5.1. Elements de fricció i reaccions de rebuig

En general, quan analitzem el nostre entorn europeu on cada vegada més augmenten els partits d’extrema dreta i xenòfobs i ho comparem amb la nostra realitat, solem arribar a la conclusió que a les Illes Balears no som especialment xenòfobs o racistes i que les actituds generals de la població no són excloents. Convé no obstant matisar aquestes dades ja que en general molt poca gent es considera racista i per tant gran part de les enquestes realitzades a partir de l’autopercepció de la població sobre el sentiments racistes i o xenòfobs donen conclusions parcials.

Les reaccions xenòfobes de la societat vindran donades per múltiples variables d’entre les quals l’econòmica serà la més important. Així per exemple a Alemanya la major part dels brots xenòfobs cap a la comunitat Turca es produïren a la zona oriental, més empobrida i amb uns nivells d’atur molt superiors a l’occidental. D’altra banda no deixa de resultar sorprenent que gran part de l’actual vot del Front Nacional francès provingui de l’antic partit comunista que no deixa de ser un vot de desig de canvi radical davant una situació econòmica i laboral en certa manera desesperada.

És important però no deixar de banda altres factors com ara els prejudicis culturals fruit del desconeixement de l’altre. Convé assenyalar que aquest no només existeix entre la població receptora, sinó també entre la nouvinguda ja que tant uns com els altres molt sovint es relacionen tan sols amb ciutadans de la seva comunitat cultural.

En gran part per això els immigrants a les Illes experimenten l’anomenat xoc cultural, és a dir, una situació de transplantament a una nova societat on cal adaptar-se a casi tot. No s’ha de percebre aquest fet com a necessàriament negatiu sinó com una realitat única i intransferible a cada individu i que cadascú viurà de manera diferent però que en definitiva viurà. Tots vivim dins un redol o nínxol ambiental humà que coneixem i que forma part d’una cultura, uns amics, uns coneguts, unes normes etc. Les alteracions d’aquest nínxol obliguen la persona a readaptar-se a la nova conformació del seu microcosmos social. Les conductes derivades de la readaptació poden esser culturalment congruents o incongruents.

Existiran però altres variables com ara el grau de mestissatge, les polítiques socials que es facin, la permeabilitat de la societat receptora i evidentment, la voluntat d’integració dels immigrants. En qualsevol cas, la variable cultural o la por de la societat local a desaparèixer és també un repte a tenir en compte fent-se necessari diferenciar entre prejudicis o allò que creiem i allò que és. Per això, així com és necessari que la societat acollidora conegui com són els nouvinguts, cal que els nouvinguts coneguin quina és la peculiaritat de la terra que l’acollirà, essent per tant necessari el diàleg intercultural.

Convé en el nostre cas no deixar de banda el passat i aprendre dels nostres errors ja que com afirma com afirma Alenyar (1989: 31):

La immigració sempre vol integrar-se en els llocs d’acollida. S’hi vol integrar socialment, culturalment, lingüísticament, etc. L’allau immigratòria ha estat tan intensa i tan persistent, i l’oferta per part dels poders públics de mitjans d’integració ha estat tan escassa que les possibilitats efectives d’integració balear s’han vist, i es veuran encara, desbordades, ofegades i desbaratades. Com a conseqüència d’això, i d’altres causes, avui tenim una societat fortament desarticulada, poc vertebrada, insuficientment integrada i escassament cohesionada"

Sami Naïr, en una conferència realitzada el 3 d’octubre de 2007 al centre de cultura "Sa Nostra", citava com a elements de fricció entre autòctons i immigrants, en relació a França, els derivats de situacions de crisi econòmica. Prenent les seves paraules com a vàlides, creiem que si a les Illes Balears no s’han produït friccions significatives, ha estat perquè la majoria de la població immigrada té feina; es a dir, el sistema productiu necessita aquesta població i viceversa.

La presentació durant l’any 2007 de la tesi doctoral "Les visions de la immigració a Mallorca" de la doctora Antònia Pasqual aporta dades importants sobre els discursos existents a Mallorca sobre la immigració i les implicacions i impactes del fenomen immigratori a l’illa de Mallorca, que, com bé indica, afecten a tots els vessants de la vida individual i col·lectiva de la població autòctona i de la població immigrada en un procés d’ajustament de la convivència.

L’estudi permet constatar un predomini dels ressentiments envers els immigrants que l’autora qualifica de "racisme subtil" per damunt d’actituds xenòfobes i de racisme obert. En general l’aversió i el ressentiment es presenten en estat invisible, carregats de justificacions, de forma més subtil i encoberta en els grups de classe mitjana-alta i de manera més oberta i explícita entre la població de classe mitjana-baixa.

La doctora arriba a una conclusió plenament assumible pel nostre grup de recerca: "més que diferències culturals, són les diferències socials i econòmiques l’antítesi de la cohesió i la ciutadania, i que la xenofòbia se sustenta en aquestes desigualtats".

En relació als discursos de la població autòctona sobre la immigració, la doctora Pasqual elabora un mapa de les posicions discursives o visions del fenomen migratori "extracomunitari". Els cinc discursos que en la vida quotidiana apareixen mesclats i combinats són els següents:

1. La posició de rebuig: que veu la presència de població immigrada com un problema, uns competidors dins l’àmbit laboral i en l’adquisició de drets socials i polítics que en alguns casos identifiquen immigració i delinqüència. Generalment són persones que consideren la cultura autòctona com a homogènia i superior a la dels immigrants i opinen que l’única política consisteix en el control i accés restringit a la immigració i, per tant, defensen el model d’assimilació dels nouvinguts com el més encertat.

2. La posició proteccionista: va en la línia de l’anterior, en el sentit de la necessitat de protegir la cultura autòctona (la llengua i la identitat és troben en perill) vers la forta presència d’altres cultures. Són partidaris de garantir el drets socials als immigrants perquè puguin tenir una vida digna, no obstant, veuen la integració com una tendència unidireccional cap a la cultura balear.

3. La posició cívica: manifesten una preocupació pel fet que la forta immigració pugui fer perillar l’Estat del benestar i els valors democràtics que el sustenten. La immigració ha d’estar en funció de les necessitats de la població autòctona, per tant són partidaris de les quotes, amb una preocupació per l’equilibri poblacional. Ofereixen un discurs de bones intencions: tolerància, respecte envers les minories i són partidaris de concedir els drets socials als immigrats però no els drets polítics.

4. La posició oportunista: presenta una visió economicista de la societat, veu la desigualtat social com a inevitable. La immigració, com a mà d’obra és necessària. Si bé defensa la cultura del mestissatge, són conscients que només els millors podran pujar a l’escala social i econòmica autòctona, la majoria romandran com a mà d’obra barata i ocuparan les capes socials més baixes.

5. La posició igualitària: aquesta darrera visió defensa les semblances entre els éssers humans i la noció d’igualtat, essent conscient de les relacions de poder i les dinàmiques d’exclusió que s’estableixen a la societat. Veuen la integració cultural com un enriquiment mutu, dins una societat plural i articulada entorn a la participació social i la ciutadania.

Per tant, seguint l’estudi de la doctora Pasqual, només una petita part de la població balear, representa la visió o posicionament igualitari. Existeix però un discurs social "políticament correcte" i una realitat quotidiana que no sempre manifesta tot allò que pensa, per tant, aquestes visions poden esdevenir un autèntic problema si per part de les institucions no es duen a terme polítiques més decidides d’integració efectiva dels nouvinguts amb la població autòctona.

En termes generals, es pot constatar que existeix un major rebuig cap als immigrants de països pobres que cap als de països rics per l’associació que es fa dels conciutadans d’aquestes nacionalitats amb la delinqüència i la competència al treball. D’aquesta manera, s’acusa a la immigració més pobra de treballar per un salari més baix que la població autòctona així com de ser la responsable de part de la delinqüència i criminalitat que existeixen en l’actualitat. Unes dinàmiques que no són en absolut endèmiques de les Balears i que es produeixen a nivell internacional fomentades sovint pels prejudicis.

Figura 1. Cartell xenòfob aparegut a un establiment informàtic (Alcúdia 2008)

Font: foto recopilada pel diari "El País" de un bloc personal de mimesacojea.com 13-05-08

A més però, existeixen una sèrie de neguits de la població local que actuen de manera transversal respecte la totalitat dels estrangers pel que fa a:

• Sensació de viure en l'estranger (pèrdua d'identitat)
• Massificació de les infraestructures: carreteres, hospitals, circumval·lacions, etc.
• Saturació i destrucció dels recursos ambientals per un augment demogràfic incontrolat: aigua, energia, mitjà aquàtic, zones verdes, costa, etc.
• Preocupació per l'augment de la substitució lingüística en favor del castellà.
• Un sentiment d'amenaça davant la possibilitat que es constitueixi un grup de pressió, que actuï a favor dels interessos dels estrangers residents, en detriment de la població local.
• Un sentiment de colonització.

Aquests sentiments i temors, però, no són nous i van lligats al nostre model de desenvolupament. La dependència de l'economia mallorquina respecte al turisme ha generat una visió, al llarg de les últimes dècades, antagònica. Durant anys, el turista ha estat vist per part dels residents com la seva principal font d'ingressos però, per altra banda, se l’ha culpabilitzat de la destrucció del paisatge i la identitat local.

Tanmateix, a les zones costaneres, els natius actuaven sense problemes i com uns assalariats al servei del client, en el nostre cas del turista, fomentant una imatge servicial dels balears cap als estrangers. Quan el turista es converteix en resident i s’estableix en les zones que fins aleshores eren d'ús privatiu per als natius, aquesta relació començarà a posar-se en entredit, sobretot en aquells nuclis rurals on no existia la consciència de dependència del turisme. En aquests nuclis, no es percep així al turista com una font econòmica més que en el moment de la venda de la casa, que en la majoria dels casos es porta a terme per immobiliàries o agents especialitzats. Això pot conduir a una animadversió cap a l'estranger o turista resident, a qui es veu com un intrús en l'hàbitat tradicional.

Els articles i obres que comparen el turisme amb una colonització encoberta són extensos a nivell internacional (Jurdao, 1990, Turner i Ash, 1991, Smith, 1978). Aquest fenomen ha donat peu, en alguns casos, a l'elaboració de teories que tracten de sistematitzar el rol del servilisme, a partir de la dependència cultural.

Sobre aquest aspecte existeix a les Illes Balears en general, però sobretot a l’illa de Mallorca, una certa por i percepció que es doni la possibilitat que el rol establert en l'etapa turística, on el natiu serveix a l'estranger, amb l'arribada del turisme residencial es converteixi en una realitat quotidiana marcada per la venda del patrimoni a mans estrangeres. Aquest fet es veu reforçat pel fet que en alguns casos del llevant mallorquí, una vegada s'ha venut la propietat, l'antic propietari passa a cuidar-la com a simple assalariat.

La principal problemàtica o xoc però és una altra que té novament a veure amb el mercantilisme. El més comú és que l'estranger que decideix instal·lar-se a Mallorca hagi estat abans com turista. En molts casos, això comporta una distorsió de la realitat quan un creu que la vida que ha viscut durant l'estiu, una vegada instal·lat, serà la mateixa que es repetirà durant tot l'any. En moltes ocasions el turista resident espera dels natius el mateix comportament observat durant la seva estada turística.

L’estacionalitat del turisme fa que l'ambient nocturn que es viu en el litoral tan sols existeixi de juny a setembre, mentre la resta de l'any les zones del litoral es transformen en ciutats dormitori o ciutats fantasma. El turista resident en algunes ocasions se sent atrapat i en certa mesura estafat, ja que la societat local, a la qual considerava servicial i afable, el menysprea perquè l'interès que podria tenir en temporada turística en el litoral no és el mateix que el de l'hivern on no existeix la dependència econòmica pel mig.

5.2. Els espais de trobada i fusió

El moment, el lloc, la durada i la intensitat del contacte entre autòctons i nouvinguts té una importància cabdal a l’hora de configurar la futura relació entre ambdós col·lectius. Així, per exemple, no és el mateix que un nouvingut i un resident es trobin en una botiga, on s’estableix una relació sobretot comercial, que enmig d'una festa o en un pub on la relació pot ser de caràcter més íntim. Una premissa que es pot aplicar també als ciutadans del nord si bé amb una realitat òbviament força diferent.

Pel que fa el turisme, Emanuelle De Kadt (1990) establí uns llocs típics en els quals el turisme contactava amb la població local: tendes de suvenirs, sales de festes, restaurants etc. La nostra complexa realitat farà que actualment existeixi una interacció molt major a la que havíem viscut fins aleshores. Amb la residencialització d’una part significativa dels antics turistes i l’arribada d’immigrants extracomunitaris, a aquests llocs de trobada s’afegeixen aquells propis de la vida quotidiana del resident. El turista resident i l’immigrant s'endinsen així en espais que, fins a aquell moment havien estat d'ús particular dels natius i per tant, com ja hem enunciat, no acostumats al contacte amb gent al·lòctona. A aquest fet s’afegeix, a més, la desestacionalització turística que suposa la residencialització del turisme, que allarga el contacte en les temporades baixes del turisme.

Ja no existeixen així, com succeïa abans dels anys noranta, espais d'ús exclusiu per als natius, convertint-se la totalitat de l’illa en font, directa o indirecta, d'atractiu turístic. D’altra banda, aquesta major intensitat del contacte entre el turista resident i la població local influirà també en el potencial turisme convencional.

Els tòpics turístics aniran perdent força fruit del coneixement a vegades molt tangencial que, tot i la residencialització, existeix actualment entre els turistes i els residents.

No de bades actualment el grau d’interacció no és molt elevat entre la entre la població local i la nouvinguda, sigui del Nord sigui del Sud i freqüentment succeeix que, quan uns i altres es troben en contacte amb els residents en els seus llocs comuns, aquests no entren en contacte entre si. Una explicació a aquesta realitat ens la dóna, en una entrevista realitzada per a l’elaboració de la tesi doctoral de J. Miralles (2004), l'antropòleg Miquel Alexandre mitjançant la teoria dels "no llocs" o els llocs on es troben diferents grups socials sense entrar en contacte.

Alexandre Miquel: (...) Tenim espais i tenim llocs, els espais són físics. Tenim un espai que és Palma, però tenim molts llocs dintre del mateix espai. Una de les característiques de qualsevol espai turístic és que hi ha llocs que són invisibles uns respecte a l'altres. Sempre poso com exemple el cas del bar Bosch. Entra allí a les set del matí i veuràs grups socials i culturals que no s'interfereixen entre ells. Ocupen el mateix espai però té una significació diferent. Hi ha funcionaris que estan asseguts a la taula llegint el periòdic, hi ha altra gent amb el mono de treball, i no es veuen entre ells. Després arriben els turistes i ocupen les terrasses. Hi ha dos espais, entre els turistes de fora i els de dintre. En el cas dels forasters i els mallorquins succeeix una cosa semblant, s'està compartint un espai i s'estan compartint algunes relacions que no són relacions intenses, sinó circumstancials, de treball, burocràtiques, etc. Però en la quotidianitat, en la socialització, no es produeixen aquestes barreges. Seria bo impulsar el compartir aquests llocs, però de debò.

Com succeí amb la primera onada migratòria d’origen peninsular, dels elements de fusió, els matrimonis mixtes són un dels millors mecanismes d’integració entre persones de diferents nacionalitat o procedències geogràfiques. Segons l’observatori de la immigració, amb dades recollides del registre civil, el nombre de matrimonis mixtes a les Illes experimenta cada any un increment important. Així, per exemple la principal ciutat de les Illes, Palma (4404.335 habitants) durant l’any 2006 presentava la següent distribució de les famílies per nacionalitat dels cònjuges:

Taula 1. Distribució de les famílies per nacionalitat dels cònjuges

Cònjuges	Famílies	%
Espanyols	116.950	76%
Estrangers	22.307	14%
Mixtes	15.800	10%

Font: IBAE

La suma de famílies estrangeres i mixtes representen el 24% del total. Per altra banda les famílies mixtes de Palma responen a les següents tipologies:

Taula 2. Tipologia de famílies mixtes a Palma

 

Espanyols i extracomunitaris	66%
Espanyols i comunitaris	29%
Extracomunitaris i comunitaris	3%

Font: IBAE

Una dada significativa és que del 31% de les unions durant l’any 2005, al manco un dels membres era estranger.

Per sexes, les principals nacionalitats amb què es casen els homes són d’origen llatinoamericà: colombianes i argentines. Per contra les dones si bé coincideixen en casar-se amb argentins, es decanten també pels nigerians.

La baixa presència de matrimonis mixts amb magrebins/es s’explica sobretot per la gran diferència cultural marcada pel fet religiós mentre que els matrimonis amb ciutadans i ciutadanes britànics i alemanys s’explica per la tipologia d’aquesta immigració que tendeix a assentar-se en zones molt exclusives i segregades de la resta de ciutadans.

El més significatiu d’aquests matrimonis seran sens dubte els fills atès que fruit de la unió de dues cultures significaran la llavor de la nova societat mestissa que poc a poc va germinant. Una dinàmica que gràcies a l’alta taxa de fecunditat dels immigrants es produeix a un ritme vertiginós de manera que en poques dècades és d’esperar que la major part dels nascuts a les Illes Balears tinguin un o altre progenitor d’origen immigrant.