3.1. Impacte en la població

Al capítol 2 s’ha presentat un estudi exhaustiu de la demografia actual de les Illes i l’impacte que ha suposat immigració recent en la estructura poblacional de l’arxipèlag.

Cal assenyalar que a l’estadística sobre migracions sempre cal agafar diferents fonts. No en va, existeix una gran diversitat, disparitat i confusió pel que fa les dades, en gran part, degut al fet que molts dels residents de nacionalitat estrangera es troben en una situació irregular i per tant difícilment quantificable. La comparació de diferents fonts ens ajudarà però a observar punts de coincidència que ens serviran per marcar les principals tendències migratòries.

L’Anuari Econòmic d’Espanya (2007) analitza l’evolució de la població espanyola en el període de 2001-2006 i ens ofereix unes dades força significatives entre les que podem destacar:

• La població espanyola ha passat de 41.118.415 habitants (2001) a 44.708.964 (2006), amb un creixement de 3.590.546 nous residents que representen un augment del 8’7% de la població en tan sols 5 anys.
• D’aquest augment els espanyols representen tan sols el 2% amb un total de 817.029 habitants mentre que el 6’7% restant són immigrants amb un total de 2.773.517 habitants.
• Les Illes Balears es troben per damunt de la mitjana essent actualment la tercera comunitat amb major creixement demogràfic tan sols per davall de Múrcia i la Comunitat Valenciana.

Aquesta dinàmica no és nova i es troba estretament relacionada amb el major creixement econòmic de les zones del litoral respecte altres d’interior com són ara: Castella la Manxa, Castella Lleó o Extremadura. Una fet lligat novament amb el fenomen turístic i, sobretot, residencial dels darrers anys. Es configuraria així una societat marcada per un fort component migratori compost, bàsicament, per immigrants d’altres comunitats (que com hem vist inicialment eren el grup majoritari als anys seixanta, setanta i vuitanta), estrangers comunitaris i extracomunitaris i nascuts a Mallorca molts dels quals ja són fruit de matrimonis mixtes de dècades anteriors.

Convé remarcar que segons l’INE, gairebé la meitat de la població de les nostres illes ha nascut a una altre comunitat autònoma o a l’estranger essent la nostra comunitat la que presenta un grau més elevat d’al·loctonia..

Arribats a aquest punt cal fer referència a una altra puntualització en relació a l’estadística oficial i les xifres de població estrangera: sempre hi ha una desfasament entre les xifres oficials i les reals provocat pel fort dinamisme dels fluxos i el caràcter poc transparent dels mateixos: la irregularitat administrativa de la immigració del Sud i la confusió entre turisme residencial i immigració del Nord. Per tant, tan les dades analitzades com les que analitzarem a partir d’ara, són tan sols estimacions del que és la realitat.

3.2. Els canvis en l’estructura de la població

Un dels efectes més evidents de la forta immigració estrangera a les Illes Balears és la seva incidència en l’estructura de la població. Segons les dades de l’INE la població de la CAIB ha crescut un 35’4% en 11 anys de 760.379 (1996) a 1.029.139 (2007). Un creixement espectacular que ha modificat gran part de les pautes demogràfiques dels darrers decennis i nomes equivalent al creixement produït al llarg de la dècada dels anys 1960 i començament de la dècada de 1970.

Si la població estrangera resident a les Illes Balears a principis de la dècada de 1990 contribuí a l'envelliment poblacional d'una comunitat autònoma, amb baixos índexs d'envelliment tan a nivell estatal com internacional. El nou model migratori iniciat en la segona meitat d'aquell mateix decenni està influint en el rejoveniment de la societat balear pel doble efecte de la joventut dels immigrants en els darrers anys i la seva important taxa de fecunditat. Tot això s'explica perquè la procedència no és una variable neutra: cada comunitat i tipologia de corrent migratòria té el seu propi perfil sociodemogràfic.

Per això, els canvis en el model immigratori de turístic residencial d’origen comunitari a laboral d’origen extracomunitari influeixen en el rejoveniment de la població balear.

Òbviament, entre aquests, existeixen importants diferències. Les poblacions menys envellides estan representades per aquells immigrants procedents dels països menys desenvolupats. En general, la majoria estan en edat laboral i van arribar a Balears en l'última dècada. Són els casos d'africans, americans del centre i sud i asiàtics. A més, l'alt percentatge de persones en edat activa fa que, especialment en el cas dels africans, hi hagi molts habitants actius per cada ancià. Per exemple, per cada africà major de 64 anys hi ha 86 en edat activa.

Al costat oposat estan els ciutadans europeus i, encara que numèricament siguin poc nombrosos, els americans del nord. Aquests, són els que obtenen taxes d'envelliment més importants i on adquireixen menor representativitat les persones entre 15 i 64 anys (taula 5). Així, si al 1996, el predomini d’europeus occidentals entre la població estrangera suposava que el 13,65% d'aquesta tingués més de 64 anys d'edat, al 2007, l'índex d'envelliment de la població espanyola resident a les Balears és de 15,09% per tan sols el 7,47% de l'estrangera.

Taula 3. Estructura per edats de la població estrangera resident a les Illes Balears, per nacionalitat (2007)

	UE-27	Resta Europa	Àfrica	Amèrica Nord	Amèrica Centre i Sud	Àsia	Oceania
Índex envelliment (%)	12,62	9,32	0,90	13,31	1,91	2,23	6,45
Relació de persones en edat activa (15-64 anys) i major de 64 anys	6,11	8,54	86,12	5,54	43,48	36,89	13,20

Font: elaboració pròpia a partir d’INE Padró d'habitants 2007

Aquesta distribució té importants conseqüències en diferents camps. La població activa immigrant afavoreix el rejoveniment de la massa laboral i contribueix de manera positiva al sosteniment del sistema de benestar, al predominar les aportacions (sobretot pel que fa a les cotitzacions a la Seguretat Social) sobre el consum de serveis i prestacions. Encara que és població de recursos més elevats i moltes vegades la pensió de jubilació és pagada pel seu país d'origen, el més alt nivell d'envelliment converteix els estrangers inactius en grans consumidors de serveis públics (atenció sanitària, serveis socials, etc.).

Les piràmides per edats representades a la figura 2 mostren la joventut de la població estrangera: eixamplament de la part central de la piràmide (sobretot entre els 25 i els 39 anys); estrenyiment de la part inferior a causa del pes de la immigració de tipus laboral; i baix nombre d'ancians. El major envelliment de la espanyola s'observa tant per l'alt percentatge de població amb més de 64 anys d'edat com per l'envelliment de la població adulta. A la piràmide de població dels estrangers, la fracció d'edat millor representada entre els homes és la de 30-34 anys i la de 25-29 a les dones (figura 2).

Figura 1. Piràmide de població per sexe i edat de la població espanyola i estrangera empadronada a les Illes Balears (2007)

Font: elaboració pròpia a partir d’INE Padró d'habitants 2007

La immigració estrangera respon a un perfil bàsicament econòmic, sobretot la procedent de països del Tercer Mon així com per una gran part de la immigració de la UE. Els segments d’edat més nombrosos corresponen a la població adulta i jove. Una conseqüència directa d’això és el rejoveniment de la població balear com indica l’informe de "Las personas mayores en Espanya" presentat pel Ministeri de Treball i Afers Socials (2007). Segons aquest informe les Illes Balears ocupen el quart lloc estatal amb percentatges de població més jove, només superada per Canàries, Ceuta i Melilla, també àrees amb forta presència d’estrangers.

Alhora, les Illes Balears són una de les comunitats menys envellides tot i l’augment de l’esperança de vida i la baixa natalitat dels anys anteriors al boom migratori. Actualment l’esperança de vida a Espanya és de 79’7 anys: 76’3 pels homes i 83 per les dones. Al 2006, a Espanya hi hauria 7’3 milions de persones de més de 65 anys que suposen el 16,7% de la població total. En canvi a les Illes Balears el percentatge de persones de més de 65 anys representa el 13,7% del total d’habitants. Una diferència respecte a la mitjana de l’estat motivada pel major pes de la immigració a la nostra comunitat que ens permet afirmar que l’envelliment de la població de les Illes s’ha compensat gràcies a l’arribada i establiment d’immigrants.

Pel que fa la natalitat i la fecunditat, a ningú li passa desapercebut l'augment del nombre de nens de mares estrangeres que en els darrers anys neixen a les Balears. Tots percebem l'alta representació d'immigrants en les àrees de maternitat dels hospitals i en moltes consultes de pediatria dels centres de salut. Una novetat excepcional i un factor demogràfic de primera magnitud amb favorables conseqüències per a la demografia balear, però que tanmateix té també grans implicacions en camps diversos que demanen una gestió i uns recursos adequats, des del de la salut fins al de l'educació. Per tant, per les seves implicacions per a l'ordenació de serveis públics i de benestar, les administracions han de ser les primeres interessades en conèixer la dinàmica de la població.

Finalment, tot i que ja ha estat esmentat en altres capítols, la immigració laboral del Sud, amb una estructura per edats jove i que reprodueix els comportaments de natalitat d'origen a la destinació, influeix en l'augment de la natalitat. Per contra, l'arribada des del Nord de població més envellida i amb més estrictes controls de natalitat, té un major impacte (tot i que encara testimonial a l'actualitat) en la mortalitat.