CAPÍTOL V

IMMIGRACIÓ I CANVI SOCIAL A LES BALEARS
Jesús M. González Pérez, Joan Miralles Plantalamor i
Luis Vidaña Fernández

A hores d’ara existeix un debat al si de la major part de les societats europees per esbrinar quina serà la societat del futur en un món marcat per les migracions i l’esdevenir de societat cada vegada més heterogènies tan a nivell social com cultural. Un dels principals temors és que la societat es pugui descohesionar i guetitzar a nivell espacial i sociolaboral segons l’origen de les persones, cosa que afavoriria l’aparició del racisme i la xenofòbia. Aquest possible escenari, dependrà en gran mesura de les polítiques d’immigració i de cohesió social que es duguin a terme las tres escales de l’administració públiques i, sobretot, del model econòmic que s’impulsi tan a nivell autonòmic i local com internacional.

Per això, cada vegada són més els estudis que tenen per funció analitzar els canvis produïts en la societat a partir de l’arribada i establiment d’estrangers. Amb ells, es tracta de conèixer quins són els punts de fricció amb la població d’acollida i detectar indicadors d’exclusió social que permetin efectuar diagnòstics fiables sobre els que orientar les polítiques socials i culturals.

Generalment, quan s’analitzen aquests canvis es parla d’impactes socioculturals en plural sense diferenciar allò social d’allò cultural. En alguns casos, els investigadors s’hi refereixen tan sols a impactes socials atès que aquest és en definitiva tot aquell canvi produït en la societat, inclosa la cultura. Per la peculiaritat del nostre cas, hem volgut diferenciar en aquesta edició els impactes socials dels culturals, tot i que ambdós estan estretament relacionats així com amb aquells canvis de caràcter econòmic i mediambiental.

Tot i que la següent afirmació és merament subjectiva, pel volum i la rapidesa del fenomen podem dir que el principal impacte social de la immigració a les Illes Balears és sobretot demogràfic. I això fonamentalment, perquè al llarg dels anys noranta, la por a l’envelliment de la població i, sobretot, a la manca de cotitzacions a la seguretat social que garantissin el manteniment de l’estat de benestar a poc a poc s’ha anat esvaint amb l’arribada de milers d’immigrants que han rejovenit el conjunt de la població balear permetent entre d’altres un superàvit a la seguretat social durant l’any 2008.

Els impactes socials però van més enllà d’aquells produïts en l’estructura de la població i es presenten amb infinitats de ramificacions impossibles d’abraçar en el present treball. Per això, en aquest capítol ens centrarem en els aspectes que més interrogants i polèmica han generat per tal de veure fins a quin punt la immigració ens ha canviat. Com en anteriors capítols, el repte és entendre els canvis des d’una immigració dual protagonitzada pel model turístic-residencial desenvolupat al llarg dels darrers anys.

La principal incògnita és si l’aposta per aquest model ha estat o no beneficiosa pel conjunt de la societat i si de ser-ho, ho ha estat a costa d’hipotecar les generacions futures. Aquesta pregunta, de difícil resposta, pot ser contestada amb molts de matisos, entre d’altres, perquè mentre alguns s’han enriquit fins a l’infinit, altres han vist com les seves possibilitat d’adquirir una vivenda s’esfumaven alhora que veuen minvat el seu poder adquisitiu per lloguers elevats. Tot i amb això, comença a haver-hi un consens en afirmar que el model actual és insostenible en tots els sentits i que, a diferència del turisme tradicional, no pot erigir-se en cap cas com a pilar de l’economia balear.

Amb la crisi econòmica iniciada a l’any 2008, ens trobem que la major part dels nouvinguts que fins ara han treballat a la construcció i sector serveis i que ara es troben desocupats, prefereixen quedar-se a les Balears que no pas tornar al seu país d’origen. Per tant, en contra del que molts creien i no pocs desitjaven ells conformaran la futura ciutadania Balear i amb això s’acabarà a poc a poc amb la visió que fins ara es tenia d’ells com a simples eines per a la construcció o font d’ingressos turístics permanents.

La societat balear cada vegada presenta més interrogants sobre la seva capacitat de cohesió futura. En realitat, una anàlisi completa de l’impacte de la immigració a la societat i cultura de les Illes Balears s’hauria de fer des dels anys 1960 i analitzant, en primer lloc, la immigració d’origen peninsular que, com hem indicat en altres capítols, representa una quarta part de la població total de les Illes. No obstant això, el nostre estudi se centra fonamentalment en l’onada immigratòria estrangera que representa gairebé el 20% dels habitants de les Illes Balears.

Aquesta conjunció de factors, que afecten de manera destacada a les Illes Balears, ha configurat i configura una societat multiètnica i multicultural en què pobles i cultures procedents de pràcticament tots els països de la Terra conviuen en un territori insular que, tot i el seu caràcter integrador, es mostra recelós per conservar els seus trets d’identitat propis.

Un fet que s’ha de tenir present quan es parla d’impacte sociocultural és que a hores d’ara una part significativa dels immigrants estrangers no gaudeixen d’un nivell d’integració sociocultural mínim a la comunitat autònoma de les Illes Balears. A hores d’ara els nouvinguts es consideren i els consideren de fora però els seus fills, que ja són nascuts aquí possiblement seran més exigents. Com succeí amb les diferents onades migratòries peninsulars, els fills són conscients dels seus orígens forans però es consideren ciutadans d’aquestes illes i per tant volen participar del seu futur polític. L’exemple de França ens obliga a reflexionar sobre com afrontar el repte de la integració més enllà de considerar aquests "nous" ciutadans com a ciutadans de segona. És per tant responsabilitat de l’actual generació de polítics, però també ciutadans nascuts o no a la nostra comunitat, posar les bases perquè això sigui possible.

Caldrà però que passin algunes generacions perquè puguem valorar si hem estat capaços de promoure una societat cohesionada i participativa o per contra, ens trobarem amb una societat fragmentada i guetitzada on la població exclosa, com succeeix a França, recela de tot allò públic.

Per tant el futur esdevé un autèntic repte per als habitants de les Illes. Per això, la reflexió entorn als models d’integració de la població immigrada a les Illes ens ocupa un capítol específic del nostre treball.