Les Illes Balears s’han caracteritzat, a partir de la segona meitat del segle passat, per ser una comunitat d’acollida en la qual persones de diferents procedències hi han establert el seu lloc de residència. El desenvolupament turístic, juntament amb el seu atractiu residencial, han determinat al llarg d’aquests anys un model migratori on destaca la dualitat de procedències (nord d’Europa / països en vies de desenvolupament) lligades a les motivacions que expliquen la decisió de residir a la comunitat (residencial-turística / laboral-econòmica). La consolidació d’aquests fluxos migratoris al llarg de tot el període i el significatiu augment en la darrera dècada, en consonància amb l’increment experimentat a la resta de l’Estat, ha convertit la integració d’aquest important conjunt de la població en un dels fenòmens socials amb major transcendència econòmica.

Canvis en la configuració demogràfica, com són el rejoveniment de la població i el conseqüent augment de l’oferta de treball han generat efectes positius sobre el mercat de treball, en un context econòmic favorable que ha facilitat l’assimilació dels immigrants per part del mercat laboral (ocupant vacants i llocs de nova creació), evitant que es produeixi un impacte negatiu sobre els salaris i la desocupació de la població autòctona. La seva participació en el mercat com a demandants de béns i serveis també és un factor cada vegada més significatiu -donada la porció creixent que representen en el conjunt de la població-, a l’hora de considerar la seva contribució al creixement econòmic del país.

Tot i així, la quantificació de l’efecte de la immigració sobre el creixement econòmic i l’anàlisi dels efectes sobre la productivitat a llarg termini resulta encara bastant temptativa, així com també és difícil predir el comportament futur (quina és l’evolució generacional) amb el qual s’haurien d’identificar els efectes fiscals a llarg termini, ja que depèn del comportament de moltes variables i factors. És necessària encara una major profusió d’informació i anàlisis empíriques que analitzin de forma específica cadascun dels efectes que genera la immigració i que en el present capítol s’han descrit. Malgrat tot, els resultats per al cas de les Illes Balears, mostren que la immigració per al país d’acollida no és perjudicial en termes econòmics, sinó més bé al contrari en resulta beneficiosa, ja que de forma semblant al comerç internacional permet assignar el treball allà on és més productiu. Per a que aquest efecte positiu sigui sostenible a llarg termini, se sobreposi a les dinàmiques dels cicles econòmics, i repercuteixi en una millora del benestar de les persones, calen emperò que es realitzin una sèrie d’actuacions tant a nivell polític com dintre del propi teixit empresarial que resolguin els problemes assenyalats al llarg del capítol: la disminució de la productivitat i els problemes de finançament del serveis públics.

Sobre la primera de les qüestions assenyalades resulta necessari impulsar el canvi del model econòmic de les Illes, basat fins el moment en activitats amb baixos índexs de productivitat– on majorment la immigració ha tingut una profitosa inserció laboral– i que mostren clars símptomes d’esgotament, com per exemple la construcció, i orientar-lo cap a sectors d’activitat que poden oferir un major creixement de la productivitat. El canvi en la composició del teixit empresarial, i en conseqüència en la qualificació de l’oferta de treball que això implica, juntament amb la constricció de la demanda de treball produïda pel canvi de cicle econòmic (la qual cosa farà que les empreses puguin ser més selectives en la contractació del personal) requereix que es duguin a terme polítiques actives d’integració mitjançant les quals els immigrants puguin adquirir les habilitats i el capital humà necessari per augmentar les possibilitats d’adaptació laboral i inserció social. De no ser així, els avantatges econòmics que hem atribuït a la immigració, com la complementarietat respecte la població autòctona, la major flexibilitat, etc., es poden convertir en factors de risc que generin situacions d’exclusió i conflictivitat social.

Per altra banda, en referència a la segona qüestió plantejada, és necessari que el nou sistema de finançament autonòmic consideri els canvis demogràfics que s’han produït a les Illes en els darrers anys (tant en volum de població com en la seva composició) per evitar el previsible deteriorament de la qualitat dels serveis públics, de la qual sovint es responsabilitza injustament a la població immigrada. És difícil preveure quin serà el comportament i els efectes de la immigració davant un cicle econòmic advers, el qual està afectant els sectors on s’ha produït una major inserció per part dels immigrants. En tot cas, evitar que el malestar i la incertesa davant unes perspectives poc favorables es reprodueixi com un problema social del qual s’identifiqui la immigració com a boc expiatori serà un dels reptes més importants que hauran d’afrontar la autoritats polítiques i la societat, en els propers anys.

RELACIÓ DE TAULES, FIGURES I QUADRES

Taules

Taula 1. Contribució del procés d'immigració al creixement de l'economia espanyola

Taula 2. Ocupació inicial/actual immigrants amb més de tres anys de residència

Taula 3. Descomposició del creixement mitjà del PIB a les Illes Balears (2000-2006)

Taula 4. Descomposició de la renda per càpita segons els tres components del PIB

Taula 5. Contribució de la immigració segons els diferents factors (2000-2006)

Taula 6. Descomposició de la productivitat: productivitat sectorial natius, composició sectorial i composició ocupació

Taula 7. Descomposició del creixement de la productivitat

Taula 8. Contribució de la immigració al creixement de la renda per càpita

Taula 9. Contribució del procés d'immigració al creixement de l'economia balear

Figures

Figura 1. Representació gràfica efecte immigració sobre salaris i ocupació

Figura 2. Evolució població Illes Balears segons lloc de naixement

Figura 3. Distribució per edats de la població de les Illes Balears

Figura 4. Procedència de la immigració a les Illes Balears (1997-2007)

Figura 5. Motius de trasllat de la immigració

Figura 6.Distribució del nivell educatiu per a immigrants i natius (16-65 anys)

BIBLIOGRAFIA

ALONSO, C. i AL. (2008): «Immigration and Crime in Spain, 1999-2006». Fedea report 2008, FEDEA.

AMUEDO-DORANTES, C. i S. DE LA RICA (2007): «Immigrants’ Responsiveness to Labor Market Conditions and their Impact on Regional Employment Disparities: Evidence from Spain». Documento de trabajo 2007-34, FEDEA.

ARGEREY, P.; L. ESTÉVEZ; M. FERNÁNDEZ; i E. MENÉNDEZ (2005): «El impacto económico de la immigración». A El fenómeno de la inmigración en Europa. Perspectivas jurídicas y económicas. Editorial Dykinsom, S.L., Madrid.

BELTRÁN, J.; L. OSO,; N. RIBAS (coord.) (2006): «Empresariado étnico en España», Observatorio Permanente de la Inmigración, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Madrid.

BOERI, A.T; B. MCCORMICK; G. HANSON (eds), Immigration Policy and the Welfare System, Oxford University Press.

BORJAS, G. (1995): «The Economic Benefits from Immigration». Journal of Economic Perspectives, núm. 9, pp. 3-22.

- (2008): A les portes del cel. Col·lecció La Mirada, núm. 77, Proa, Barcelona.

CAIXA CATALUNYA (2006): Informe semestral I/2006. Economía española y contexto internacional. Servei d’ Estudis de Caixa de Catalunya.

www.caixacat.es/caixacat/es/ccpublic/particulars/publica/pdf/iee0706e0.pdf

- (2007): Immigració i emprenedoria: De l’exclusió financera a la creació d’activitats, Col·lecció Eines per a la inclusió, Fundació Un sol món de Caixa Catalunya.

CARRASCO, R.; J.F. JIMENO; A. C. ORTEGA (2004): «The effect of immigration on the Employment Opportunities of Native-Born Workers: Some Evidence for Spain». Documentos de trabajo núm. 17, FEDEA.

- (2008): «The impact of Immigration on the Wage Structure: Spain 1995-2002». Working Paper 08-06, Economic Series (03), Departamento de Economía. Universidad Carlos III, Madrid.

CENTRE DE RECERCA ECONÒMICA (2008): Informe econòmic i social de les Illes Balears, 2007. Caixa de Balears ‘Sa Nostra’.

COLLADO, M.D.; I. ITURBE-ORMAETXE; G. VALERA (2004): «Quantifying the Impact of Immigration on the Spanish Welfare State». International Tax an Public Finance, Springer, vol. 11(3), pp. 335-353.

CONDE-RUIZ, J; A. ESTRADA GARCÍA; C. OCAÑA ORBIS, (2006): «Efectos económicos de la inmigración en España», a DOMÍNGUEZ MARTÍN, R. (ed.), Inmigración: crecimiento económico e integración social, Universidad de Cantabria, Santander.

CONDE-RUIZ, J; J.F. JIMENO; G. VALERA (2007): «Immigración y pensiones: ¿Qué sabemos? » a J.J. DOLADO i P. VÁZQUEZ (ed) Ensayos sobre los efectos económicos de la inmigración en España. FEDEA, Madrid.

CONDE-RUIZ, J; R. GARCÍA; M. NAVARRO (2008): «Inmigración y Crecimiento Regional en España». Documento de trabajo 2008-08, FEDEA.

DEVORETZ, D. (2006): «Immigration Policy: Methods of Economic Assessment». International Migration Review, 40, núm. 2.

DOLADO J.J i P. VÁZQUEZ (2005): «Los efectos económicos y las Políticas de la Inmigración: Panorámica y Reflexiones» a J.J. DOLADO i P. VÁZQUEZ (ed) Ensayos sobre los efectos económicos de la inmigración en España. FEDEA, Madrid.

DUSTMAN, C.; A. GLIZ; T. FRATTINI (2008): «The Labour Market Impact of Immigration». CREAM Discussion Paper núm. 11/08, Centre for Research and Analysis of Migration, Department of Economics, University College London.

FERNÁNDEZ-HUERTAS, J.; A. FERRER i CARBONELL (2008): Immigration in Catalonia. El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC).

FRIEDBERG, R.; J. HUNT (1995): «The impact of Immigration on Host County Wages, Employment and Growth», Journal of Economic Perspectives, núm. 9, pp. 23-44.

FUNDACIÓN CIENCIAS DE LA SALUD (2008): Diferencias en la utilización de los servicios sanitarios entre la población inmigrante y la población española. Fundación Ciencias de la Salud.

GARCÍA, P.; S. GONZÁLEZ; M. SÁEZ (2007): «Diferencias en estado de salud y en los condicionantes de utilización de los servicios sanitarios entre la población de origen extranjero». A LÓPEZ-CASASNOVAS, G. (dir.) Inmigración y transformación social en Cataluña. Volumen I. Aspectos Socioeconómicos del fenómeno migratorio: las cuestiones relevantes. Fundación BBVA.

GARCÍA, E.; I. MORENO (2007): «Los efectos de la inmigración sobre el rendimiento escolar en Cataluña». A LÓPEZ-CASASNOVAS, G. (dir.) Inmigración y transformación social en Cataluña. Volumen I. Aspectos Socioeconómicos del fenómeno migratorio: las cuestiones relevantes. Fundación BBVA.

GONZÁLEZ, C.; J.I. CONDE; M. BOLDRIN (2008): «Immigration and Social Security in Spain». A FEDEA Economic Report 2008 Immigration. FEDEA, Madrid

GUAL, J; S. JÓDAR ROSELL; A. RUIZ POSINO (2006): «El problema de la productivitat a Espanya: quin és el paper de la regulació? » Documents d’economia «la Caixa». Servei d’estudis

HANSON, G., I AL. (2001): Immigration and the US Economy: Labor Market Impacts, Illegal Entry and Policy Choices.

HOUSE OF LORDS (2008): «The Economic Impact of Immigration». Autority of the House of Lords, Select Committee on Economic Affairs, 1st Report of Session 2007-08.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2008): Encuesta de Población Activa. www.ine.es

- (2008): Padrón Municipal de Habitantes. www.ine.es

- (2007): Encuesta Nacional de Inmigrantes. www.ine.es

- (2007): Contabilidad Regional de España. www.ine.es

IZQUIERDO, M.; J.F. JIMENO; J.A. ROJAS (2007): «On the Aggregate effects of immigration in Spain». Documentos de Trabajo núm. 714, Banco de España.

JIMÉNEZ, S.; N. JORGENSEN; J.M. LABEAGA (2008): «Immigration and the demand for Health in Spain». Fedea Report 2008, FEDEA.

JIMENO, J.F. (2005): «Desempleo, Productividad y otros factores reales». A GASCÓN, C.S.; J. PÉREZ; P. TEDDE DE LORCA (coord) Estudios en homenaje a Luis Ángel Rojo: políticas, mercados e instituciones económicas, Vol. 1, 2005, pp. 325-340.

LÓPEZ-CASASNOVAS, G. (2007): «Repensar les polítiques d’immigració». El Periódico de Catalunya, 24 de novembre de 2007.

-  G. (2007): «Diagnóstico dudoso». La Vanguardia, 7 de desembre de 2007.

- (dir.) (2007): Inmigración y transformación social en Cataluña. Volumen I. Aspectos Socioeconómicos del fenómeno migratorio: las cuestiones relevantes. Fundación BBVA.

MALO DE MOLINA, J. L. (2007): Los principales rasgos y experiencias de la integración de la economía española en la UEM, Banco de España.

NANNESTAD, P. (2007): «Immigration and welfare states: A survey of 15 years of research». European Journal of Political Economy 23, Elsevier, pp. 512-532.

OFICINA ECONÓMICA DEL PRESIDENTE (2006): Inmigración y Economía Española: 1996-2006, Presidencia del Gobierno.

OKKERSE, L. (2008): «How to mesure labour market effects of Immigration: A review». Journal of Economic Surveys, Vol. 22, núm. 1, pp. 1-30.

OLIVER ALONSO, J. (2006): España 2020: un mestizaje ineludible: cambio demográfico, mercado de trabajo e inmigración en las Comunidades Autónomas. Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona.

PAJARES, M. (2007): «Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2007». Documentos del Observatorio Permanente de la Inmigración, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

SMITH, J.P.; B. EDMONSTON (ed) (1997): The New Americans: Economic, Demographic, and Fiscal Effects of Immigration, Washington, D.C., National Academy Press.

SOLÉ, C.; S. PARELLA; L. CAVALCANTI (2006): «L’empresariat immigrant a Espanya». Col·lecció estudis socials, núm. 21. La Caixa, Barcelona.

SOSVILLA, S. (2008): «Immigration and Housing Prices in Spain». Fedea Report 2008, FEDEA.

VICENS, J. (2005): «Impacto económico de la inmigración sobre el mercado laboral. Una revisión». Documentos de trabajo núm. 10. Instituto L.R.Klein-Centro Gauss, Universidad Autónoma Madrid.

ZINVYEVA, N.; F. FELGUEROSO; P. VÁZQUEZ (2008): «Immigration and Sudents’ Achievement in Spain». Fedea Report 2008, FEDEA.