sinó per compartir una realitat social i econòmica concreta.

A més, encara que les Illes Balears no són ni de bon tros l’únic indret del món receptor d’immigració, presenta algunes característiques que fan que sigui un cas singular tant pel que fa a la tipologia dels immigrants i les migracions que s’hi ha succeït, com per les característiques de la població local i el medis insulars en els que s’assenten els seus ciutadans.

La dualitat de la immigració estrangera (ciutadans de la Unió Europea i ciutadans extracomunitaris) planteja un repte per a la integració ja que no existeix un únic perfil d’immigrant i de migració. A més, en el cas dels primers existeix una certa confusió a l’hora de diferenciar entre turistes i residents, la qual cosa afecta a nivell estadístic però, sobretot, a l’hora de planificar els serveis, recursos i infraestructures necessaris per a l’òptim desenvolupament econòmic i social de la nostra comunitat.

Malgrat la més que significativa contribució de la immigració al creixement econòmic en la darrera dècada, existeixen una sèrie de qüestions que durant el període expansiu no s’han abordat correctament i que ara tocarà resoldre en un context desfavorable. Per exemple, el fort dinamisme del fenomen demogràfic ha esdevingut una dificultat important ja que cap de les administracions estatal, autonòmica o local estava preparada per fer front a un increment tant espectacular de nous residents des de tots els àmbits: infraestructures, serveis, laboral, cultural, etc. En aquest sentit les característiques reduïdes del territori, recursos, habitatge, etc., per acollir de manera indeterminada l’arribada de nous residents esdevé i esdevindrà, cada dia més, un tema de debat i preocupació social.

Sobretot en l’àmbit laboral es poden produir friccions fruit d’un increment massiu de treballadors estrangers dins el sistema productiu balear com a conseqüència d’una etapa expansionista de la construcció d’habitatge, infraestructures, etc., que sembla que ha finalitzat i que, per tant, planteja un futur incert respecte a la redistribució dels treballadors a altres sectors productius, sobretot dins una economia balear caracteritzada per l’estacionalitat fruit del monocultiu turístic.

En el temps de redactar aquestes conclusions, a causa de la crisi econòmica en general i del sector de la construcció en particular, el govern de l’Estat ha iniciat un programa de repatriacions voluntàries amb l’objectiu de reduir la població aturada d’origen immigrant de l’estat. Cal dir que aquesta iniciativa encara no ha mostrat la seva eficàcia, entre altres raons perquè el problema de la pobresa continua estant al darrere d’aquestes migracions econòmiques internacionals i, per tant, si bé a Espanya les perspectives són dolentes, més o són al país d’origen. A més, la precarietat dels contractes fa que gran part dels immigrants no disposin de cap tipus de subsidi i, per tant, no es puguin acollir a l’ajut per al retorn més enllà del vol d’avió, de manera que són precisament els qui més arrelats estan al país els qui més poden retornar al país d’origen amb certes garanties econòmiques.

Existeix en qualsevol cas un cert temor sobre quin serà el futur de tots aquells treballadors de la construcció que fins ara no havien tingut problemes per treballar. El món del turisme a les Illes Balears també es veu afectat per la crisi financera mundial i per tant, no veiem factible que sigui el receptor d’aquests treballadors excedents d’altres sectors. Per contra, si que s’observa una expansió d’aquesta mà d’obra estrangera poc qualificada a la majoria del sector serveis, comerç, cura d’infants i majors, etc. Per això, es pot esperar que a poc a poc es produeixi un reajustament de les migracions i en conseqüència, del model de desenvolupament tant estatal com autonòmic.

El model turístic residencial comença a mostrar a hores d’ara els seus principals punts dèbils i ha passat en pocs mesos de ser la "gallina dels ous d’or" a un model criticat cada vegada més pels seus forts impactes socials i ambientals. A nivell mediambiental, per l’elevat consum de territori i recursos, i a nivell social per l’espectacular increment del preu de l’habitatge que ha deixat a milers de joves sense accés a l’habitatge. En aquest sentit, és important destacar que diferents estudis consultats mostren com el nombre d’habitatges existents a els Illes és, encara avui, suficient per acollir el milió d’habitants que resideixen de manera permanent i estable, per tant cal plantejar-se si les noves construccions no haurien d’estar més justificades per necessitats socials que no especulatives.

A diferència del turisme convencional, molt estable i amb uns impactes socioculturals i mediambientals més limitats, el turisme residencial o el sector immobiliari han de transformar la seva actual dinàmica desenvolupista per una altra més d’acord amb el desenvolupament global de la societat. Es tracta en definitiva de construir segons les necessitats socials reals de la població local i no per a l’obtenció d’uns diners a curt termini mitjançant la promoció de places hoteleres que competeixen deslleialment amb les turístiques convencionals, a hores d’ara l’autèntic pilar de l’economia Balear.

Pel que fa l’aspecte sociocultural, un dels fets que han creat cert temor social ha estat l’impacte lingüístic que s’ha produït en la llengua pròpia, fruit sobretot de la manca de consens i claredat a l’hora de fomentar l’aprenentatge de la llengua entre els nouvinguts. La immigració és a hores d’ara un indicador de la nostra realitat cultural en què la llengua útil continua essent el castellà enfront a la llengua catalana que continua essent, a hores d’ara, la llengua identitària.

Partint de la premissa que la cultura balear tradicional (costums, llengua, patrimoni, paisatge, etc.) ha d’ésser en el futur l’eix i o denominador comú de tota la població, és necessari que tots els components humans de la nova societat han de tenir possibilitat d’expressar i aportar el seu tarannà a l’evolució social, econòmica i cultural del conjunt d’habitants de l’arxipèlag. Això no obstant, volem manifestar la nostra preocupació per la manca de solidesa (aparent o real) dels trets d’identitat balear davant el repte d’un mon canviant i en contínua transformació degut a l’augment tant espectacular que representa a hores d’ara un territori dins el qual pràcticament la meitat de la població prové de l’exterior (estranger i altres comunitats autònomes de l’estat).

El futur de la llengua catalana com a pròpia de la comunitat autònoma segons estableix la Llei de Normalització Lingüística es troba, segons el nostre punt de vista, en una situació molt precària a causa de la necessitat, en una societat multilingüe com la nostra, de trobar una llengua franca que a hores d’ara al treball i al carrer de les principals ciutats és el castellà.

Si es vol revitalitzar l’ús de la llengua és important conscienciar a la classe política balear en el seu conjunt i també a la població autòctona de la importància de mantenir aquest referent bàsic d’identitat i, a partir d’aquí, treballar de manera decidida perquè sigui un tret d’identitat comú per a tots els habitants de l’arxipèlag inclosos els nouvinguts. Evidentment que l’arribada de població amb altres llengües maternes planteja un repte a la llengua catalana. però ens haurien de demanar perquè Catalunya, que comparteix la mateixa llengua, dóna millors respostes a aquesta qüestió.

Sens dubte, l’educació juga i ha de jugar un paper crucial en el foment de l’aprenentatge del català i, sobretot, en la integració i la cohesió socials. Malauradament, no sembla que el sistema educatiu estigui caminant en aquesta línia ja que l’actual distribució de la immigració entre centres públics (on es troba el 82% d’alumnat estranger) i centres concertats (el 18%) és a hores d’ara absolutament asimètrica i fomenta l’actual guetització. Considerem que és en el món de l’educació a on cal actuar de manera més decidida però que per fer-ho calen recursos. Com de costum però no es veu la despesa en educació com a una inversió per al futur sinó una despesa d’escassa rendibilitat econòmica i a hores d’ara el pressupost que es destina en educació és absolutament insuficient per a les necessitats actuals.

Dels diferents models d’integració descrits, considerem el model intercultural com el que més s’ajusta a les necessitats i realitat socials i culturals de la societat balear. Es tracta d’un model basat en el diàleg, en l’acceptació de l’altre, en la creació conjunta i harmònica de la futura societat i cultura de les Illes Balears, amb respecte al passat però també sense por al futur. En qualsevol cas però cal que aquest model sigui acceptat per tots, amfitrions i nouvinguts i que el diàleg intercultural esdevingui quelcom real i més enllà de fires i certàmens que tan sols tenen per objectiu fer breus mostres folklòriques dels països d’origen dels immigrants. Sobretot, però, per a fomentar el sentiment de pertinença i voluntat de cooperació en el devenir econòmic, social i cultural de la nostra societat, ningú pot ser privat de la ciutadania.

El dret a emigrar i immigrar, comporta el deure de respectar el tarannà del poble receptor, els drets dels autòctons. No es acceptable la creació de comunitats tancades o guetos dins la nova comunitat. S’ha de treballar per una integració efectiva. D’altra banda, l’elevat percentatge d’estrangers en molts municipis de les Illes justifica els canvis legals necessaris per reconèixer la representació política. No en va, el conjunt d’estrangers residents en alguns municipis és molt elevat: Palma (14.4%), Inca (13.9%), Manacor (14.2%), Calvià (26.8%), Llucmajor (16%), Alcúdia (23.9%), Felanitx (14%), Pollença (20.4%), Sa Pobla (17.8%), etc.

Per tant, sigui mitjançant el vot, sigui mitjançant fòrums o sigui mitjançant la inclusió de les seves demandes en els programes electorals, la seva opinió, els seus drets, els seus interessos i, sobretot, la seva representativitat haurà de ser tinguda en compte tard o d’hora per part dels partits polítics. És important que aquesta no sigui únicament per a fer demagògia i amagar situacions de desigualtat i de discriminació de drets i deures.

Finalment només resta per dir que aquest estudi aporta el seu granet d’arena en la línia de contribuir a definir els diferents aspectes del fenomen immigratori actual a les Illes Balears i les seves conseqüències i efectes a tots els nivells. Es tracta d’una feina de recopilació de treballs i visions del tema, i també d’aportar idees dels autors del mateix. No obstant, una conclusió final és que encara manquen estudis sectorials i específics per aprofundir en el coneixement d’aquest tema.

ANÀLISI DAFO

MIRALLES PLANTALAMOR, Joan
(Montuïri, Balears. 1976)

Coordinador de la present recerca, és doctor en sociologia per la Universitat d’Alacant (2004) amb la tesi doctoral "Impactos socioculturales del turismo residencial en España. Anàlisi comparativo del fenmeno a partir del caso mallorquín" per a la realització de la qual rebé la Beca Turismo de España 2000 del Ministeri de Turisme Indústria i Comerç i la beca Jaume Bofill per a la realització de tesis doctorals. En els darrers anys ha investigat en els camps de la sociolingüística la cooperació al desenvolupament i el turisme obtenint diversos premis i ajuts d’investigació. A l’àmbit professional ha treballat en diferents entitats i ONGD no lucratives com a responsable de senibilització (Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació) i com a gerent (Fundació Campaner). Actualment compagina la recerca amb el seu treball com a professor tècnic de serveis a la comunitat.

GONZÁLEZ PÉREZ, Jesús M.
(A Ramallosa, Galícia. 1969)

Llicenciat (1992) i Doctor (1998) en Geografia per la Universidade de Santiago de Compostela. Des de 2002 és Professor Titular d’Anàlisi Geogràfica Regional a la UIB. És membre del grup d’investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat professor a tres universitats i ha realitzat estades com a investigador o professor convidat en altres cinc universitats europees i americanes. Autor d'uns seixanta llibres i capítols de llibres i de més de vint articles publicats en revistes científiques. Ha format part com a membre de l'equip investigador d'un total de disset projectes de recerca. Com especialista en l'estudi del fenomen de la immigració estrangera, ha dirigit dos projectes de recerca, ha escrit dos llibres sobre aquesta temàtica i és autor d'un nombre important d'articles publicats en revistes científiques internacionals.

VIDAÑA FERNÁNDEZ, Luis

Doctor en Geografia Humana per la UIB (2004) amb la tesi doctoral La immigració estrangera a les Illes Balears 1996-2003. Des del 2006 treballa com a professor associat de la UIB com a feina complementària a la seva plaça de professor de Geografia i Història a ESO i Batxillerat. Durant els darrers vuit anys ha treballat en l’estudi de les migracions humanes, especialment la relació entre immigració i educació al context de les Illes Balears.

Ha participat a cursos, seminaris i jornades de difusió d’experiències interculturals. Així mateix col·labora a diferents revistes que tracten aquesta temàtica (Pissarra, Dies i Coses, Balears sense fronteres, Revista 0 de la Conselleria de Benestar Social del Govern de les Illes Balears, etc.)

Es coautor de diferents llibres: La Immigració. Països emissors i les Illes Balears (2003), Anuari de l’educació de les Illes Balears (2005,2006,2007,2008), L’atenció a la diversitat al sistema educatiu de les Illes Balears (2008).

Gabriel Ferragut Ensenyat