La immigració a les Balears és un fenomen fonamentalment urbà encara que, a diferència d'altres àrees immigratòries recents, té una destacada implantació en els espais rurals a conseqüència de la importància numèrica que assoleix la immigració residencial. El 2007, al voltant del 34% dels estrangers resideixen en municipis de més de 50.000 habitants. Tanmateix, l'índex d'estrangeria és important també en poblacions petites i mitjanes. La taxa d'estrangers més alta es troba als municipis d’entre 40.001 i 50.000 habitants, que coincideixen amb espais de destacada implantació turística, com són Calvià i Eivissa (taula 3).

Taula 3. Població estrangera segons la mida del municipi a les Illes Balears (2007)

Municipis per nombre de població (habs.)	Població Total (a)	Població Estrangera (b)	% Població (b)/(a)	% Estrangers Respecte població total de Balears
0-5.000	67.193	9.882	14,70	5,19
5.001-10.000	100.667	16.385	16,27	8,61
10.001-20.000	152.216	35.985	23,64	18,92
20.001-30.000	133.104	22.997	17,27	12,09
30.001-40.000	102.305	14.181	13,86	7,45
40.001-50.000	92.048	24.828	26,97	13,05
Més de 50.000	383.107	64.566	16,85	33,95

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants 2007

Encara que els municipis amb més estrangers no coincideixen exactament amb els més poblats de les illes, uns i altres tenen gairebé idèntica representació relativa a la població de l'arxipèlag. Els cinc municipis més poblats de les Balears concentren el 53,72% dels estrangers de la Comunitat Autònoma. I els cinc municipis amb major nombre de no espanyols tenen el 53,85% de tots els estrangers de les Illes Balears. La causa principal està en el pes demogràfic de Palma, que té més del 37% de la població balear i on resideixen prop del 34% de tots els estrangers (taula 4).

Taula 4. Població de nacionalitat estrangera en els cinc municipis més poblats de les Balears (2007)

	Població total	% població Balears	Població estrangera	% població municipal total	% població estrangera Balears
Palma	383.107	37,17	64.566	16,85	33,95
Calvià	47.934	4,65	15.367	32,05	8,08
Eivissa	44.114	4,28	9.461	21,44	4,97
Manacor	37.963	3,68	6.643	17,49	3,49
Llucmajor	33.222	3,22	6.143	18,49	3,23

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants 2007

La immigració és consubstancial a la ciutat i ha estat el motor de creixement de les ciutats al llarg de la història (Capel, 1997). Les conseqüències de la seva particular distribució intraurbana són diverses: econòmiques, territorials, demogràfiques, etc. Per tant, els comportaments i els impactes que aquest fenomen produeix a l'interior de la ciutat és un tema d'estudi cada vegada més habitual en les investigacions socioterritorials de la immigració. No obstant això, els més coneguts treballs sobre immigració estrangera a les Illes Balears gairebé no dediquen cap atenció a l'estudi de la distribució a escala intraurbana. Encara que amb diferents objectius, només hem trobat referències a la ciutat de Palma (J.M González Pérez i J. Somoza, 2004; Mateu, 2007; González Pérez, en premsa). Per les seves dimensions urbanes, la seva alta taxa d'estrangeria i la diversitat de nacionalitats ens centrarem en el cas de Palma. En aquest apartat intentarem aportar algunes anàlisis territorials que serveixin per a posteriors reflexions i investigacions (figura 9).

Figura 9. Punt de trobada: Plaça d'Espanya (Palma, 2008)

Font: Jesús M. González Pérez (04-09-2008)

3.1. La localització dels estrangers a Palma

L'augment de la població estrangera ha sustentat la major part del creixement demogràfic de Palma durant l'última dècada. Mentre la població espanyola d'aquest municipi va augmentar el seu nombre en només un 2% entre 1998 i 2007, l'increment de l’estrangera és aproximat al 800%. A Palma de Mallorca viuen persones de 147 nacionalitats diferents de l'espanyola, de les quals cinquanta-dos tenen més de 100 habitants empadronats. Segons les estadístiques de l'Ajuntament, els estrangers sumen 86.206 en 2008. Els quatre col·lectius més nombrosos són d'origen americà (Equador, Argentina, Bolívia i Colòmbia, per aquest ordre). Els tres següents són nacionalitats europees: Alemanya, Itàlia i Bulgària.

El municipi de Palma està dividit en 88 zones estadístiques o barris que a la vegada s'integren en nou sectors o Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Encara que en les pautes de distribució territorial dels estrangers existeixen notables diferències segons la nacionalitat de l'immigrant, pensem que els factors que, en general, més influeixen en la localització residencial són el preu de l'habitatge, la qualitat i centralitat del barri, l'accessibilitat en transport públic i, per a alguns col·lectius, l'activitat econòmica exercida. L'eixample de població i els barris turístics litorals, des de Sant Agustí (ponent) fins S'Arenal (llevant), tenen les xifres més altes d'estrangers empadronats. Els espais suburbans i rururbans situats més enllà de la via de cintura tenen, amb algunes excepcions (com Rafal Vell), pocs estrangers (figura 10). Amb 8.583 estrangers empadronats, la zona estadística de l'Olivar és la que té més estrangers. A certa distància el segueixen altres dues zones, ambdues amb més de 4.000 habitants no espanyols cadascuna: Bons Aires i Foners. Aquests tres barris estan situats a l'eixample de població planificat per Bernat Calvet, limítrof amb les Avingudes i el nucli antic preindustrial.

Figura 10. Població estrangera per zones estadístiques de Palma (2008)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori Municipal de la Igualtat (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l’1-1-2008.

La distribució territorial de les dades absolutes difereix notablement de la dels relatius. Les taxes més altes són en tres tipus de barris:

 

• Ciutat antiga (tant en habitatges rehabilitats com degradats)
   
• Eixample (aquell més proper a les Avingudes i fonamentalment el seu sector oriental). Aquí és on hi ha les zones estadístiques amb més estrangers empadronats (Pere Garau, Bons Aires i Foners)
   
• Els barris turístics del litoral, fonamentalment de ponent, més propers a la ciutat central. En aquest sector estan les tres zones estadístiques, després de la Zona Portuària, amb taxes d'estrangeria més altes: Cala Major, Sant Agustí i El Terreno (figura 11).

Figura 11. Percentatge de població estrangera respecte a la total per zones estadístiques de Palma (2008)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori Municipal de la Igualtat (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l´1-1-2008.

Cap dels tretze barris de la ciutat antiga arriba als 4.000 habitants, però en set d'aquests els estrangers representen més d’una quarta part de la seva població. Això sense comptar la zona portuària que, encara que a efectes estadístics forma part del sector de la zona antiga, les seves dades no els considerem rellevants ja que només té 35 persones empadronades. D'aquests, el 51,4% té nacionalitat no espanyola, la taxa més elevada del municipi. A diferència del que passava fa una dècada, més de la meitat dels estrangers de la CMSS Ciutat Antiga pertanyen a la Unió Europea (figures 12, 13 i 14).

La complexitat geogràfica de la ciutat intramurs i l'existència de barris amb dinàmiques socials, econòmiques i d'estat de l'habitatge tan dispar fa que a l'interior d'aquest petit territori es succeeixin processos de xabolització i gentrificació (10), i on els estrangers classificats segons la seva procedència i estatus social són els actors principals d'aquests contrasts. Encara que en els darrers anys assistim a una completa revalorització de tot el centre històric per mitjà d'una intensa activitat immobiliària, els barris que mantenen majors signes de degradació, com és el cas del Sindicat (del qual forma part, entre altres, sa Gerreria), són un lloc d'assentament dels immigrants laborals del Sud, sobretot aquells nouvinguts a Mallorca i que es troben en condició administrativa irregular.

L'estat de conservació ruïnós de molts habitatges les fa assequibles per al lloguer i la pròpia morfologia urbana i estructura social del barri facilita la "invisibilitat" de l'immigrant "sense papers". Dels 1.240 estrangers d'aquest barri, 119 són marroquins. Per la seva banda els barris de major qualitat arquitectònica i millor estat de conservació de l'edificació són espais ocupats per estrangers del Nord. Són els casos tant d'aquells plenament incorporats en els itineraris turístics de masses (Cort, la Seu) com d'altres recentment rehabilitats i especialitzats en el turisme residencial postfordista (sa Calatrava). Encara que és aviat per avançar conclusions, assenyalar que estem treballant en com la rehabilitació urbana que s'està duent a terme en els barris degradats està modificant les seves estructures socials, entre elles les que afecten la composició de la població estrangera.

El primer eixample de població, sobretot la seva meitat oriental més degradada, ha succeït a la ciutat preindustrial com a principal espai de concentració residencial d'estrangers. Mentre el creixement d'immigrants es modera a la ciutat antiga, a causa de la confirmació d'unes dinàmiques que faciliten l'assentament de la població comunitària, succeeix el contrari en els barris de l'eixample. En aquest creix la representativitat d'europeus comunitaris però fonamentalment destaca la presència i l'increment del nombre de llatinoamericans, africans i fins i tot asiàtics. Encara que caldria estudiar més profundament la causa principal del protagonisme de l'eixample com residència important per als estrangers, sobretot de no comunitaris, el preu de l'habitatge és un factor de primer orde. Segons Vives (2008), els preus més baixos de l'habitatge de venda a Palma estan a la part oriental de la ciutat compacta (eixample de població i alguns polígons d'habitatges de l'etapa desenvolupista), precisament on hi ha molts estrangers procedents del Sud. Per exemple, aquesta mateixa autora assenyala que la zona estadística de Pere Garau està en l'interval de preus més baixos, que oscil·la entre 1.734,49 i 2.245,86 euros/m² d'habitatge construït.

En un principi podríem pensar que l'estat deficient de l'habitatge podria ser una causa decisiva en l'existència d'aquests preus comparativament baixos la qual cosa, al seu torn, podria explicar la important instal·lació d’alguns comunitaris (Europa de l'est) i de molts extracomunitaris. Tanmateix, la realitat és una altra: el valor de l'habitatge està més relacionat amb una degradació global d'alguns d'aquests barris que amb una deficient situació dels habitatges. Segons hem pogut estudiar recentment (González Pérez, en premsa), si comparem el preu de l'habitatge amb el seu estat de conservació per seccions censals (Cens de Població i Habitatges de 2001), els preus més baixos no estan relacionats amb un mal estat de conservació de l'habitatge (ruïnós, dolent o deficient) en aquelles zones amb més habitants extracomunitaris.

El tercer gran espai urbà de concentració d'estrangers a Palma està en els barris turístics del litoral. Igual que succeeix en determinats sectors de la ciutat històrica, aquesta localització expressa a la perfecció la vinculació entre turisme i immigració. Estem davant l'espai d'ubicació preferent de població de la UE-27 degut al caràcter residencial que han assolit molts d'aquests antics barris construïts durant el primer boom turístic. La substitució de l'oferta extrahotelera per la residencial des de principis de la dècada dels 1990 és també un tret característic en altres ciutats d'especialització turística (Domínguez, González i Parreño, 2008). Una residencialització que comporta la revalorització d'alguns sectors per l'impuls del mercat immobiliari i el deteriorament d'altres per haver perdut centralitat i estar degradats. Així, l'adaptació d'aquestes zones, que des dels seus orígens van ser espais d'explotació econòmica intensiva, a les noves realitats del posfordisme va ser complicada, movent-se entre la reconversió i l'agonia (Domínguez, González i Parreño, 2008). Aquests processos urbans tenen conseqüències demogràfiques importants, on la immigració torna a ser un bon mesurador de la realitat. La reconversió dels establiments hotelers en apartaments facilita l'arribada d'europeus comunitaris i la degradació de les altres zones afavoreix l'entrada de població extracomunitària que busca habitatge de lloguer a preus reduïts.

Figura 12. Població amb nacionalitat d'algun país de la Unió Europea (UE-27) a les zones estadístiques de Palma (2008)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori Municipal de la Igualtat (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l´1-1-2008.

En definitiva, és veritat que els europeus són àmplia majoria en les zones estadístiques del litoral turístic palmesà, però no obstant això existeix una important convivència de procedències conseqüència de les diferents realitats urbanes i econòmiques que existeixen en aquestes barriades. Els Sectors Municipals de Serveis Socials (CMSS) del Litoral de Llevant i Ponent són on els europeus comunitaris obtenen una representativitat més alta. A la primera d'aquestes trobem zones estadístiques de forta especialització turística com S'Arenal o Can Pastilla, en les dues amb predomini d'habitants de la UE-27 encara que en S'Arenal existeix una notable implantació d'extracomunitaris, sobretot llatinoamericans i africans. Al CMSS de Ponent destaquen els barris de Cala Major i El Terreno, que ocupen els llocs setè i vuitè segons el nombre d'estrangers i el segon i quart per índex d'estrangeria, respectivament. Aquests dos barris són bons exemples on estudiar aquests processos de residencializació turística. Com a resultat la majoria de la població és de la UE-27 però també hi ha un nombre gens menyspreable d'immigrants laborals (fonamentalment llatinoamericans en els dos casos i també asiàtics a El Terreno) que resideixen en els sectors més degradats. Aquests són una part important de la força de treball necessària per a la implantació d'aquest model turístic.

Figura 13. Població amb nacionalitat d'algun país no pertanyent a la Unió Europea (UE-27) a les zones estadístiques de Palma (2008)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori Municipal de la Igualtat (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l´1-1-2008

Figura 14. Distribució de la població estrangera segons nacionalitat (continent) en els Sectors Municipals de Serveis Socials de Palma (2008)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Observatori Municipal de la Igualtat (2008): La població immigrant al municipi de Palma a l´1-1-2008

Per acabar amb aquesta anàlisi sobre la distribució territorial cal fer una breu reflexió sobre la localització d'estrangers a barriades i polígons d'habitatges. Mentre, per exemple, a les ciutats franceses aquestes promocions van ser aixecades amb l'objectiu d'albergar a la immigració estrangera (Pumain i Mattei, 2003), a Palma es tracta d'uns sectors d'habitatge social nascuts per servir de contenidors de la immigració peninsular espanyola dels anys 1960 i 1970, d'aquella arribada durant el primer boom turístic. No obstant això, s'estan produint canvis d'obligat anàlisi. Encara que les taxes d'estrangeria encara no estan entre les més altes de la ciutat, en altres treballs ja vàrem detectar un procés de substitució d'aquells primers immigrants espanyols per nous col · lectius arribats des del Tercer Món (González Pérez i Somoza, 2004; González Pérez, 2006). Aquest procés es confirma en molts d'aquests barris obrers en l'actualitat, com passa ara a Son Cladera i el Polígon de Llevant amb l'entrada de col lectius llatinoamericans i africans.

3.2. La segregació residencial de la població estrangera a Palma

La guetització i segregació residencial dels diferents col lectius d'estrangers és un tema d'actualitat que té el seu origen com a matèria d'estudi en la dècada de 1920, quan l'Escola de Chicago va estudiar la concentració, el reagrupament o l'agregació espacial de grups ètnics (Apparicio, 2007). La literatura científica insisteix habitualment en la idea que els grups ètnics minoritaris estan segregats a les ciutats (Pacione, 2005). El fet que la població immigrada del Sud hagi de localitzar-se en zones de la ciutat degradada amb els objectius de "refugiar" i accedir a un habitatge assequible és un fet ben estudiat. Una conseqüència d'aquest comportament és la guetització de l'espai. Les conseqüències són majoritàriament negatives i afecten aspectes de diferent naturalesa.

La segregació espacial ètnica es relaciona amb la sobre-representació d'un grup minoritari en àrees determinades (Bayona, 2007). Entre els diferents índexs existents, el denominat Índex de Segregació (IS) de Duncan i Duncan (1955a, 1955b) és el més utilitzat en l'actualitat. La distribució del grup varia entre 0 i 1, valors que corresponen a una distribució exactament igualitària (és a dir que les seves distribucions són idèntiques i no existeix segregació) i una altra de màxima segregació (per tant que els dos grups no coincideixen en l'espai i la segregació és màxima), respectivament. L'índex de segregació és més alt quan els càlculs es fan per divisions més petites. Per al nostre cas, el nivell estadístic-territorial escollit és el de seccions censals, que és la divisió més petita a la qual podem accedir. En aquest treball calculem l'índex per als ciutadans estrangers de cadascun dels continents i per a aquelles nacionalitats més nombroses i/o representatives.

L'Índex de Segregació es defineix a partir de la fórmula següent:

on x_i és la població del grup X en la unitat espacial i; X la població del grup X al municipi; t_i, la població total en la unitat espacial i; T és la població total del municipi, essent n el nombre d'unitats espacials del municipi.

El càlcul de l'Índex de Segregació segons el continent de nacionalitat del immigrada deixa, almenys, dues conclusions de gran transcendència. En primer lloc, a nivell de continents no podem generalitzar entre una alta i baixa segregació segons la procedència de l'immigrant. Encara que la població europea, i fonamentalment la comunitària, sembla estar millor distribuïda pel territori, són els americans els que obtenen el menor índex de segregació. En segon terme, existeixen importants diferències entre els immigrants del Sud ja que, a diferència del que succeeix amb els americans, els africans i asiàtics assoleixen màximes cotes de segregació espacial (taula 5).

Taula 5. Índex de segregació de la població estrangera empadronada a Palma segons nacionalitat: continents (2007)

	UE-27	Europa no comunitària	Àfrica	Amèrica	Àsia
IS	0,29	0,33	0,43	0,25	0,45

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants 2007

En general, els índexs de segregació no són especialment alts en cap de les nacionalitats importants, però és en el càlcul per països quan les dades són més clarificadors. Els ciutadans que viuen més segregats són els originaris de països pobres però també els arribats des de les nacions més riques. Les causes d'un i altre cas són diferents. Després de la situació especial dels xinesos, on la seva zona de residència està molt vinculada al seu lloc de treball (González Pérez, en premsa), són els bolivians (com un bon exemple d'habitants de un dels països més pobres) i britànics i alemanys (com exemples de persones procedents del món desenvolupat) els que obtenen índexs de segregació més elevats. En els primers perquè probablement el preu de l'habitatge és un factor primordial a l'hora de buscar allotjament. En els segons perquè en l'elecció del seu lloc de residència pensem que pot prevaler la qualitat de l'habitatge i el barri on s'insereix. Els bolivians poden veure's abocats irremeiablement a residir a unes determinades zones de la ciutat, on les xarxes socials creades els permeten més protegir com a grup minoritari. Una combinació de desig d'aïllament, on també funcionen xarxes socials de compatriotes que faciliten la integració del nouvingut a la ciutat, i la demanda d'una oferta d'habitatge que està inserida en un barri determinat, a la qual difícilment poden accedir altres grups socials i/o nacionals, expliquen els índexs de segregació d’alemanys i britànics a Palma (taula 6).

Taula 6. Índex de segregació de la població estrangera empadronada a Palma segons la nacionalitat: països (2007)

	Població	IS		Població	IS
Equador	6.292	0,36	Bolívia	4.106	0,54
Argentina	5.170	0,24	Alemanya	3.992	0,45
Colòmbia	4.553	0,27	Marroc	2.842	0,41
Itàlia	4.485	0,28	R. Unit	2.098	0,50
Bulgària	4.320	0,33	Xina	1.705	0,54

Font: elaboració pròpia a partir de l’INE Padró d'habitants 2007

Sigui com sigui, els índexs de segregació ens diuen que els nivells de segregació de la població estrangera a Palma no són massa preocupants. Encara que els seus càlculs els aplicà per zones estadístiques, Mateu (2007) va arribar a conclusions similars. Això podria confirmar la idea Musterd i Deurloo (2002) segons la qual a les ciutats europees hi ha menys perill de creació de guetos ètnics que a les nord-americanes. No obstant això penso que hem de mantenir un optimisme només moderat. En primer lloc, l'IS és un indicador important però pensem que no és concloent per demostrar per si sols l'existència o no de guetos. Sens dubte és necessari aprofundir sobre aquesta temàtica amb els objectius de conèixer millor l'estructura social de la ciutat i debatre sobre el concepte de polarització social a Palma. En segon lloc, algunes nacionalitats han superat ja l'índex de 0,50 i per sobre d'aquesta taxa són algunes de les més riques i de les més pobres. El particular funcionament del mercat de l'habitatge a Espanya (amb un dèficit d'habitatge social, sobretot en lloguer, i on el preu del m² construït ha crescut molt en la darrera dècada), i el pes del turisme residencial també a la nostra ciutat, poden produir tendències no desitjades. Per últim, l'enduriment en la concessió de permisos de residència i, per tant, l’abundància de persones en situació administrativa irregular afavoreix la concentració de persones de la mateixa nacionalitat en territoris reduïts, amb els objectius d'articular-se com guetos de caràcter defensiu o per ocultar l'exterior (figura 15).

Figura 15. Espais públics i immigració: utilització d'espais públics semiabandonament per al gaudiment de l'oci i el temps lliure per part d'estrangers equatorians en el polígon de Llevant (Palma, 2008)

Font: Jesús M. González Pérez (07-09-2008)

En definitiva, el funcionament del mercat immobiliari, tant pel que fa als preus de lloguer i propietat com als interessos especulatius en grans i petites promocions adreçades fonamentalment a població adinerada, són els principals responsables en la construcció de guetos on gairebé tot gira al voltant de l’estatus econòmic del resident.