6.1. Immigració i associacionisme a les Illes Balears

La manca de planificació i la rapidesa en què s’ha produït l’actual boom migratori ha provocat que a priori una part significativa de l’actual societat Balear no disposi d’uns canals d’interlocució en què manifestar les seves demandes i necessitats. Per això, les xarxes o entitats d’immigrants augmenten contínuament pressionant cada vegada més a les institucions i a les autoritats de les Illes pel reconeixement de la seva situació com uns ciutadans més.

La major part de les associacions d’immigrants de les Illes Balears s’han anat creant a partir dels anys noranta si bé ja existien associacions conformades per immigrants des de molt abans. Aquestes, però, funcionaven fins aleshores com a associacions més de caràcter folklòric que polític atès que la realitat política d’aquells primers emigrants peninsulars i europeus era molt diferent a la dels immigrants extracomunitaris actuals. Tant uns com els altres tenen assegurats uns drets bàsics com a ciutadans, des del primer dia que s’inscriuen al padró de qualsevol municipi de les Balears. Uns drets idèntics als dels autòctons que només difereixen en la impossibilitat de votar a les eleccions estatals i autonòmiques en el cas dels immigrants comunitaris.

Tot i amb això, les diferents cases regionals de Mallorca han realitzat en diferents ocasions activitats semblants a les que fan les actuals associacions d’immigrants extracomunitaris. Exemples d’això són la realització d’actes de caire lúdic i cultural pròpies de la terra natal com ara la Feria de Abril que promoguda per la casa d’Andalusia aglutina anualment desenes de milers de ciutadans, la realització de cursos de català en algunes cases regionals com ara la casa d’Extremadura, la degustació i venta de productes gastronòmics de la terra natal o la realització de conferències sobre temes relacionats amb el seu lloc d’origen.

Pel que fa les associacions de caràcter comunitari, les més minoritàries, fins ara havien funcionat sobretot com a llocs de trobada per als membres de la comunitat nacional si bé en els darrers temps han realitzat algunes iniciatives de caire polític esmentades anteriorment. Les no comunitàries per contra han crescut vertiginosament convertint-se en autèntiques empreses de serveis per a l’immigrant.

Segons les dades de presidència del Govern de les Illes Balears, al 2008 hi havia un total de 195 associacions i 8 Federacions d’associacions d’immigrants. D’aquestes, 40 són associacions europees , 87 Iberoamericanes, 5 Asiàtiques i 63 Africanes. Per illes, 1 era a Formentera, 24 eren Eivissa, 17 a Menorca i la resta tenien la seu a Mallorca. A totes aquestes entitats cal sumar-hi 18 cases regionals de l’Estat i 2 Federacions de cases regionals.

D’aquestes dades destaca el fet que els ciutadans comunitaris es troben teòricament poc representats en comparació a la resta d’immigrants. El principal factor que explica això és el fet que la major part d’aquestes entitats ofereixen un serveis d’assessorament de cara a la regularització dels papers que no són necessaris pels ciutadans del Nord, amb interessos i preocupacions molt diferents als dels immigrants no comunitaris.

A més, cal tenir en compte que la grandària, professionalitat i grau d’activitat de cadascuna d’elles és molt diversa existint una part significativa d’aquestes entitats que o no té activitat o la té tan sols de forma intermitent. Pel que fa les més actives i professionalitzades, llegint els seus prospectes, estatuts i planes web, i a partir de les entrevistes, podem determinar que els seus objectius es podrien definir en:

Interculturalisme

• Dur a terme activitats d’intercanvi cultural.
• Divulgar la cultura d’origen.
• Mantenir viva la seva cultura pròpia.
• Crear un canal de comunicació i participació actives amb les diferents administracions i amb la societat d’acollida en general.
• Afavorir la integració de les famílies migrades a la societat d’acollida sense perdre les seves arrels.

País d’origen

• Establir ponts i lligams amb el país d’origen.
• Tenir vinculació amb el consolat respectiu.
• Vincular els immigrants amb el desenvolupament del seu país d’origen mitjançant la cooperació al desenvolupament (codesenvolupament)

Relacions amb els conciutadans

• Fomentar sentiments d’unió entre els immigrants de la mateixa comunitat nacional.
• Facilitar l’intercanvi d’experiències i coneixements entre els membres de la comunitat immigrant.
• Ser un punt de trobada per compartir els costums i la cultura del país d’origen.

Ciutadania i representació

• Fomentar la llibertat, la pau, la solidaritat, el respecte als drets humans, la cooperació, la justícia i el concepte de comunitat com a vies de desenvolupament.
• Ser un servei d’informació i assessorament tècnic, jurídic, psicològic, etc.
• Assessorar en temes d’estrangeria, laborals i de qualsevol altra qüestió.
• Canalitzar les necessitats dels immigrants.
• Fer respectar el drets dels immigrants.

Tanmateix, és important tenir en compte que igual que els mateixos immigrants, les ONG’s poden diferir molt en quant a interessos objectius i necessitats. Un fet que es fa palès en l’existència de nombroses associacions per a una mateixa nacionalitat o a l’existència d’associacions d’immigrants que no vinculen aquesta amb cap nacionalitat. A això hem de sumar-hi el factor representativitat, que vindrà determinat en gran mesura pel nombre de socis i el percentatge que representin en el total de la comunitat a la que es vulgui representar.

6.2. Les demandes dels immigrants

Gràcies a les associacions d’immigrants i sobretot, als diferents fòrums d’immigració que s’han anat creant, hi ha un seguit de reivindicacions que cada dia van prenent força aconseguint un ampli consens entre les associacions:

El dret a la ciutadania

A més del vot, a nivell polític, la reivindicació de moltes associacions d’immigrants passa per millorar les condicions d’accés a la ciutadania espanyola. Els 10 anys d’estada mitjana a Espanya que esdevé el requisit bàsic per aconseguir la doble nacionalitat, en un món tant canviant, resulta ésser un període de temps excessivament llarg.

La revisió de la necessitat de visat i trànsit

El col·lectius d’associacions d’immigrants són contraris a la política de la UE relativa a l’exigència, cada vegada més estricta, de requisits per a la entrada als països comunitaris, per tal d’evitar la immigració irregular. Així el requisit de visat s’ha generalitzat pràcticament per a tots els països no comunitaris.

L’estranger que vulgui entrar a Espanya haurà de trobar-se en possessió de passaport o títol de viatge en vigor, a més del visat, a excepció dels tractats internacionals d’Espanya.

• Visat de trànsit territorial: habilita a l’estranger a travessar el territori espanyol en viatge, de duració no superior a 5 dies, des d’un Estat tercer a un altre que admeti el citat estranger.
• Visat de trànsit aeroportuari: passar pels aeroports.

L’estada

L’estranger sense autorització de residència a Espanya està autoritzat a romandre a Espanya per un període ininterromput o suma de períodes successius amb una duració màxima de 90 dies per semestre a partir de la data de la primera entrada.

La residència

La residència és l’autorització temporal o permanent per residir a Espanya. Moltes associacions reclamen que els permisos deixin un marge més ampli per a l’estada al nostre país.

La visibilitat política, social i cultural

La invisibilitat política, social i cultural succeeix per dos motius bàsics: no tenir ni veu ni vot en els assumptes relatius a la ciutadania i una manca de reconeixement dels seus trets d’identitat i culturals. Per contra, la visibilitat social i cultural passa necessàriament pel reconeixement dels drets i deures lligats a la residència. En el cas Balear un greuge important és la no concessió dels descompte per residents als estrangers no comunitaris, duguin a les Illes el temps que sigui.

Igualtat de drets amb els autòctons

El dret al vot en les eleccions municipals és un altre aspecte que cal repensar en els propers anys. Altres països europeus ja ho han reconegut i seria molt interessant veure en quina mesura aquest fet ha ajudat o no al reconeixement social dels immigrants i a la seva implicació en la política local i nacional.

La reunificació familiar

La major part de les peticions de reunificació familiar es corresponen a expedients d’immigrants que sol·liciten l’arribada dels seus pares a les Illes Balears amb l’objectiu que aquests s’encarreguin dels fills. Aquest fenomen està modificant el perfil de la immigració en tractar-se de persones en edats avançades que difícilment s’integraran al mercat de treball. Davant aquest fet, l’Estat tracta de posar límits a una immigració que aporta pocs recursos a les arques públiques i que veu com un perill degut a l’alt cost que pot ocasionar als serveis públics com ara la sanitat.

En aquest sentit, els diferents col·lectius d’immigrants demanden que s’entengui que l’establiment dels seus parents majors és una necessitat de cara a assolir l’estabilitat laboral atès que es molt difícil compaginar la vida laboral i la familiar sense l’ajuda dels padrins.