CAPÍTOL VI

L’IMPACTE DE LA IMMIGRACIÓ EN L’EDUCACIÓ I LA CULTURA LOCAL
Joan Miralles Plantalamor i Luis Vidaña Fernández

En no poques ocasions s’ha afirmat que els immigrants representen un perill per a la identitat de la terra d’acollida. Aquesta idea, que es pot observar a qualsevol indret del món, es basa en el fet que els immigrants, quan són molts, tendeixen a establir-se en petites colònies refusant a diluir-se en la societat d’acollida i generalment majoritària. Per això, abans de res convé repetir una vegada més que els immigrants de les Illes Balears no conformen en absolut un grup homogeni així com tampoc ho és la societat autòctona, marcada a hores d’ara per infinitat de matisos de caire social i cultural: som illencs (eivissencs, formenterencs, mallorquins, menorquins), rics i pobres, de ciutat i de part forana, catalanoparlants i castellanoparlants, amb estudis i sense estudis i un llarg etcètera. Per tant, cal fer èmfasi en la idea que l’impacte cultural de la immigració a les Balears no serà el mateix a totes les illes, ni a tots els municipis ni a totes les persones i que aquest, a excepció de la llengua, més que una substitució suposarà un enriquiment d’allò existent.

L’establiment d’immigrants a les nostres illes portarà sens dubte multitud d’elements artesans, gastronòmics i culturals desconeguts fins aleshores a les Illes. Així per exemple l’actual importació de "banano macho" degut a la demanda dels immigrants centre americans, no suposa que el plàtan de canàries desaparegui dels mercats locals sinó que a més d’aquest ara hi ha la possibilitat de comprar-ne de l’altre. Tanmateix, però, existeix un cert temor al si de la societat sobre la possibilitat que es perdin elements culturals i per tant part de la identitat local en detriment d’altres elements forans. Aquest temor és possiblement un dels principals elements que afavoreixen la descohesió social dels Balears autòctons i nouvinguts i és per tant necessari que es coneguin quines són les dimensions reals d’aquests impactes. Sobretot perquè cal ser conscient que aquests impactes depenen en gran part de l’actitud que tinguin els mateixos balears respecte la seva pròpia cultura. Un dels principals temors es produeix a propòsit de la substitució lingüística de la llengua pròpia, el català, pel castellà. Un fenomen però que no oblidem no s’ha iniciat amb el fenomen de la immigració sinó molt abans.

En qualsevol cas les polèmiques declaracions aparegudes la tardor de 2008 a propòsit de la llengua, fetes per José William Vega, president de la "Asociacion Colombia Unida" a Balears (Asocolombia), en les quals demanava el boicot als productes etiquetats en català i relacionava el català amb el fracàs escolar i drogoaddicció i delinqüència dels seus compatriotes, no ajuden precisament a apagar els temors de gran part de la societat d’acollida. La celeritat de part dels compatriotes ha estat clau per apagar un foc que hagués pogut tenir conseqüències nefastes per a la convivència i en qualsevol cas és normal que igual que entre la població local hi hagi disparitat d’idees sobre quina ha de ser la política lingüística de la nostra comunitat, existeixin aquestes mateixes polèmiques i debats al si del col·lectiu immigrant, com dèiem, enormement heterogeni.

Per tot això, parlar d’impactes culturals de la immigració és quelcom delicat, entre altres raons perquè la cultura no es pot mesurar o quantificar amb els mateixos paràmetres amb què ho fem amb l’economia. Per això, es fa necessària una visió més qualitativa i descriptiva del fenomen perquè, com afirma J. Vallespir (1999:46), una determinada definició del terme cultura comporta necessàriament un tractament específic de la qüestió cultural així com també perquè la cultura és un concepte complex i tan ampli com hom desitgi i, per tant, difícilment es pot analitzar en la seva integritat. D’altra banda, acotar quins aspectes de la nostra societat poden o no considerar-se cultura és enormement subjectiu com ho són les mateixes definicions que se’n fan.